mots tà bastir

Crisi i mentides i viceversa

2012-01-08T03:00:00.000-08:00

Aquestsprimers dies de l’any, a Unitat d’Aran, els hem dedicat a repartir una micad’il·lusió als més petits que pateixen també els efectes d’aquesta devastadoracrisi. La campanya de recollida de joguines “Compartís ua rialha entà Nadau” hatingut un gran èxit i hem pogut recollir més de dos-cents jocs i joguines gràciesa la col·laboració ciutadana.

Haestat una experiència única, reconfortant i desoladora a la vegada. El contactedirecte amb la nostra realitat social resulta una sacsejada de consciènciabrutal, perquè, encara que tots sapiguem que hi ha crisi, que les coses no vanbé i que hi ha gent que pateix, no és fins que ho palpes amb les teves pròpiesmans que en prens total consciència. I és a través d’aquesta consciència que,abans de continuar, vull aprofitar per reconèixer la gran labor quedesenvolupen organismes com Càritas o els professionals dels serveis socials,que fan més humana la tragèdia de tantes i tantes famílies.

Realment,i encara que sembli un tòpic, costa poder explicar en paraules què es sent quanregales una joguina a un nen que no ha tingut la sort de poder-ne rebre cap perNadal, veure la seva rialla i rebre l’agraïment d’un pare a través d’unaabraçada i llàgrimes als ulls. Només per això, ha valgut la pena l’esforç.

Ara,passats uns dies i amb les emocions ja controlades, no puc estar-me de fer unareflexió sobre aquesta crisi econòmica, que ja és una crisi social i, també caldir, una crisi de valors a gran escala. Estem vivint un moment d’una grancomplexitat, és cert, però no és menys cert que després d’un any de retalladarera retallada les coses no han millorat gaire, per no dir que van pitjor, iens trobem amb què la distancia entre clases socials és cada vegada més i mésgran, i els drets socials es dilueixen entre discursos fatalistes iopostunistes i el ja famós “no podem fer una altra cosa”. I el més preocupantés que, entre la ciutadania, s’ha instal·lat un sentiment de resignació itristesa que d’alguna manera legitimatotes les accions que l’oprimeixen encara més. La dreta que ens governa, ara síja a tot arreu, s’entesta en crear pobresa a marxes forçoses, com si es tractésd’un intent de provocar a les lleis d’en Darwin per a que sobrevisquin “els mésforts”, i en aquest cas “els més forts” són els que tenen el compte corrent mésple.

Aquestsdarrers dies el president Mas ja ha reconegut que no podrà complir el seuprograma electoral i Rajoy, tot i que torna a amagar-se, ja ha plantejat lapujada de l’IRPF que patiran les clases mitjanes. Cap d’ells va dir la veritatdurant la campanya electoral, i ara les circumstàncies superen les espectativesque vàren crear.

Ia l’Aran tampoc som una excepció a totes aquestes promeses pre-electorals, a lesmentides que posen preu als vots de ciutadans i ciutadanes desesperats per unlloc de feina, o que busquen un favor a canvi de la seva papereta.

CDAprometia en el seu programa electoral, per exemple, la creació a Vielha Mijarande 200 llocs de treball, uns llocs de treball que ningú ha vist encara…és que,també en polítca, les paraules se les emporta el vent? I mentrestant la llistade persones que encara esperen que, aquells que els vàren prometre un lloc detreball al Conselh Generau d’Aran o, simplement, una llicència de pesca, compleixinla seva promesa, va creixent i creixent…Això sí, una bona part dels càrrecselectes i de confiança de la màxima institucio aranesa tenen dos salaris perquecompaginen el seu càrrec públic amb una altra feina en altres sectors. Peròaixò sembla que no importa…

Algúem pot acusar ara de demagògia, però és la realitat, encara que pot semblar mésaviat una broma de mal gust. La conclusió: la dreta, a tot arreu, juga amb les esperances i les misèries de lespersones, les utilitza per als seus objectius personals i partidistes, idesprés se n’oblida i mira cap a un altre costat. Ara, allò de “no es lo mismo”serveix per a tothom.

Potsertots aquests dirigents nostres haurien de passar alguna estona al banc delsaliments o, per exemple, fer-se voluntaris de Càritas o de la Creu Roja, peraixí adonar-se de l’efecte devastador que poden tenir les seves falses promesesi la seva incoherència. És veritat, la crisi no l’han creat els actualsgovernants aranesos, ni els catalans, ni els espanyols, però no és menys certque les seves accions i decisions estan ajudant a desintegrar a la societat. Ami m’indigna, i sé que som molts i moltes els què ens sentim així, però com diuHessel: “La indignació ha d’anar seguida de compromís”. No ens resignem doncs!

El aranés como excusa

2011-10-14T02:37:00.000-07:00

Estas últimas semanas hemos asisitido a la enésima confrontación política motivada por temas de lengua. Desgraciadamente la lengua sigue siendo un elemento utilizado por algunos partidos políticos para atacar a sus adversarios, y algo que es de todos y todas se utiliza por algunos para alcanzar sus objetivos particulares. El binomio lengua y poder vuelve a estar de moda.

Durante los últimos plenos en los ayuntamientos araneses y en el Conselh Generau se han debatido y votado dos mociones relacionadas con el aranés y presentadas en ambos casos por Unitat d’Aran. La más reciente defensaba el modelo de inmersión lingüística en aranés, presente en nuestras escuelas desde hace ya casi treinta años y con resultados muy positivos. En el Ayuntamiento de Vielha Mijaran se sometía a votación esta moción junto con otra presentada por Convergencia Democratica Aranesa en la misma línea de defensa de la inmersión lingüística (de hecho los textos son prácticamente idénticos excepto en el último punto). En este punto UA pide al Partido Popular y a las asociaciones e instancias particulares que dejen de alimentar la discordia social respecto a las lenguas. Y con esto el grupo de Convergencia en Vielha no estuvo de acuerdo y votó en contra de la moción de UA (insisto, con el mismo texto que el suyo) satisfaciendo así las exigencias de su socio de gobierno, el PP, y votando a favor de su propia moción.

Pero no acaban aquí las curiosidades. CDA en el Conselh Generau d’Aran votó favorablemente a la moción presentada por UA pero en el resto de ayuntamientos se abstuvo en la citada moción…¿Qué les pasa pues a los convergentes? ¿Votan cosas distintas para tener contento al PP?

Ahora, tras haber quedado en evidencia, utilizan la mentira y la demagogia para tapar su triste realidad: su objetivo es mantener el poder a cualquier precio sin demostrar ningún sentido de país. Acusan a UA de mentirosos y de ser culpables, junto a PSC y PSOE, del recurso contra la Ley del aranés. Una vez más confunden intencionadamente pero vamos a ser claros, otra vez. Contra las mentiras la verdad de los hechos:

En julio de 2006 el PP presenta un recurso contra el Estatuto de Catalunya, aprobado en 2005, y en 2010 el TC emite sentencia declarando el término “preferente” inconstitucional. Más tarde, en pleno trámite de la ley del aranés en el Parlament, el CGE avala esta ley pero aconseja eliminar el término “preferente” del texto. La “Ley del occitano, aranés en Aran” se aprueba en septiembre de 2010 con los votos a favor de PSC, CiU, Iniciativa y ERC y los votos en contra de PP y Ciutadans. Finalmente, en julio de 2011, el Consejo de Ministros interpone un recurso contra la ley, debido al término “preferente”, que el Tribunal Constitucional admite a trámite en septiembre de 2011.

Paralelamente a este proceso, tres familias de Catalunya (todas ellas relacionadas con Ciutadans) denuncian el sistema de inmersión lingüística catalán y los tribunales emiten sentencias en las que reconocen el derecho de los denunciantes a recibir escolarización en castellano y el TSJC admite que ésto puede condicionar todo el modelo catalán, hecho que, en consecuencia, afectaría también al aranés. Estos son los hechos, comprobables en hemerotecas y actas oficiales, no hay trampa ni cartón.

CDA puede ahora hablar de mentira y de manipulación, puede acusar a Unitat d’Aran de todo lo que quieran, estamos acostumbrados a sus artes populistas, pero los hechos son los que son y no se pueden negar ni intentar ocultar bajo la cortina de humo de la demagogia.

Unitat d’Aran ha defensado y defensará la lengua propia de Aran, así como su cultura e instituciones propias, y también aquí los hechos y la historia nos avalan: mientras que en veintitrés años de gobierno convergente en Catalunya y doce en Aran no existió ninguna ley del aranés, en menos de ocho años de gobiernos de izquierdas en la Generalitat y cuatro años de Unitat d’Aran en el Conselh Generau, esa ley es ahora una realidad.

Unitat d’Aran seguirá trabajando para que esa ley avance y para que el aranés sea una lengua de futuro y de convivencia y coesión social y no una excusa partidista en favor de la confrontación política y social.

Maria Vergés Pérez

Concejal del Ayuntamiento de Vielha Mijaran y ex “Cap de cultura e politica lingüistica” del Conselh Generau d’Aran

Haram mès

2011-05-06T13:08:00.000-07:00

Aran, un desir compartit

Ilusion comprometuda

2011-04-22T04:23:00.000-07:00

Aguesti dies endarrèr presentàuem es candidatures tàs eleccions municipaus e tath Conselh Generau d'Aran. Ues candidatures damb persones ilusionades, professionaus e valentes que se presenten en aguestes eleccions pr'amor deth sòn compromés damb Aran e es sòns municipis e damb era volontat de ajudar a auançar ath nòste territòri e ara sua gent en aguesti moments tant complicadi.

Era campanha electorau que començarà d'aciu a uns dies serà ben segur ua campanha emocionant e intensa a on, uns e uns auti, auram d'explicar e deféner es nòstes posicions, opinions e accions. Mès non serà ua campanha coma ua auta quinsevolh, sustot peth moment sociau e economic que viuem e calerà hèr a conéisher damb claretat quin Aran volem entàs pròplèu ans, ena mia opinion un Aran mès fòrt e coesionat que pogue afrontar es rèptes d'un futur qu'encara ei incèrt e que requerís de projèctes e accions innovadores e modèrnes que placen definitivament ath nòste país en sègle 21. Pr'amor qu'a arribat eth moment de guardar entà dauant e non entà darrèr, d'apostar per un Aran mès desvolopat e damb majors còtes de benèster entàs sòns ciutadans e ciutadanes.

Seran donques ues setmanes apassionantes a on toti e totes demoram qu'eth respècte sigue, ara fin, peth dessús de tot e qu'aguest país nòste e era sua gent sigue qui en gesque mès beneficiat.

Aramès Aranés

2011-03-28T07:59:00.000-07:00

CAMPANHA DE PROMOCION E DIFUSION DERA LENGUA PRÒPRIA D'ARAN

www.aramesaranes.com

Memòria, politica e emocion

2011-03-19T10:42:00.000-07:00

François Mitterrand didie: "Sonque pòt èster president dera Republica aqueth qu'aime, desire e estime". Semble qu'enes tempsi que viuem emocion e politica son dus concèptes totaument oposadi, totun pensi qu'ara mès que jamès ei de besonh que vagen dera man, pr'amor que qué ei era politica se non aquerò que se hè tath benefici comun? Òc, ei cèrt, aué en dia eth significat dera politica ei desprestigiat, totaument menstengut, quauquarren que francament pensi que non ei deth tot just, sustot quan parlam dera politica locau, era que mos tòque d'apròp, aquera dera que ne vedem cada dia es resultats. Sò convençuda qu'ei deth tot impossible governar e gestionar un territòri, coma eth nòste, sense préner consciéncia que s'ei ath servici des ciutadans, qu'ei de besonh conéisher es sòns besonhs e es sòns sònis e qu'eth benèster de toti sense distincions a d'èster eth principau objectiu.

Digui tot açò pr'amor qu'aguesti darrèri dies auem podut assistir a dus actes que son un bon exemple dera relacion entre politica e emocion. Ager diuendres inauguràuem era "2au exposicion collectiva d'artistes d'Aran", ua exposicion que vò fomentar era creacion artistica en Aran ath madeish temps que vò balhar ua oportunitat a totes aqueres persones que viuen en Aran entà poder expausar es sues òbres un còp ar an. Enguan aguesta exposicion prenie eth nòm de David Beso, un joen aranés que mos deishèc hè tres ans d'ua forma injusta e non demorada e qu'auie ua trajectòria artistica mès que notabla e desconeishuda entà fòrça persones. Un aumenatge ara sensibilitat e ath talent en un acte fòrça emocionant de rebrembe ara memòria d'aguest joen artista.

E aué auem inaugurat es òbres de reabilitacion dera mòla de Betren. Ja n'è parlat bèth còp, aguestes èren ues òbres fòrça demorades pendent ans peth pòble de Betren e finaument an vist era lum. Ua mòla restacada ara istòria de fòrça familhes de Betren que damb eth sòn esfòrç heren possible qu'aué aguest simbèu entà toti es mortièrs sigue aquiu. Un acte qu'a estat tanben fòrça emotiu e qu'a agut tanben fòrça a veir damb era memòria de fòrça des qu'èrem aquiu e un bon exemple d'aquerò qu'era politica pòt arténher. Dus dies intensi que m'an hèt a sénter orgulhosa de trabalhar per Aran.

Civisme??

2011-01-07T03:01:00.000-08:00

Ère de preveir, totun non dèishe de sorprener-me, e indignar-me. "Impulso ciudadano" vò tirar endauant un recors d'inconstitucionalitat en contra dera lei der aranés.

Un aute viatge aqueri qu'an sonque ua vision monocromatica des causes, e que se cren en possession dera unica vertat, tornen ara carga, ara entà atacar es drets lingüistics des aranesi, e en definitiva de toti es occitans...e per mès qu'ac sagi de compréner, non me'n gesqui!
Cau díder qu'aguesta entitat ei fondada per un ex-deputat de Ciutadans en Parlament de Catalonha, qu'ara milite en partit UPyD (Unión, Progreso y Democracia) deth qu'ei portavotz Rosa Díez (vos recomani ua visita entara sua plana web entà hèr-vos ua idèa de qui parlam).

Mos trobam donc un aute còp deuant de gent qu'an era intolerància e era provocacion coma dògma de fe e que, damb era desencusa perpètua dera democràcia e eth civisme (concèptes que pr'amor des sues actituds auem comprovat que desconeishen) non hèn sonque qu'alugar contunhament es huecs dera discòrdia e era intolerància, ath delà sense saber de qué parlen!

Aguesta lei, era nòsta lei, siguec aprovada peth Parlament de Catalonha de forma majoritària e respon, non sonque ath compliment deth mandat estatutari, se non a un besonh imperiós entà qu'era nòsta lengua pròpria posque, aumens, subervíuer.

Mès aquerò ei interpretat coma un atac ara unitat dera pàtria e que condemne ad aqueri qu'an ua auta lengua mairau o ua auta manèra de pensar a renonciar a tot aquerò que les ei pròpri....non ei atau! A qui se li pòt passar peth cap qu'er hèt qu'ua lengua coma era nòsta sigue reconeishuda e amparada met en perilh cap d'aguestes causes??! Donc ei clar qu'entà bèri uns ei atau. Entà aqueri que vòlen impausar-mos ua madeisha forma de pensar, de parlar, d'estimar...en definitiva ua madeisha manèra de veir eth mon, que de ben segur ajudarie a empraubir un shinhau mès eth nòste imaginari, era nòsta vida.

Amics e amigues, mos cau donc èster atents e, damb serenitat e coratge, deféner es nòsti drets, era nòsta identitat, eth nòste petit univèrs. Un univèrs qu'ajude modèstament a enriquir aguest planeta, e que non ei que sigue ne melhor ne pitjor que d'auti, totun ei eth nòste e damb aquerò ja n'auem pro! Ànim!!

Bon Nadau

2010-12-24T06:24:00.000-08:00

Article sus literatura infantila en aranés

2010-12-14T00:43:00.000-08:00

ERA LITERATURA INFANTILA EN ARANÉS (Publicat ena revista "Faristol")

http://www.clijcat.cat/faristol/paginas/detall_articles.php?recordID=211

28 N

2010-11-23T04:00:00.000-08:00

I a ua frase dera escriptora francesa Margerite Yourcenar que ditz: “Mès enlà dera alegria, mès enlà deth dolor, i a era dignitat d’èster”. Dignitat. Aguesta ei era prumèra emocion que voleria transméter. Era dignitat de poder díder ben clar quin a estat eth resultat d’aguesti 8 ans de govèrn de quèrres. Creigui qu'ei eth moment d'auer eth cap ben naut e explicar clarament quina a estat era òbra deth govèrn deth president Montilla e comparar-la damb es 23 ans de govèrn de convergéncia. E non cau anar massa luenh, quedem-mos en Aran: er Institut d'Aran, era escòla de Vielha, inversion en carretères, residéncia dera gent grana, era digitalizacion de totes es escòles araneses, era lei der aranés…e mès causes que me descuedi segur, mès en tot cas es donades e es hèts son aquiu, son reaus e toti ac comprovam dia darrèr de dia ena nòsta vida, enes nòsti pòbles e se demòstre ena despena en politiques sociaus qu’eth govèrn Montilla a amiat a tèrme. Pr'amor qu'era principau diferéncia deth PSC, dera quèrra dauant dera dreta ei qu’era quèrra met per dauant as persones.

Entà jo existissen fòrça motius entà votar PSC eth dia 28 de noveme.Totun vos vau a díder dues des mies rasons entà dar supòrt ath projècte deth PSC:

Era prumèra rason ei que coma hemna non sabi trapar un partit ne uns candidats que defenen e prebotgen es politiques d’igualtat, era igualtat d’oportunitats coma ac a hèt aguest partit, non n’i a cap! En tot escotar es paraules deth senhor Duran i Lleida en un acte de campanha de CiU enes que didec qu'ua des accions que vòlen amiar a tèrme ei era de "potenciar era natalitat autoctona", en tot dar incentius as hemnes catalanes entà qu'agen "hilhs catalans", pr'amor que se non sonque auie hilhs es hemnes inmigrants e atau metiem data de caducitat a Catalonha.

Francament, me preocupen afirmacions coma aguestes, enes qu'eth papèr dera hemna quede relegat ath de procrear e ath delà dividís as ciutadans entre "boni" e "mali" catalans....o "boni e mali aranesi", que tanben n'auem en casa des que pensen atau. E jo me demani: “s’aguesta gent, se CiU artenh a governar en Catalonha…qué va a passar damb era igualtat d’oportunitats? Jo voi ua societat ena qu'es mèns hilhs e hilhes poguen créisher sense pensar que i a ciutadans de prumèra o dusau classe e qu'es hemnes auem es madeishes oportunitats qu'es òmes . Non voi ua societat classista , damb ua mentalitat mès pròpria de cinquanta ans endarrèr.

E era dusau rason entà votar PSC vo’la plantegi coma aranesa. 23 ans de govèrns convergents en Catalonha, 12 ans de governs nomentadi nacionalistes en Aran, d’aqueri que s'emboliquen ena bandèra e se vanten d’èster nacionalistes, de deféner era lengua e era cultura coma elements d’identitat exclusiva, aguesti aueren 23 ans entà protegir, amparar e promocionar era nòsta lengua pròpria…totun….a estat aguest govèrn, entestat peth president Montilla eth que, per prumèr còp ena istòria, a aprovat ua lei entar aranés. Un aute còp hèts e non paraules. Qui mès e melhor a comprenut a Aran a estat eth Psc, e ua auta pròva l’auem enes listes entad aguestes eleccions, Amador Marqués e jo madeisha, ath delà de dus militants mès d’UA: Quim Llena e Mònica Lafuente. Campatz guairi aranesi van enes listes de CiU…jo vos ac digui: 1, eth darrèr dera lista.

Sigue coma sigue, quauquarrés ei capable de trobar ua melhor manèra de reconéisher a un pòble coma eth nòste qu’eth de reconéisher ,per lei, era sua lengua? E encara vau a anar mès enlà…eth simbolisme dera aprovacion d’aguesta lei ei tremendament important. Era lengua d’un pòble ei eth sòn signe d’identitat mès prigond, ei aquerò qu’estaque as persones damb eth sòn entorn. Parlar de lengua, parlar d’aranés, deth nòste occitan en aguest cas, vò díder parlar de sentiments, des sentiments des persones d’aguest país, des sues emocions, des sòns sònis e ilusions…un aute còp es persones per dauant. E parlar de lengua vò díder tanben parlar d’identitat, parlar de coesion sociau, de voler bastir ua societat integradora, a on era identitat sigue quauquarren que some, non pas que rèste. Non dividim, coma eth sr. Duran Lleida, entre catalans, en aguest cas aranesi, e non aranesi, non credem ena discriminacion ne enes classes sociaus.

Er enemic a combàter en aguestes eleccions non ei CiU, non ac creigui, auem era rason de costat, e tà jo un enemic ei aqueth que, aumens, se trape enes madeishes condicions que tu e que per tant pòt competir damb tu, e aqueth non ei eth cas, ja’c auem explicat. Er enemic d’aguestes eleccions ei era abstencion. Per tant jo vos demani qu'eth pròplèu 28 de noveme anegatz a votar.

Coma ditz era cançon, que siguec himne deth movement occitanista “Volem viure al país”, coma ditz: “que seram çò que bastiram”. E ei atau, aguestes paraules segurament se desbrembaran, mès eth resultat deth 28 de noveme condicionarà eth nòste futur, eth futur d’Aran e d’aqueth resultat, de toti nosati depen que poscam seguir garantint progrès entà Catalonha, progrès entà Aran o ben tornar endarrèr dera man dera dreta. Per tant, ànims, auem era rason de costat!

Fènix

2010-10-16T03:20:00.000-07:00

En tot campar es telediaris des darrèri dies, ath delà de rebrembar dia darrèr de dia qu'èm inmèrsi en ua grana crisi economica que semble que tardaram encara en remontar, sò convençuda qu'aguest mon ei en un moment delicat, en un moment de cambi.
Eth rescat des minèrs chilens, es inondacions en Paquistan, eth vessament toxic d'Ongria, era infermièra colombiana qu'aucic a ua mainada acabada de néisher per venjança...ara fin drames personaus, uns damb desenlaç positiu e d'auti acabadi en desastre. Ara emocion que tot eth planeta viuec damb eth que ja se nomente eth miracle dera mina de San Esteban en Chile, qu'acabèc en ua alegria absoluta s'i contrapòse eth patiment de centenars de persones en Ongria e Paquistan, era mòrt e era desesperacion des que s'an quedat sense arren d'un dia entà un aute.
S'estudiam d'apròp eth tractament qu'es mieis de comunicacion an hèt de cadua d'aguestes notícies e les comparam, ath mèn enténer, podem veir qu'aquerò que botge as persones que son ar aute costat dera television o dera ràdio, aquerò que les "tòque era fibra" son es istòries personaus que i a darrèr de cadua d'aguestes notícies (ua des mès cercades en internet ère era deth minèr qu'auie demanat ara sua hemna e ara sua amant que l'anèssen a recéber ena mina e ua auta era d'ua mainada en Paquistan que dempús des aiguats cercaue ara sua familha).
E açò me pòrte a convencer-me encara un shinhau mès que, ara fin, çò que hè a virar aguest mon son es emocions, aquerò que mos hè a conéisher e compréner d'autes realitats e situacions e ara fin mos balhe era consciéncia de qué ei just e qué non. Cèrt, es sòs son importants, serie pòc responsable afirmar que sonque damb bones intencions es causes melhoraran, mès se cadun de nosati ac pense onèstament creigui qu'arribarà ara madeisha conclosion. E francament, a risc de que se me mauinterprète, sò convençuda qu'emocion ei çò que manque ara politica en aguesti moments.
Onèstament creigui qu'en un moment coma aguest a on era politica e es politics (bèri uns damb rason, non ac nègui) son totaument desprestigiadi, a on es ciutadans se senten desamparadi, molèsti e desmotivadi se presente coma un besonh de prumèr orde umanizar eth ròl deth politic e dera politica en generau. Ei de besonh recuperar eth concèpte literau de "politica", qu'en grèc vò díder ciutadan, civil entà que reaument sigue aquera activitat umana en benefici dera societat. Ei moment donc de retornar as origens entà que es ciutadans e ciutadanes se senten, mos sentegam, particèps d'aguesta societat, e sense cap tipe de dubte ei moment entà, de vertat, trabalhar peth ben comun, somar en lòc de restar, e finaument, ei eth moment entà que toti aqueri qu'auem ua responsabilitat publica, sigue ath nivèu que sigue, rebrembegam per qué e entà qué pugèrem en aguest tren. Es generacions futures meriten qu'aqueri qu'aué an era oportunitat de cambiar es causes, de melhorar era vida des nòsti vesins e vesies, trabalhen entà arténher eth madeish objectiu: ua societat mès justa e mès conscient. Coma era au fènix, curiosament eth madeish nòm damb eth que se batièc ara capsula de rescat des minèrs chilens, que renèish des sues cendres, ara encara i èm a temps.

Era lei!!

2010-09-26T11:35:00.000-07:00

En darrèr pòst que penjaua en aguest blog parlaua dera lei der aranés, deth grèu perilh que corrie que non s'aprovèsse, totun ara fin, dempús d'un temps d'incertesa l'auem aprovat!! Reaument se tracte d'un ahèr istoric entà Aran qu'a estat possible gràcies ath trabalh e esfòrç der actuau govèrn dera Generalitat e deth Conselh Generau d'Aran, qu'amassa damb persones e entitats qu'è dejà fòrça temps que trabalhen pera nòsta lengua, auem artenhut aué ua lei qu'ara fin mos place definitivament en mapa e determine er àmbit competenciau der aranés atau coma, entre d'autes causes, era toponima, er emplec ena escòla e ena administracion e es recorsi que son de besonh tath sòn desplegament, e definís es drets lingüistics des ciutadans d'Aran.
Ei coma digui ua lei plan important entath nòste país que da un pas entà dauant per çò que hè ath reconeishement der aranés e dera nòsta identitat, ath temps que place a Aran coma referent ena defensa der occitan dauant des nòsti frairs der aute costat dera termièra. Era lei ei per tant un auanç fòrça important en desplegament dera oficialitat dera lengua en Catalonha e exigís qu'es institucions catalanes e araneses garantisquen era sua superviuença.

Pensi qu'ei tanben important remercar que, a despièch dera bona notícia qu'açò supause, aguesta lei arribe tard, qu'ei fòrça eth temps que s'a perdut sense qu'anteriors govèrns, en Aran e en Catalonha, agen hèt un solet pas entà qu'er aranés non arribèsse ath sòn grèu estat actuau. Mès de vint ans de CiU ena Generalitat e jamès s'a artenhut tant entara nòsta lengua coma enes darrèrs tres ans. E se digui açò non ei cap damb ànim de cercar polemica, mès pensi qu'era memòria mos falhe tot soent e ara me sorpren fòrça qu'aguesta lei nèishe ara damb tanti pairs e tantes mairs, e toti possen entà trèir eth cap ena fotografia en tot atriboïr-se un mèrit, que d'auer volut, poderien auer-se atriboït fòrça, fòrça ans entà darrèr. N'i a d'auti tanben que, en tot cercar eth sòn lòc en mon e ua manèra de ramplir er esperit de paraules doces e amables entà alimentar era sua autoestima, non an sabut veir mès enlà deth sòn pròpri benefici e non an dubtat en reivindicar tanben era sua part d'aguesta paternitat multipla.

Sigue coma sigue voleria acabar aguestes paraules en tot manifestar un còp mès era mia satisfaccion e orgulh per aguesta lei qu'auem artenhut, qu'ara fin ei ua lei entà Aran que mèrque un abantes e un dempús ena nòsta istòria. Comence donc ara ua naua etapa ena que demori, coma ben didec eth Sindic d'Aran ena sua intervencion en Parlament de Catalonha, era lengua non sigue emplegada coma esturment politic entà facilitar tacticismes partidistes, se non qu'esdevengue reaument ua lengua fòrta e de futur.

Oportunitat perduda

2010-07-27T05:09:00.000-07:00

Aué comence eth darrèr plen deth Parlament de Catalonha d'aguest cors politic, un plen qu'ei mès que probable sigue eth darrèr d'aguesta legislatura, e eth projècte de lei der aranés non ei ena orde deth dia, per tant, non serà aprovat.

Pensi que ja'c è dit en bèra auta ocasion, mès deishatz que me repetisca s'ei eth cas. Sò indignada. Non me ven tath cap ua auta paraula. An estat dus ans longui de trabalh e negociacion, e es qu'auetz seguit eth procès sabetz qu'a estat plen de trebucs e polemiques, mès auíem artenhut un tèxte frut der acòrd entre es fòrces politiques que, ath delà, asseguraue qu'era nòsta lengua, er aranés, er occitan dera Val d'Aran, aurie un marc legau realista e qu'auie de permeter-li era superviuença e era diginificacion. Totun, eth Partit Popular, en tot seguir era sua crotzada en contra de tot e de toti, en tot sajar de pinta'c tot d'un color gris uniforme e centralista, un viatge publicada era senténcia deth TC sus er Estatut, a portat eth projècte de lei ath Conselh de Garanties Estatutàries, hèt qu'a retardat eth procès parlamentari enquiath punt de qu'eth dictamèn d'aguest ens non a estat prèst a temps.

Ara fin, donc arren. Era neuròsi dera dreta mès barrada (era madeisha dreta qu'a governat en cap lòc dera Val d'Aran damb CDA) amassa damb era "particular e interessada" vision deth mon d'aqueri que poderíen auer ajudat a qu'açò non arribèsse e non ac an hèt, ath contrari, mos a portat aquiu a on èm, a permetut donc qu'aguesta lei non s'apròve en aguest cors politic e que, de forma lèu segura, non s'apròve en aguesta legislatura. E ena pròplèu legislatura....

TRAILER PROMOCIONAU "ARAN DANCE"

2010-07-17T13:35:00.000-07:00

Trailer Promocionau "Aran Dance"

Trista senténcia

2010-07-01T03:02:00.000-07:00

Era senténcia deth TC sus er Estatut a acabat per daurir definitivament era caisha des trons des relacions entre Catalonha e Espanha. Se ben ara fin eth tribunau, dempús de quate ans de deliberar, a declarat qu'er estatut ei constitucionau, a establit tanben ua sèrie de retalhades e limits qu'an constatat era manca de respècte cap ara volontat democratica deth pòble catalan e des sòns representants politics. Totun creigui qu'ei important hèr bèra reflexion:

Eth TC a declarat inconstitucionaus es articles referents as simbèus nacinaus (drapèu e imne), er usatge "preferent" deth catalan ena administracion e d'auti que hèn referéncia ara administracion de justicia, er esfòrç fiscau e es competéncies dera Generalitat dauant der Estat. Ei a díder, ara fin, es articles basics d'aguesta norma (qu'ath delà ja s'an aplicat pendent aguesti quate ans de deliberacion deth TC sense cap problèma) non an estat modificadi e per tant er Estatut se manten intacte en grana mesura.

Mès, era pregunta que me ven tath cap ei aguesta:

Era senténcia a acabat per atacar es bases identitàries deth pòble catalan: es sòns simbèus e era sua lengua (tot e qu'en aguest cas non a patit granes modificacions), mès non pas aqueri ahèrs que possibiliten era accion de govèrn n'eth desvolopament sociau e economic de Catalonha...alavetz...per qué aguesta senténcia? Per qué ua senténcia qu'ataque es sentiments des ciutadans e ciutadanes de Catalonha?

Malurosament pensi que i a pòques respòstes possibles, mès enlà de comprovar coma ua part dera Espanha plurau e federau non existís, e de qu'era dreta representada peth Partit Popular ei mès propèra a des·hèir que a bastir, a crispar e confrontar que a trabalhar amassa. Un PP, per cèrt, que damb era senténcia der Estatut a paralizat en Parlament de Catalonha era Lei der Aranés, en tot seguir damb es madeishi critèris que lo portèren a presentar dauant deth Tribunau Constitucionau. Atau donc, eth PP torne a sajar de negar es nòsti drets entà impausar era sua vision barrada e centralista, eth madeish PP que, en Aran, signèc eth manifèst en favor dera nòsta lengua pròpia...

Coma diden quauqui sociològs coma Lévi-Strauss "es simbèus determinen er orde deth mon". Que cadun trèigue es sues conclusions.

HÈSTA D'ARAN 2010

2010-06-13T10:53:00.000-07:00

Dissabte 12 de junh
A compdar des 20'00 ores visita guidada ar Archiu Generau d'Aran e projeccion dera pellicula "Aquera Joena de Blanc", rodada en 1965 ena Val d'Aran

Deluns 14 de junh
Jornada de pòrtes dubèrtes ena sedença deth Conselh Generau d'Aran

Dimèrcles 16 de junh
Acte d'autrejament des Prèmis 17 de junh 2010 e des prèmis des concorsi Aran de Literatura e Mn. Condò.

Dijaus 17 de junh
Recepcion deth Sindic d'Aran as autoritats ena sedença deth Conselh e desfilada de pendons
Missa en Santuari de Mijaran
Issada de bandèra
Acte institucionau
Dances araneses
Aperitiu
Actuacion infantil ena plaça deth Conselh

Diuendres 18 de junh
Clausura dera exposicion "Aran clavis Regni. Era defensa d'un país" ena Sala Ciutat der Ajuntament de Barcelona, per part deth Sindic d'Aran e er Alcalde de Barcelona.

2010-06-07T14:19:00.000-07:00

Sinonims

2010-05-30T13:10:00.000-07:00

Se cercam en un diccionari sinonims dera paraula responsabilitat i traparam entrades coma compromés, obligacion, déuer, labor, competéncia maduresa,sensatesa,seriositat....paraules que, segontes er encastre a on s'apliquen, prenen ua grana trascedéncia e valor. Ne cau díder qu'era politica ei un d'aguesti encastres.

Es darrèri mesi Aran a viscut moments plan delicadi e, coma ben ditz eth companh Amador Marqués en sòn blog (lectura que vos recomani), n'i a que non an sabut èster ara nautada...un aute còp.

Era tramitacion parlamentària de dues leis vitaus entath futur d'Aran (es projèctes de lei de vegueries e der aranés) a servit entà hèr quèir es masques des autodenominadi "nacionalistes aranesi". Convergéncia Democratica Aranesa a tornat a pecar d'irresponsable e de pòca maduresa politica ara ora de deféner es interèssi dera Val d'Aran e des sòns ciutadans e ciutadanes. Per çò que hè ara lei der aranés, CDA s'a plegat as exigéncies de Convergència i Unió e non a signat eth manifèst pera lengua pròpria d'Aran, que siguec prebotjat peth Conselh Generau d'Aran damb eth consens de totes es escòles dera Val d'Aran enquia arribar a ua trentia d'entitats mès. CDA a "marejat era perdic" enquiath darrèr moment, sense posicionar-se de manèra fèrma en favor dera lengua pròpria d'Aran, possiblement eth signe d'identitat mès important des araneses e aranesi. E qué díder sus era actitud de CDA deuant dera lei de vegueries! Sonque cau visitar quinsevolh emerotèca entà comprovar quina a estat era sua trajectòria, era madeisha que comencèren a mercar vint-e-cinc ans endarrèr quan acceptèren que Aran se convertísse en ua comarca mès de Catalonha. Simplement, es causes non an cambiat en un quart de sègle. E sincèrament, coma ciutadana d'aguest país, me dò veir coma era oposicion politica en Conselh Generau d'Aran non artenh a èster ara nautada des circonstàncies e torne a estofar-se en granes paraules sense dar-se'n compde qu'èster embolicadi en ua bandèra non les dèishe veir mès enlà.

Mès hèts!

2010-05-27T03:28:00.000-07:00

Acuerdo entre la Generalitat y el Conselh para reformar la Escola d’Hostaleria de Les

El Conselh Generau d’Aran y el Departament de Educació de la Generalitat de Catalunya han llegado a un acuerdo para reformar el edificio y las instalaciones que actualmente acogen la Escola d’Hostaleria de Les.

Así lo comunicó ayer el Síndic d’Aran, Francesc Boya, después del encuentro que mantuvo el martes con el director general de Ensenyaments Professionals, Artístics i Especialitzats de la Generalitat de Catalunya, Josep Francí, y el alcalde de Les, Emilio Medan. El acuerdo, que cuenta con el apoyo del Ayuntamiento de Les, se concretará por medio de un convenio de colaboración entre el Govern aranés y el Departament de Educació de la Generalitat de Catalunya, que se hará cargo de la financiación de la obra para mejorar los espacios y los servicios que actualmente presta en la localidad aranesa de Les la Escola d’Hostaleria. La Generalitat de Catalunya ha descartado, finalmente, la construcción de una nueva planta en el actual edificio de la escuela.El Síndic d’Aran, que considera que las dependencias se encuentran actualmente en una situación “precaria”, afirmó ayer que el Conselh Generau d’Aran y la Generalitat de Catalunya trabajan para empezar la reforma de las instalaciones “antes del inicio del próximo curso escolar”. “Para el Govern aranés es muy importanye mejorar las condiciones de la Escola d’Hostalería de Les para garantizar que el centro siga siendo una referencia entre las escuelas de turismo”, añadió Francesc Boya.

Cesión al Conselh de la residencia de Les

El acuerdo entre el Govern d’Aran y la Generalitat contempla que el Departament de Treball ceda al Conselh Generau el edificio de la residencia de Les, donde comparte espacio con la Escola, a cambio del inicio de la rehabilitación integral del centro por parte del Departament d’Educació.

Diari "La Mañana" (27/05/2010)

PRÈMIS 17 DE JUNH 2010

2010-05-20T07:45:00.000-07:00

Ja s'an publicat es nominacions entàs Prèmis 17 de junh d'enguan. Aué comence eth plaç de votacion enquiath dia 8 de junh. Podetz eméter eth vòste vòt en papèr enes diuèrsi punts que trobaratz ena plana web deth Conselh Generau, des d'on tanben podetz votar e consultar es curriculums des candidats.
Es candidats d'enguan son:

Prèmi 17 de junh de Cultura
Associacion Interculturau Occitanocatalana (ALMOSC)
Cine Fòrum
Lengua Viua

Prèmi 17 de junh de Promocion Economica
Camins
Associacion de comerçants de Bossòst
Grèmi d'Ostalaria

Prèmi 17 de junh d'Espòrts
Úrsula Pueyo
Rubén Caseny
Dolores López

Prèmi 17 de junh de Cooperacion e Accion Sociau
Cáritas Val d'Aran
Associacion de donants de sang
Associacion culturau Escunhau-Casarilh

Hèr tapatge non vò díder auer rason!!

2010-05-19T02:25:00.000-07:00

Entà toti aqueri que sagen, per toti es mieis imaginables, tanben es dera manipulacion, era mentida e era demagògia, qu'eth projècte de lei der aranés hèsque oficiau en Catalonha un occitan (un estandar que non existís) que non ei er aranés. Aciu auetz era carta de Sèrgi Javaloyès, escrivan e destacat militant occitanista. Entà toti aqueri, donc, que sonque an demostrat e demòstren era sua ignorància sus qué ei Occitània e er occitan.

Adishatz,

Qu'ei l'escrivan d'expression occitana qui parla ací.

Que'm sembla de que non podetz — au nom de qué totun ? — demandar au govèrn de Catalunya d'adoptar ua lei qui reconeisheré com lenga oficiau "l'occitan estandard", quan aqueth "occitan estandard" n'ei pas briga fixat, dongas acceptat per la màger part deus locutors occitans : que sian gascons, lemosins, provençaus e medish lengadocians.

Que la me caleré amuishar aquera lenga estandard ! Jo ne l'èi pas jamei vista o dilhèu que seré aqueth nhirgo de non pas créder, aqueth maishant esperanto qui arrés ne vòlen qui lejoi a bèths còps ençà, enlà qui n'a pas nada valor sociau : un invencion intellectualista, un fracàs !
Que crei de qu'ei ua vista de l'esperit de voler a tota fòrça, e mei que mei de Catalunya estant, impausar aus occitans qui parlan e escriven peu moment la lenga occitana de la lor zòna dialectau, ua lenga qui n'emplegan pas briga.
Que seré ua error terribla d'ac har. De tot biais, los bearnistas, gasconistas, provençalistas e autes pècs de l'embarrada etnica, qui dejà e mian a mei anar mei ua guèrra contra los occitanistas, que se n'arregaudirén d'aquera decision òrra e sustot beròi pèga.
La preposicion de la Val d'Aran que'm sembla conciliar l'unitat de la lenga e la realitat sociolingüistica deu lor parçan. Ne crei pas que's posqua har lo bonur deu monde contre lo monde o lavetz qu'ei estalinisme de mau devèrser.
Sèrgi Javaloyès
escrivan

2010-05-16T01:39:00.000-07:00

"Todos somos interdependientes en este mundo nuestro, en rápido proceso de globalización, y debido a esta interdependencia ninguno de nosotros puede ser dueño de su destino por sí solo. Hay cometidos a los que se enfrenta cada individuo que no pueden abordarse ni tratarse individualmente. Todo lo que nos separe y nos impulse a mantener nuestra distancia mutua, a trazar esas fronteras y a construir barricadas, hace el desempeño de esos cometidos aún más difícil. Todos necesitamos tomar el control sobre las condiciones en las que luchamos con los desafíos de la vida, pero para la mayoría de nosotros, ese control sólo puede lograrse colectivamente."
Zigmunt Bauman (Comunidad en busca de seguridad en un mundo hostil)

SUPÒRTS ATH MANIFÈST PERA LENGUA

2010-05-12T07:51:00.000-07:00

COMUNICAT DETH CONSELH GENERAU D’ARAN

Ampli supòrt ath manifèst pera “lengua pròpria d’Aran”

Trenta entitats araneses signen eth document de supòrt entà ua Lei der occitan dera Val

Un totau de trenta entitats, escòles e institucions araneses a signat eth manifèst pera lengua pròpria d’Aran damb er objectiu qu’es “representants deth Parlament de Catalonha sàpien escotar era demana des ciutadans e es ciutadanes d’Aran entà amiar entà dauant ua lei tan importanta entath futur dera lengua pròpria d’Aran”, segontes assegure eth document, en referéncia ara lei que tramite era cramba catalana.

Aguest manifèst, avalat per totes es escòles e er Institut d’Estudis Segondaris, eth collectiu Lengua Viua, eth Conselh Generau d’Aran e d’auti estaments e organismes (veir listat dejós), reconeish era “occitanitat culturau e lingüistica d’Aran”, defen era unitat dera lengua occitana, e rebrembe qu’er aranés ei era varietat der occitan pròpria d’Aran e de Catalonha. “Era varianta der occitan qu’ei oficiau en Catalonha ei er aranés”, atau coma precise.

Atau madeish, es entitats expliquen qu’era lengua occitana “non dispause actuaument de cap occitan estàndard o referenciau, acceptat peth conjunt deth territòri occitan”. Per aguest motiu, reconeish que “son es institucions occitanes es que determinaràn d’amiar entà dauant eth procès de convergéncia”, atau coma entà crear “era autoritat lingüistica de referéncia”.

Eth manifèst demane ath Parlament que presèrve es “drets des ciutadans e ciutadanes que parlen aranés”, e inste ara Generalitat a convertir Aran, a trauèrs deth Conselh Generau e es sues institucions academiques, en “caplòc dera labor que se volgue amiar a tèrme ena Occitània de dehòra de Catalonha” entà “promòir era unificacion normativa der occitan”.

Signants:

Escòles:

1. Escòla Estudi Alejandro Casona (Les)

2. Escòla Castèth Leon (Es Bòrdes)

3. Escòla Garona (Vielha)

4. Escòla Sant Martin (Gessa)

5. Escòla Loseron (Arties)

6. Escòla Sant Ròc (Bossòst)

7. Escòla Eth Rosèr (Aubèrt)

8. Escòla Ruda (Salardú)

9. Institut d’Aran

10. Associacion Esportiva Institut d’Aran

11. Associacion Esportiva Escòla Garona

12. Grop de Mèstres dera Val d’Aran

13. Centre de Recorsi Pedagogics

14. Aula de Formacion d’Adults

15. Equip d’Assessorament Psicopedagogic

16. Fondacion Privada deth Musèu Etnologic dera Val d’Aran

17. Collectiu Lengua Viua

Institut d’Estudis Aranesi:

18. Seccion de Lingüistica

19. Seccion d’Istòria

20. Seccion d’Estudis Juridics

21. Conselh Assessor dera Lengua

22. Conselh Generau d’Aran

Ajuntaments:

23. Ajuntament de Les

24. Ajuntament de Bossòst

25. Ajuntament de Canejan

26. Archiu Generau d’Aran

Partits politics:

27. Unitat d’Aran

28. Partit Renovador d’Arties e Garòs

29. Partit Popular d’Aran

30. Joan Riu, deputat d’Aran ena Deputacion de Lhèida

12 de mai de 2010

ARRÉS PENSE EN BELGICA??

2010-05-10T13:04:00.000-07:00

Aciu vos dèishi dus enlaci entà dus articles publicadi enes diaris "El País" e "El Periódico" sus era crisi politica que se viu en Belgica pr'amor deth conflicte lingüistic e territoriau entre flamèncs e francofòns....dilhèu aciu mos semble quauquarren estranh, ara ben, depenerà des decisions que se prenen aué que, en un futur dilhèu non massa luenhan, poscam encetar un camin similar...e encara mos trobam damb mesies d'estar per casa qu'en nòm dera lengua sonque sagen d'assegurar-se eth pervier sense pensar enes conseqüéncies...sense pensar en Belgica.!

Nueva crisis politica en Bélgica (El País)

Las tensiones regionales provocan la caída del gobierno belga
(El Periódico)

MANIFÈST PERA LENGUA PRÒPRIA D'ARAN

2010-05-07T13:28:00.000-07:00

Era tramitacion parlamentària deth “Projècte de Lei der Aranés” ei un hèt istoric entà Aran. Era aprobacion d’aguest projècte de lei a de supausar entar aranés, occitan d’Aran, era oportunitat de superar ua situacion plan preocupanta que l’amie entara sua desparicion.
Totun, e pr’amor des notícies publicades enes mieis de comunicacion e des declaracions realizades per part de diuèrsi collectius e persones, e des contunhes mòstres de confusion sus era oficialitat dera lengua, d’ençà era aprobacion der Estatut d’Autontomia de Catalonha de 2006 es signants d’aguest manifèst volem, de manèra unanima, fixar es punts que seguissen:
• Aran reconeish era sua occitanitat culturau e lingüistica. Er aranés ei era varietat der occitan pròpria d’Aran e de Catalonha.
• Aran defen era unitat dera lengua occitana.
• Era lengua occitana non dispause actuaument de cap “occitan estandard o referenciau”, acceptat peth conjunt deth territòri lingüistic occitan ne pes institucions corresponentes, e per tant son aguest territòri e aguestes institucions es que determinaràn d’amiar entà dauant eth procès de convergéncia.
• Eth Parlament de Catalonha a de preservar es drets des ciutadans e ciutadanes de Catalonha, en aguest cas, des ciutadans e ciutadanes deth sòn territòri que parlen aranés.
• Correspon ath conjunt d ’Occitània crear era autoritat lingüistica de referéncia.
• Era varianta der occitan qu’ei oficiau en Catalonha ei er aranés.
• Es recorsi de tot tipe e mieis economics qu’era Generalitat de Catalonha, o d’auti poders publics de Catalonha, acòrden méter a disposicion dera recuperacion, promocion, normalizacion e trabalhs sus era unitat o unificacion dera normativa dera lengua occitana en generau, o aqueri adreçadi a arténher un occitan “estandar o referenciau” an d’èster liuradi o canalizadi a trauès, o en estreta collaboracion, damb eth Conselh Generau d’Aran e es Institucions academiques araneses. Atau donc, damb aguesta lei era Generalitat de Catalonha a d’ajudar a convertir a Aran, a trauès des sues institucions publiques en caplòc dera labor que se volgue amiar a tèrme ena Occitània de dehòra de Catalonha.

Aran demore qu’es representants deth Parlament de Catalonha sàpien escotar era demana des ciutadanes e ciutadans d’Aran, que tanben ne son de Catalonha, en tot hèr a prevàler era responsabilitat e era coeréncia, e confie que saberàn amiar entà deuant ua lei tant importanta entath futur dera lengua pròpria d’Aran.

2010-05-05T06:51:00.000-07:00

On anaràs jo qu'anarèi
On t'estaràs que m'estarèi
La toa tèrra serà ma tèrra
La toa fe la mia fe

On dromiràs que dromirèi
On moriràs que'm morirèi
La mort hastiosa despoderosa
Saberà pas desseparà'ns

("Aimar" Jan Loís Baradat)

Damb eth còr aranés

2010-05-02T12:30:00.000-07:00

Aguest ei eth títol dera miscelanèa en aumenatge a Melquíades Calzado que presentèrem ager. Ua òbra magnifica que recuelh un bon numèro d'articles scientifics en diuèrses disciplines (art, istòria, lingüistica, sciéncies naturaus...) escriti per persones plan destacades en toti aguesti àmbits, e ua òbra de referéncia escrita ena nòsta lengua.

Un libre qu'a estat prebotjat per Institut d'Estudis Aranesi e qu'a compdat damb eth supòrt de nombroses institucions, entre eres eth Conselh Generau d'Aran, e que vò èster un aumenatge ara figura deth senhor Calzado, persona de referéncia ena istòria recenta d'Aran, gran coneishedor deth nòste país e qu'a artenhut, damb eth temps, a recopilar ua grana quantitat de documenst sus Aran qu'an dat lòc ar Archiu Calzado, en Les.

Siguec un acte entranhable que compdèc damb fòrça assistents. Jo voleria destacar es paraules dera Mgfca. sra Pilar Busquet, ex sindica d'Aran, que soslinhèc era importància dera istòria, dera cultura e dera lengua (tèma d'actualitat) ena constroccion dera nòsta identitat coma pòble, e sense es quaus era nòsta reivindicacion de país non serie pas possible. Quauquun n'aurie de préner nòta.

Dia deth libre

2010-04-24T11:25:00.000-07:00

Ager celebràuem eth dia deth libre, Sant Jòrdi. Ua data que se celèbre internacionaument der an 1930 ençà e fòrça especiaument en Catalonha.

En Aran tanben auem hestejat aguesta data e, coma es darrèri tres ans, eth departament de cultura e politica lingüistica presentèc ua naua publicacion conmemorativa. Enguan totun auem volut amassar literatura e art en tot presentar era "Auca de Sant Jòrdi", qu'explique era istòria d'aguest personatge damb ues fantastiques illustracions hètes per Igor Losada, un des nòsti joeni artistes.

Contunham donc, damb era madeisha illusion e talents entà possar ara nòsta lengua pròpia entà deuant, pr'amor que creiguem qu'ei just que pogue mantier-se ath madeish nivèu qu'era rèsta de lengües presentes en país. E, convençudi d'açò, auem artenhut a superar, pendent es tres ans darrèrs de govèrn d'UA en Conselh Generau, en un 30% eth numèro de publicacions literàries en aranés, en occitan d'Aran, publicades entre er an 2000 e era prumèra mitat de 2007. Pr'amor qu'eth respècte, er amor e era responsabilitat pera lengua se demòstre damb hèts, non sonque damb paraules.

Primauera

2010-04-01T11:19:00.000-07:00

Hèts (1)

2010-03-23T14:29:00.000-07:00

Reforma dera residéncia geriatrica Sant Antòni

Eth Conselh Generau a amiat entà dauant era reforma integrau dera residéncia geriatrica Sant Antòni, damb ua inversion de 2,2 milions d’èuros.
Era reforma permet disposar d’ues installacions plan dignes entara nòsta gent grana.
S’an aumentat 24 places naues (14 residenciaus e 10 sòciosanitàries) e s’an creat 17 naui lòcs de trabalh.

Eth Govèrn deth sindic Francés Boya apòste pes politiques sociaus e demòstre que met er autogovèrn ath servici des persones que demoren en Aran, sustot des mès fèbles, atau coma des sòns besonhs d’atencion e supòrt.

Miscelanèa

2010-03-18T12:20:00.000-07:00

Fòrça dies sense escríuer en aguesta petita hièstra ath mon e era vertat ei qu'era activitat politica e culturau a estat intensa e de ben segur merite un shinhau d'atencion.

Dies endarrèr era polemica sus eth dejà projècte de lei de vegueries arribaue possiblement a un des sòns punts mès delicadi. Era abstencion deth sindic d'Aran ena votacion des esmendes ara totalitat dera lei en Parlament provoquèc tota sòrta de reaccions. Cau díder qu'era grana majoria, inclodidi es mieis de comunicacion, sigueren reaccions de supòrt e d'encoratjament pr'amor dera fermetat e coeréncia dera posicion deth maxim representant des aranesi deuant d'un moment de tanta trascéndencia entà Aran. Un moment plan simbòlic qu'eth partit dera oposicion, CDA, luenh de préner ua actitut constroctiva e responsable, en tot plaçar-se ath cant deth Govèrn d'Aran entà deféner es drets e interèssi des ciutadans d'Aran peth dessús des sòns interèssi partidistes, a tornat a demostrar qu'ei mancat de cultura politica e credibilitat e a prenut eth camin dera difamacion e era mentida...un aute còp....e non a dubtat en hèr a servir es naues tecnologies en tot abusar dera bona fè de tanti e tanti "internautes". Vos recomani ua lectura rapida ath blog d'Amador Marqués, qu'en diuèrsi "post" explique clarament era situacion. Sincèrament pensi que, per sòrt, eth temps ac plaçarà a tot e a toti en lòc que correspon. Per cèrt, quauquarres sap ce qué pense EROC (esquerra republicana occitana) sus tot aguest ahèr???

En tot cambiar de tèma radicaument, voi parlar tanben un moment der acte d'aumenatge a Robèrt Lafont qu'eth passat dia 16 de març organizèc eth departament dera Vicepresidéncia dera Generalitat en Barcelona. Possiblement un des actes mès importants que s'an amiat a tèrme ena capitau catalana per çò que hè a Occitània e er occitanisme. Ua Occitània que semble comence a auançar, fòrça fòrça lentament, mès que pren consciéncia qu'era unitat ei era unica gessuda. En aguest sens, voi destacar er auanç que supause era APORLOC (Associacion Prefigurativa der Organisme de Regulacion dera Lengua Occitana), qu'en pòc de temps a de dar lòc ara Acadèmia dera Lengua Occitana, e dera qu'eth Conselh Generau d'Aran, amassa damb er Institut d'Estudis Occitans, n'ei eth precursor.

Enquia tostemp, mugunzu

2010-03-06T09:52:00.000-08:00

Qu'aquiu a on vages trapes era patz que merites

Dimenge vençut

2010-02-28T12:26:00.000-08:00

Lascia ch'io pianga mia cruda sorte, e che sospiri la libertà!

Dèisha-me plorar pera mia cruda sòrt, e que sospira era libertat!

Georg Friedrich Händel / Cecilia Bartoli

DIA INTERNACIONAU DERA LENGUA MAIRAU

2010-02-21T03:16:00.000-08:00

Cada 21 de hereuèr se celèbre eth dia mondiau dera lengua mairau, prebotjat pera Unesco. Aguesta celebracion sage de cridar era atencion sus er estat de fragilitat en qué se trapen, e s'an trapat, milèrs de lengües, coma era nòsta, er aranés, enes darrèrs sègles.

"Eth mon ei un mosaic plen de visions e cada vision ei explicada per ua lengua. Cada viatge que despareish ua lengua, despareish ua vision deth mon" (David Crystal, lingüista)

LEI DER ARANÉS

2010-02-11T12:01:00.000-08:00

Ager siguec admetut a tràmit peth plen deth Parlament de Catalonha eth projècte de lei der aranés. Ja n'è parlat en bèth aute moment, totun es pròplèu setmanes ne seguiram parlant fòrça. Aguest ei un pas de gegant entara nòsta lengua qu'a en aguesta lei ua grana oportunitat, dilhèu era darrèra, entà sajar de subervíuer.
Eth procès parlamentari totun s'encetèc ager damb eth refús dera cramba ara esmenda ara totalitat que presentaue eth PPC e que compdèc damb eth vòt favorable de Ciutadans. Dera postura des populars ne parlarè enes pròplèu dies, totun òc que voleria poder díder ara, que non me susprenec era sua argumentacion: era dreta s'ampare, per n-èssim viatge enes drets e enes libertats individuaus en tot díder, per exemple, qu'es familhes poguen escuélher era lengua d'escolarizacion des sòns hilhs. Demagògia de baisha volada, sustot quan en Aran era escòla aranesa, qu'ei plurilingüe (es nòsti mainatges aprenen aranés, catalan, castelhan, anglés e francés) hè 25 ans que practique era immersion lingüistica damb uns resultats que l'avalen e la justifiquen, sense cap de dubte.
En tot cas, auem encetat un camin d'esperança entar aranés, entath nòste occitan, qu'a de portar-mos un shinhau mès enlà. Voi per tant, arregraïr qu'eth govèrn catalan age dat aguest pas, un pas que pendent vint ans de govèrns convergents en Barcelona non s'auie ne plantejat. Auançam donc.

ARRISCAR

2010-02-03T03:20:00.000-08:00

Viuem tempsi complicadi, cèrtament dificils e de mau compréner e explicar. Vos dèishi ua reflexion en forma literària, un extrèt dera òbra de Saint-Exupéry, Eth Petit Prince, que tròbi encertada entara ocasion. De còps, quan eth desconcèrt e era indignacion non ajuden a trapar es paraules avientes, ei melhor cercar-les en d'auti.

[···] Se bèth un estime ua flor que non i a sonque un exemplar enes milions e milionsd'esteles, n'i a pro entà que sigue erós quan se les guarde. E pensè: "Era mia flor ei aquiu, en bèth lòc...". Mès s'er anhèth se minge era flor, entad eth ei com se bruscament, totes es esteles s'amortèssen! E non n'ei d'important açò?!

[···] "Be me cau suportar dues o tres aurugues se voi conéisher es parpalhòles. Diden qu'ei tan polit. Se non qui me vierà a veir? Tu seràs luenh. E pes bèsties gròsses non è bric de pòur. È es mies urpes [···]

Carta ath director

2010-01-22T01:36:00.000-08:00

Voldria afegir uns matisos a l’article d’Albert Branchadell que parlava sobre el projecte de llei de l’aranès. L’aranès ha realitzat un procès de supervivència gràcies a dos elements clau: el suport institucional i l’escola. L’Aran és un exemple clar i pràctic de multilingüisme, on conviuen les tres llengües oficials: l’aranès, el català i el castellà, i les llengües pròpies de la immigració (en l’actualitat un 23% d’un total de 10.000 persones), a més de la del país veí (francès). El multilingüisme a l’Aran és un patrimoni del qual els aranesos ens sentim orgullosos, però la multiplicitat de llengües també obliga a una major protecció de la llengua pròpia. Val a dir que l’aranès és llengua vehicular i d’aprenentatge a l’escola desde fa vint-i-cinc anys i ha estat gràcies al treball i dedicació constant dels mestres aranesos que avui podem afirmar que la llengua és encara viva. L’experiència demostra que el model d’immersió en aranés no ha perjudicat en cap sentit les altres llengües oficials i que per tant la nostra situació de multilingüisme és real. Tal i com diu la UNESCO, la diversitat lingüística del planeta s’ha de protegir, i l’aranès, encara que la nostra comunitat lingüística sigui petita, forma part d’aquest patrimoni, que també n’és de Catalunya.

Maria Vergés
Cap de Cultura i Política Lingüística del Conselh Generau d’Aran

(carta publicada en "El Periódico" eth 21/01/2010)

Libertat

2010-01-15T12:45:00.000-08:00

Haiti

2010-01-15T10:36:00.000-08:00

Desastre, desolacion, pòur, mòrt, impoténcia...en fin, en veir es terribles imatges que mos arriben a trauèrs des mieis de comunicacion sus eth terratrem en Haiti toti podem pensar en paraules que definisquen, o aumens s'apròpen, a çò que passe aquiu aguesti dies, coma se ditz popularament: "plò a on dejà ère mòg"...
En fin, un drama de dimensions desmesurades que mos rebrembe coma pòt èster d'injusta era natura, que massa soent se prède en excès damb es que mens oportunitats possedíssen. E en miei d'aguest caos, damb eth qu'es consciéncies deth mon sancer s'an voludat, apareishen es "desafortunades" declaracions (es adjectius tanben poderien èster diuèrsi) deth bisbe de San Sebastián, José Ignacio Murilla, qu'a vengut a dider-mos qu'èm en pitjor qu'es praubi haitians pr'amor que "èm en ua situacion espirituau prauba pera qu'auríem de plorar"...senzilhament, non è paraules...sonque ua reflexion en veu nauta: "Voi pensar, e ac digui damb tota era sinceritat, qu'es paraules de Murilla non representen a tota era glèisa catolica, pr'amor que, d'èster atau, creigui que quauquarren se mos perdec en camin qu'eth cristianisme encetèc hè 2010 ans, quauquarren massa valuós...ua manèra curiosa de guanhar "adèptes".
Vos dèishi eth link de dus articles sus eth desastre de Haiti: un de David Trueba e er aute de Miguel Ángel Guerrero, publicadi en "El País", e que tracten dus punts d'enguarda sus era catastròfa. E tanben es enlaci tà diuèrses ONG a on se pòden amiar a tèrme donacions d'ajuda.

Article Trueba Article Guerrero

CREU ROJA / AYUDA EN ACCIÓN /UNICEF / MEDICOS SIN FRONTERAS
INTERMON OXFAM / CARE

Camus

2010-01-10T13:04:00.000-08:00

Hè uns dies, eth 4 de gèr, he'c cinquanta ans dera mòrt d'Albert Camus. En tot liéger eth diari d'aué è trobat un article d'opinion de López Burniol sus aguest escrivan e filosòf que m'a semblat fòrça interessant e que vos dèishi aciu. E ei fòrça interessant tanben era vida e era òbra de Camus, que mos deishèc frases coma aguesta: "Er èxit non ei pas dificil d'obtier. Çò de complicat ei meritar-lo".

Article El Periódico

2010-01-06T11:44:00.000-08:00

Comence un nau an, damb energies renauides. Es rèptes mos demoren. Anem, donc!

"Tot crida a viure pels batents del somni
per més que al vidre de la tarda
la llum morent embruixi la mirada.
Tot crida a viure amb el gran risc de sempre,
sigui quin sigui el gest amb què ens aculli
aquest futur de dubtes i incerteses"
(Miquel Martí i Pol)

Bon Nadau

2009-12-22T13:06:00.000-08:00

Coeréncia se vos platz!

2009-12-20T08:57:00.000-08:00

Ei cèrtament susprenent, lèu lèu incongruent çò que pòt arribar a passar s'era lei de vegueries de Catalonha ei aprovada.
Er Estatut d'Autonomia de 2006 dedique diuèrsi articles ara Val d'Aran e, entre d'auti, eth sòn article 11 ditz: "Aquest Estatut reconeix, empara i respecta aquesta singularitat i reconeix l'Aran com a entitat territorial singular dins de Catalunya, la qual és objecte d'una particular protecció per mitjà d'un règim jurídic especial".

Dies endarrèr se presentaue en Aran er Avantprojècte de Lei der Aranés, prebotjat pera Generalitat de Catalonha e desvolopat pera Secretaria de Politica Lingüistica, en mans d'ERC. Aguest hèt, de grana trascendéncia entara nòsta lengua que, per prumèr viatge ena istòria compdarà damb ua lei que ne garantirà er usatge e eth foment e qu'ajudarà a amendrir eth deficit de recorsi qu'a er aranés, amassa damb eth reconeishement que plantege er Estatut...coma encaishen ena naua division territoriau de Catalonha, a on Aran passarie a formar part, coma un territòri mès, dera vegueria der "Alt Pirineu i Aran"? A on quede eth reconeishement der Estatut?
Cèrtament susprenent e fòrça preocupant. E digui preocupant pr'amor que, se prenem en consideracion qu'eth partit politic ath capdauant deth departament de governacion dera Generalitat (qu'ei qui prebotge era lei de vegueries) ei tanben ERC, eth madeish que prebotge era Lei der Aranés, mos trobam deuant, se mès non, d'ua incongruéncia destacabla.
Demorem qu'era coeréncia e era responsabilitat passen dauant des interèssi partidistes e amien as qui prebotgen aguesta lei a respectar es drets legitims dera Val d'Aran e des sòns ciutadans, entà non balhar ua imatge d'incoeréncia e insolvéncia sociau e politica per part d'aqueri que negarien a Aran aquerò qu'eri madeishi reclamen insistentament a Madrid.

Comunicat de premsa d'Unitat d'Aran respècte era lei de Vegueries

Hopenhague??

2009-12-20T08:44:00.000-08:00

Ei trist. Non me ven tath cap un aute calificatiu...era 15au conferéncia mondiau sus eth cambi climatic s'a acabat damb un acòrd de minims, barrat en darrèr moment entà sauvar es aparences e que non fixe tanpòc objectius entara reduccion d'emisions. Un acòrd injust, non vinculant e sense ambicion que demòstre qu'eth mon encara non a entenut qu'eth sòn pervier, eth nòste pervier e eth des futures generacions passe per arténher un consens mondiau. Totun aguest consens dificilament arribarà en tot es desquilibris sociaus e economics existisquen, en tot parlegam encara de 3au mon e de païsi emergents veigui impossible qu'aqueth acòrd arribe. Per non parlar deth papèr dera ONU en tot aguest procès, que damb aguest nau fracàs a certificat era sua incapacitat entà auançar, un aute còp, en consens internacionau.

2009-12-14T09:11:00.000-08:00

Begós

Lei der aranés

2009-12-08T10:40:00.000-08:00

A gessut a exposicion publica er Avantprojècte de Lei der Aranés, prebotjat per govèrn dera Generalitat. Aguesta lei, que se presentarà en Aran eth dijaus dia 10 de deseme entàs 19'00 ores ena sedença deth Conselh Generau, ei un pas de grana trascendéncia entara nòsta lengua pr'amor que, per prumèr viatge ena istòria, compdaram damb ua lei pròpia entar aranés.

Desdeth govèrn d'Aran auem collaborat de manèra intensa damb era Secretaria de Politica Lingüistica dera Generalitat en arténher un tèxte qu'auesse eth maxim consens possible. Totun, tanben cau díder que, en procès parlamentari que s'encete, eth Conselh Generau presentarà tanben esmenes ad agues tèxte pr'amor qu'èm convençudi qu'era nòsta lengua pròpia a de besonh garantir eth sòn futur a trauèrs dera melhora des recorsi e deth reconeishement autant competenciau coma oficiau.

Èm donc en un moment de gran significat istoric qu'a de representar un punt d'inflexion entath pervier der aranés. Sigam donc optimistes, a despièch d'actituds coma era deth PP damb eth sòns recorsi d'inconstitucionalitat autant tar Estatut de Catalonha (que de prosperar meterie en perilh era oficialitat der aranés) coma tara Lei d'Eduacion de Catalonha, ena qué dirèctament, an recorrit qu'er aranés sigue era lengua dera escòla, hèt qu'ei atau desde hè 25 ans. En tot cas, e tot e era estretor de mires e manca de responsabilitat dera dreta mès recalcitranta, voi pensar qu'era sensatesa e eth dret a qu'era lengua pogue demorar viua, siguen peth dessús de tot açò. Sigue coma sigue ei ua bona notícia.

COMÈDIA

2009-11-03T13:10:00.000-08:00

Hè fòrça dies que non vau entath cinèma...era vertat ei que me hè dò auer perdut era abituda e me cau sajar de reprener-la. Eth cine a era capacitat de hèr-mos a víuer aventures, mos hè a arrir, plorar...per ua estona desbrembam es nòstes penes entà deishar-mos portar pera màgia dera pantalha. Totun es darrères setmanes è podut veir ua pellicula que m'a sosprenut fòrça, sustot peth guion, pòc trabalhat e sense massa substància. Ben, è de díder que se tracte mès lèu d'ua "TV movie" de sèrie B damb actors amateurs e un pressupòst fòrça redusit. En fin, Convergéncia Democratica Aranesa protagonize aguest film en qué, a trauèrs de mieges vertats, manipulacions e mentides, sage de convéncer as ciutadans e ciutadanes d'un petit país nomentat Aran des males intencions deth govèrn d'aguest país sus un malefic "Plan Director", que preten, segontes prediquen es protagonistes, panar es "drets legitims" d'aguesti ciutadans entà decidir sus eth sòn territòri. Un guion coma didia hloish en contengut e en desvolopament, fòrça repetitiu e sense aportar arren de nau, mès enlà de cèrta suspresa ar espectador que demoraue un cèrt grad de responsabilitat e maduresa des guionistes ara ora d'escríuer era trama. Resulte pòc creïble, a non èster qu'er espectador partisque dera basa, coma hèn es protagonistes, qu'es ciutadans deth petit país son uns ignorants incapables d'interpretar uns simples mapes e compréner ua sèrie de documents, ath delà d'auer un shinhau de memòria istorica entà plaçar a cadun en lòc qu'aucupaue uns ans endarrèr. Pòc credible e un shinhau frustrant quan ua demore cèrta qualitat ena retòrica e bèth shinhau de sensatesa, aumens, d'aqueri que pendent dotze ans an auut er aunor d'escríuer eth guion dera nòsta societat.

Un conselh as guionistes: sagen vostés de contactar damb Amenábar, ara ven d'estrear "Agora" e pensi qu'ei mès desvagat entà dar-les un còp de man, o se mès non entà orientar-les entàs pròplèu espectacles que volguen estrear.

OCTOBRE

2009-10-28T09:22:00.000-07:00

Aguest mes qu'acabe a estat farcit d'eveniments plan interessants e que de ben segur meriten ues linhes en aguest blog.

A prumèrs de mes se celebraue en Aran un acte laguens deth projècte "Catalunya Causa Comuna. Conferència Oberta"que jos eth titol "Quin Futur entà Aran? Reflexions e prepauses dera societat aranesa" amassèc a diuèrsi representants dera nòsta societat entà establir un debat sus eth futur des diuèrsi encastres deth país (sociaus, economics, educatius...).

Siguec un acte plan interessant que compdèc damb era preséncia de Raimon Obiols, cara visible d'aguest projècte, que demostrèc que Aran compde damb persones disposades a debàter sus eth futur deth nòste país, ciutadans as que les preocupe era societat a on viuen. Era "Conferència Oberta" vò èster un espaci entath debat sus eth futur que volem entara nòsta societat e entà establir naui procedements de relacion entre era societat e era politica, pr'amor qu'enes darrèri tempsi a quedat dejà demostrat qu'ei de besonh renauir-les. Coma ben ditz eth madeish Obiols: "volem parlar damb toti aqueri que volguen parlar damb nosati". En aguest sens voi arregraïr a toti es participants en acte era sua collaboracion, fòrça especiaument ad aqueri que i participèren damb es sues ponéncies (documents que traparatz ena web).

Un aute des actes importants d'aguest mes a estat era manifestacion deth passat dia 24 en Carcassona en favor der occitan. 25.000 persones, entre es quaus èrem ua cinquantia d'aranesi, mos trapèrem en Carcassona entà hèr a sénter, sustot deuant deth govèrn francés, era veu d'ua lengua que se trape en un moment de grana feblesa. Ua feblesa que ven determinada per sègles d'opression chauvinista qu'a propiciat qu'es pròpris occitans agen ara de cercar ua huelha de rota comuna qu'ajude ara lengua e ara identitat a subervíuer en aguest mon globau. Totun siguec reconfortant comprovar qu'Occitània encara alende e que per sòrt eth futur encara ei per escríuer, un futur que demane de consens, coeréncia e responsabilitat de toti, persones, administracions e institucions, qu'an e auem era obligacion de trabalhar amassa damb er objectiu de deishar as generacions qu'arriben un lòc melhor entà víuer ena sua lengua e en sòn país.

CARCASSONA 2009

2009-10-06T04:01:00.000-07:00

Adiu Mercedes

2009-10-05T05:14:00.000-07:00

Haydé Mercedes Sosa neishec eth 9 de junhsèga de 1935 en San Miguel de Tucumán (Argentina). Pendent tota era sua trajectòria musicau que durèc seishanta ans, Mercedes (coneishuda en America Latina coma "La Negra") hec a arribar a trauèrs dera musica e dera sua veu tostemp un messatge de compromés sociau. Hemna "de quèrres" patic eth còp d'estat e era repression e auec d'exiliar-se. Mercedes siguec ua des veus mès importants de Latinoamerica e lutèc tostemp pes drets des persones, sustot des que mès ac han de besonh.

Mercedes Sosa moric ager victima d'ua malautia, se n'a anat donc un referent dera musica latina, e encara mès, se n'a anat ua lutadora. Un exemple mès qu'exprèsse qu'era cultura , era musica en aguest cas, ei un esturment de luta pera igualtat sociau.

Actuacion de Mercedes Sosa

Retaule glèisa de Santa Maria d'Arties

2009-09-30T05:24:00.000-07:00

Ua des jòies deth nòste patrimòni (foto: Núria Puyol)

Era mòla de Betren

2009-09-29T07:27:00.000-07:00

Eth passat dia 22 de seteme presentàuem ena sala sociau de Betren eth projècte de reabilitacion dera Mòla de Betren. Un projècte qu'a passat ans perdut enes calaishi e qu'ara, gràcies ar esfòrç e perseverància d'aguest govèrn, que prometec en sòn moment amiar-lo entà dauant, ei dejà ua realitat.

Resulte fòrça gratificant assistir a actes coma eth d'aguesta presentacion, damb persones coneishudes, amics, gent restacada ara mia infància e encara mès s'era rason ei entà possar definitivament un projècte fòrça reclamat pes "mortièrs" pendent fòrça temps, tàs qu'aguesta mòla ei un des pògui elements deth passat encara en pè, que les rebrembe part dera sua istòria. Ei donc aguest un d'aqueri moments que me rebrembe per qué decidí pujar en aguest trèn, pr'amor qu'aquera istòria ei tanben un shinhau mia.

2009-09-26T08:47:00.000-07:00

Còth de Baretja

Rasons e despropòsits

2009-09-21T10:31:00.000-07:00

A prumèrs der ostiu qu’acabe mos deishaue Robert Lafont (1923-2009), lingüista, escrivan, istoriador e occitanista peth dessús de tot. Ua pèrta irremplaçabla entath mon occitan e de ben segur entath conjunt dera umanitat.

Ath delà, en mes d’agost se celebraue eth 56au aniversari dera mòrt de Simone Weil, coneishuda en sòn temps coma “intelectuau de quèrres”.

Andús personatges, e per rasons diuèrses, èren plan grani coneishedors d’Occitània, deth sòn passat e dera sua realitat.

Weil siguec ua defensora des valors dera civilizacion occitana e, a trauèrs des sòns escrits, mos ajude a descurbir-ne er anma e er esperit e era importància e valor qu’auec entà Euròpa. En tot parlar dera “Crotzada des albigesi” didie: “Euròpa non a tornat a trapar jamès en madeish grad era libertat espirituau perduda pr’amor d’aguesta guèrra […] Mès es armes estrangères impausèren era repression, e era concepcion de libertat espirituau qu’en aqueth moment moric e ja non ressucitèc jamès”.

En un article fòrça interessant de Feliciano Fidalgo, publicat en diari El País, eth 9/09/1979 “El despertar cultural de Occitania”, Lafont hè ua radiografia fòrça encertada dera situacion lingüistica e sociau dera realitat occitana dera epòca, situacion fòrça similara ara actuau.

Ena epòca dera publicacion d’aguest article se parlaue dejà qu’era reconquèsta dera unitat dera lengua ère un punt de partida clau entath resorgiment deth movement occitanista. Totun, e malurosament, vint ans dempús aguesta unitat ei encara fòrça luenh d’artenher-se pr’amor dera complexitat sociau e economica d’Occitània, despartida en tres estats diferents qu’an diferents nivèus de reconeishement dera lengua (França non a signat era Carta des Lengües Minoritàries).

Ei en Aran a on er occitan a artenhut era maxima consideracion legau e institucionau e gràcies ara aprovacion der Estatut d’Autonomia de Catalonha de 2006 ei tanben oficiau en Catalonha. Era logica e era sensatesa amien a pensar qu’aguesta oficialitat e nau estatus dera lengua en Catalonha hè referéncia ara lengua pròpria d’Aran, o occitan d’Aran o aranés (tant ei, eth nòm non hè era causa), pr’amor qu’aguest ei er unic territòri de Catalonha a on er occitan i é present a trauèrs der aranés. Totun resulte preocupant constatar era existéncia de veus que discrèpen sus aguest ahèr en tot interpretar de manèra interessada eth tèxte estatutari.

Atau donc assistim ath neishement de naui messies qu’an prenut coma estandart era idèa d’amiar a Occitània entà un futur esplendorós en tot emplegar era unitat dera lengua occitana coma dògma de fe. Ua unitat tristament inexistenta actuaument qu’a d’arribar a trauèrs deth consens de toti es utilizadors dera lengua e qu’a de nèisher dera pròpria Occitània, damb toti aqueri supòrts que siguen de besonh e que plan segur seràn ben recebudi, e on Aran pensi qu’a un papèr destacat.

Aran a d’esdevier era clau de vòuta qu’ajude a vertebrar ua lengua e ua cultura que tanben li son pròpries, e que dempús d’auer demorat pendent sègles perdudes en desbrembe, son emplegades ara coma desencusa entà desvolopar ua faussa militància qu'arren a que veir damb era qué prebotjauen es grani pensaires coma Lafont.

Recuperar er esperit deth qué parle Weil ei de ben segur trabalh des occitans, mès tanben dera pròpria Catalonha e d’Euròpa, qu’an d’ajudar-mos a seguir eth camin, mès non pas mercar-lo.

2009-07-28T04:44:00.000-07:00

aecc junior

25 ANS D’ESCÒLA ARANESA

2009-07-27T04:02:00.000-07:00

Eth passat mes de junh se celebrèc eth 25au aniversari dera Escòla Aranesa, un aniversari qu’a coincidit en temps damb era aprovacion per part deth Parlament de Catalonha dera Lei d’Educacion de Catalonha. Dus hèts de grana trascendéncia entara nòsta societat e entara lengua pròpria d’Aran.

Eth Conselh Generau d’Aran organizèc eth dia 19 de junh un acte de celebracion d’aguest 25au aniversari entà manifestar, a tot eth sector educatiu aranés e ara societat en generau, eth supòrt, reconeishement e arregraïment dera maxima institucion aranesa a toti es mèstres dera Val d’Aran, que sense cap de dubte an estat eth motor mès important damb eth qu’a compdat er aranés entà arribar enquiath moment present. Mèstres que pendent vint-e-cinc ans an dedicat desinteressadament ores deth sòn temps liure, damb esfòrç e massa soent damb dificultats, sustot pr’amor dera manca de recorsi economics, a ellaborar tot tipe de materiaus pedagogics en aranés, entà qu’es escolans dera Val d’Aran podéssen tanben apréner ena sua lengua pròpria, atau coma ac hèn es mainatges e mainades de d’auti endrets. Ua escòla qu’a lutat de forma unitària pes sòns drets sociolingüistics e que gràcies ara sua coesion a artenhut grani prètzhèts.

Aguest acte de celebracion compdèc tanben damb era preséncia deth Conselhèr d’Educacion dera Generalitat de Catalonha, qu’ena sua visita entà Aran formalizèc eth supòrt dera pròpria Generalitat ara Escòla Aranesa damb era signatura d’un convèni damb eth Conselh Generau. Un supòrt que se veirà materializat a trauèrs deth madeish Conselh Generau damb eth desplegament d’un projècte d’innovacion educativa basat enes naues tecnologies.

Per un aute costat voleria tanben remercar era importància qu’a entà Aran, e entar aranés, era aprobacion eth passat 1 de junhsèga dera Lei d’Educacion de Catalonha. Aguesta lei, emparada pes grops deth PSC, CiU e ERC, e parciaument per ICV, e que nèish deth compliment d’un des compromesi deth “Pacte d’Entesa”, ei era prumèra lei que remasse era identitat lingüistica pròpria deth sistèma educatiu aranés e que reconeish e consolide es competéncies deth Conselh Generau d’Aran en matèria d’ensenhament dera lengua. Un pas mès, qu’amassa damb era naua Lei de Regim Especiau dera Val d’Aran qu’es grops politics deth Conselh Generau an consensuat, a de balhar a Aran de mès nautes còtes d’autogovèrn e gestion pr’amor qu’èm conscients qu’es membres dera futura societat aranesa an de besonh e meriten ua educacion de qualitat tanben ena sua lengua.

Maria Vergés, Cap de Cultura e Politica Lingüistica deth Conselh Generau d’Aran

Diari Segre (27/07/09)

Resum

2009-07-01T04:46:00.000-07:00

Ua activitat lèu lèu frenetica a mercat es darrèri dies deth mes de junh en Conselh Generau d’Aran:

Eth dusau Festivau d’Umor dera programacion “Aran damb Art”, er autrejament des Prèmis 17 de junh e des concorsi literaris (Mn. Condò e Aran de literatura), atau coma deth dusau Concors de Diboish ena Escòla e deth Festivau de Teatre ena escòla; era Hèsta d’Aran e era signatura deth convèni entre eth Conselh Generau e eth Sindic de Grèuges entara creacion dera figura deth Proòm dera Val d’Aran; e era celebracion des 25 ans dera Escòla Aranesa, celebracion ara que assistic eth conselhèr d’eduacion dera Generalitat.
Voleria totun centrar-me brèument en dus d’aguesti actes: es Prèmis 17 de junh e es 25 ans dera Escòla Aranesa.
Era creacion d’uns prèmis nacionaus coma es Prèmis 17 de junh respon ara volontat dera maxima institucion aranesa de reconéisher e arregraïr eth trabalh e esfòrç de membres dera nòsta societat que, damb era sua dedicacion, ajuden a amiar entà deuant eth nòste país. Enguan, ath delà, a estat era pròpria societat aranesa qui a agut era darrèra paraula en tot votar as sòns candidats. Un exercici que demòstre, e atau ac mèrquen es donades de participacion, qu’era nòsta societat ei activa e s’implique enes ahèrs de país.
E en aguesta madeisha linha, era deth reconeishement e arregraïment, eth Conselh Generau a volut hestejar damb tot eth sector educatiu es 25 ans dera Escòla Aranesa. Ua escòla que, gràcies ara volontat e trabalh desinteressat des mèstres dera Val d’Aran, s’a mantengut viua e a estat sense cap dubte eth motor qu’a hèt qu’era lengua pròpria d’Aran age auançat e arribat enquia aué.
Aguest acte de celebracion compdèc damb era preséncia deth conselhèr Maragall, que formalizèc damb era signatura d’un convèni damb eth Conselh Generau, eth supòrt ath sector educatiu aranés. Un supòrt que se materializarà a trauèrs deth Conselh Generau d’Aran damb eth desplegament d’un projècte d’innovacion educativa basat enes naues tecnologies.
E ei qu’aguest govèrn a hèt ua apòsta valenta, e atau ven de demostra’c, entà èster ath cant deth mon educatiu aranés, pr’amor qu’es futurs ciutadans deth nòste país an de besonh es melhors garanties entath sòn desvolopament ath capdauant dera nòsta societat.

Sacrebleu!

2009-04-30T14:33:00.001-07:00

Era foto dera setmana. Atau an batiat ara dejà famosa foto dera Bruni e Letizia en tot pujar pes escales dera Zarzuela. Dues “prumères dames” que compartíssen es origens: es dues deishèren es sòns trabalhs (toti dus mediatics) entà formar part, per òbra e gràcia deth sagrat sacrament deth matrimòni, des mès nautes esfères deth podèr reiau e estatau.

Coma hemna, è de díder que compartisqui en grana mesura era indignacion e tanben era preocupacion de fòrça d’auta gent que pense que, s’era imatge mès important dera visita oficiau deth president francés ei era deth cu dera sua senhora e dera princesa espanhòla pujant ues escales, ei que quauquarren i a en Espanha que non marche ben.
Possiblement, çò qu'a estat ua provocacion des diaris ara ora de publicar aguesta foto (dilhèu entà aumentar es ventes d'exemplars en epòca de crisi) a tornat a méter dessús dera taula eth vielh debat deth sexisme.
Ei cèrt,e trist, qu’eth nòste interès non se centre massa soent en hame en mon o enes assassins en sèrie, se non que desvelhe mès espectacion, sense cap de dubte, quin vestit portaue Carla Bruni o se Letizia s’auie hèt era permanent.
E mès trist me semble encara que hemnes coma aguestes, plaçades en ua posicion privilegiada qu’aurie de servir d’estimul e ajudar a crear debat e opinion e a balhar ua cèrta imatge de modernitat des institucions que dirècta o indirèctament representen, siguen unica e exclusivament valorades pes sòns vestits e pientats, hèt ath que tanben eres se prèsten, en tot perpetuar, un viatge mès un estereotip e un papèr totaument passiu qu’as hemnes non mos ajude ne facilite es causes, e en aguest cas en concrèt, tanpòc ajude tad arren ara politica, qu’aué per aué non ei entà massa alegries.

Pèira, papèr o ...

2009-04-27T13:29:00.000-07:00

Aguestes darrères setmanes an estat fòrça intenses per çò que hè as ahèrs deth departament de cultura deth Conselh Generau.

Era Comission d’Auviatge aprovaue eth projècte de reabilitacion dera Mòla de Betren, un projècte qu’auie demorat pendent ans enes calaishi e ara, gràcies ara volontat deth govèrn e damb era revision deth projècte iniciau, s’an podut redusir es còsti en un 10% e abantes der ostiu començaràn es òbres tant reclamades pes vesins de Betren. Uns vesins qu’an vist an darrèr d’an coma aqueth edifici, cargat dera istòria recenta deth pòble, perdie es parets a bocins e, damb eres, bocins tanben dera memòria des mortièrs.

Uns dies dempús, presentàuem ena sedença deth Conselh eth recuelh de tèxtes literaris en aranés “De bon liéger” qu’a editat eth departament de Cultura e Politica Lingüistica deth Conselh damb motiu dera celebracion deth dia de Sant Jòrdi. Siguec un acte fòrça agradable e compdèc damb era participacion de bèri uns des autors.

È de díder, en tot prener-me era libertat de prescindir per un moment dera modèstia, qu’ei reconfortant comprovar dempús de lèu dus ans en govèrn d’Aran, e a despièch dera desesperant e injusta manca de recorsi, era quantitat tanplan remercabla de publicacions en aranés que s’an amiat entà deuant: era colleccion de condes infantils, “Pepita Caubet”, dera que portam dus numèros publicadi e dera qué, en brèu, gesseràn ara lum tres numèros mès; era colleccion de classics reviradi deth catalan “Solitud”, e “Ací que repòse Navares, e d’autes narracions mexicanes” que gràcies ara Editoriau Pagès e ara Institucion des Letres Catalanes lèu compdarà damb ua auta nauetat; era colleccion de literatura juvenil que premanim e que veirà era lum abantes dera tardor; era publicacion des òbres guanhadores des XIVau e XV Mn. Condò Sambeat e Vau e VIau Aran de literatura; era edicion deth recuelh de poesies d’autors deth país “Aran en vèrs” que se publiquèc damb motiu dera Hèsta d’Aran 2008 e d’auti libres e recuelhs, coma eth catalòg dera exposicion “Aran clavis regni” o era revista infantila “Papagai”. E ara fin dera setmana ua plan bona noticia: ua aranesa, Tòni Escala, recebec eth VIIIau Prèmi Raconte en Occitan pera sua òbra “Hered”, per tant en pòc de temps auram un aute libre en aranés en mercat.

Era presentacion deth Festivau de Jazz de Sant Gaudens en Aran, en tot encetar ua dinamica de collaboracion damb Comenges en matèria culturau, o era lectura populara ena plaça deth monument ara lengua qu’amassa damb eth collectiu Lengua Viua organizèrem eth dia de Sant Jòrdi, son ua pròva dera grana activitat que desvolope eth Conselh Generau d’Aran en cultura e lengua. Totun, semble, qu’encara n’i a que non son contenti, inclús n’i a que diden qu’aguest Govèrn sonque è causes “tara cultura”. Serà que jamès plò a gust de toti. En tot cas, vos pogui assegurar que nosati seguiram trabalhant damb era madeisha illusion e eficàcia, e vosati poderatz hèr “era pròva deth coton” en pògui mesi, un viatge artenhudi es dus ans de govèrn e comprovar alavetz qué s’a hèt, de mès e de mens, peth país e pera gent que i demore.

LIBERTÉ (Paul Eluard)

2009-04-27T11:27:00.000-07:00

Sur mes cahiers d'écolier
Sur mon pupitre et les arbres
Sur le sable sur la neige
J'écris ton nom

Sur toutes les pages lues
Sur toutes les pages blanches
Pierre sang papier ou cendre
J'écris ton nom

Sur les images dorées
Sur les armes des guerriers
Sur la couronne des rois
J'écris ton nom

Sur la jungle et le désert
Sur les nids sur les genêts
Sur l'écho de mon enfance
J'écris ton nom

Sur les merveilles des nuits
Sur le pain blanc des journées
Sur les saisons fiancées
J'écris ton nom

Sur tous mes chiffons d'azur
Sur l'étang soleil moisi
Sur le lac lune vivante
J'écris ton nom

Sur les champs sur l'horizon
Sur les ailes des oiseaux
Et sur le moulin des ombres
J'écris ton nom

Sur chaque bouffée d'aurore
Sur la mer sur les bateaux
Sur la montagne démente
J'écris ton nom

Sur la mousse des nuages
Sur les sueurs de l'orage
Sur la pluie épaisse et fade
J'écris ton nom

Sur la vitre des surprises
Sur les lèvres attentives
Bien au-dessus du silence
J'écris ton nom

Sur mes refuges détruits
Sur mes phares écroulés
Sur les murs de mon ennui
J'écris ton nom

Sur l'absence sans désirs
Sur la solitude nue
Sur les marches de la mort
J'écris ton nom

Sur la santé revenue
Sur le risque disparu
Sur l'espoir sans souvenir
J'écris ton nom

Et par le pouvoir d'un mot
Je recommence ma vie
Je suis né pour te connaître
Pour te nommer
Liberté.

Català de l'any 2008

2009-04-05T13:19:00.001-07:00

Eth passat dia 1 d’abriu s’autregèc en Barcelona eth prèmi ath catalan der an 2008 que requeiguec ena persona de Vicente Ferrer.

Vicente Ferrer, qu’en aguesti moments se recupère d’ua embòlia, a dedicat tota era sua vida a trabalhar entà melhorar era situacion des mès desfavoridi dera India. Arribèc en aguest país en 1952 e d’alavetz ençà ei dedicat per complèt a solatjar eth patiment des mès praubi a trauèrs dera fondacion que pòrte eth sòn nòm.

Un reconeishement, sense cap de dubte, meritat e qu’ajude a méter de relhèu eth sòn esfòrç e eth de tanti d’auti que trabalhen en silènci per un mon melhor.

Eth prèmi «Català de l’any » ei un guerdon que, sonque damb ueit ans d’istòria, a artenhut un lòc important ena societat catalana, en tot esdevier, possiblement, amassa damb era « Creu de Sant Jordi », un prèmi nacionau. Aguest prèmi s’autrege ath personatge catalan mès relheuant der an e ei escuelhut pes ciutadans a trauèrs d’ua votacion populara.

Aran vedec nèisher er an passat es sòns prumèrs prèmis nacionaus, es Prèmis 17 de junh, uns prèmis que vòlen reconéisher era labor e er esfòrç de persones e entitats dera Val d’Aran en diuèrsi encastres dera nòsta societat e que vòlen esdevier, coma eth « Català de l’any » un referent de país.

Cèrtament, en Aran compdam damb un gran nombre de persones e entitats que trabalhen de forma desinteressada entà arténehr ua societat melhor, mès dinamica e coesionada, d’acòrd damb es naui tempsi: collectius de volentaris e d’ajuda as mès desfavoridi, associacions esportives, mèstres, entitats culturaus...persones anomines era màger part sense es qu’eth nòste país non serie eth madeish. Pr’amor d’açò, entà reconéisher tot aguest trabalh e dedicacion, des deth Conselh Generau s’amien a tèrme aguesti Prèmis 17 de junh, qu’enguan arriben ara sua dusau edicion. Pr’amor que, un país lo formen es persones que i viuen e lo suenhen, e sense es quaus eth concèpte “identitat” pèrd tot eth sentit.

Era cultura en Aran

2009-03-30T13:34:00.000-07:00

Aguest passat diuendres eth Conselh Generau d'Aran recebec era visita deth conselhèr de Cultura e Mieis de Comunicacion dera Generalitat, Joan Manuel Tresserras. En d'autes circonstàncies se poderie considerar ua visita mès laguens des relacions abituaus entre dus govèrns, mès en aguest cas pren ua notorietat remercabla.
Er actuau finançament en matèria de cultura a devengut, damb eth pas des darrèri dètz-e-nau ans, totaument insufisent e en tot aguest temps aguesta competéncia, traspassada ath Conselh Generau, non auie estat redaurida.
Ua des prumères accions qu'eth govèrn d'Unitat d'Aran en Conselh Generau amièc a tèrme siguec era demana oficiau ara Generalitat de Catalonha deth redauriment dera negociacion d'aguest traspàs economic. Aguestes convèrses balhèren coma resultat era redaccion d'un plan culturau dera Val d'Aran per part deth Conselh, en qué se desvolopauen totes es accions e inversions de besonh en matèria de cultura ena Val d'Aran: equipaments, patrimòni, musèus, creacion...totes aguestes accions sigueren avalorades economicament e quedèren ara demora dera negociacion damb eth Departament de Cultura dera Generalitat.
Malurosament, e a despièch des esfòrci deth Conselh Generau, aguesta negociacion a resultat fòrça mès lenta de çò qu'auéssem desirat. Totun, era visita deth conselhèr Tresserras mèrque un punt d'inflexion.
Eth pròpri conselhèr remerquèc qu'era sua preséncia en Aran responie ath compromés dera Generalitat d’amiar a tèrme actuacions importants en matèria culturau en nòste país, atau coma melhorar-ne eth finançament, hèt que, en paraules deth conselhèr "ei de justicia entà reparar un deute istoric".
Entre d’auti ahèrs eth conselhèr se comprometec a desvolopar un plan director deth patrimòni aranés, e a possar definitivament eth desvolopament des esquipaments culturaus en Aran atau coma velhar pera preséncia der aranés enes mieis de comunicacion catalans. Totun, tanben afirmèc que d’auti tipes d’actuacions e projèctes an de demorar supeditades ath barrament des negociacions sus eth finançament damb er Estat.
Ua visita per tant un shinhau agredoça, qu'en tot cas mos hè a demorar, damb esperança resignada qu'es tempsi melhoren rapidament, entre d'autes causes, entà qu'eth Conselh Generau posque desvolopar per complèt es politiques culturaus qu'Aran merite e a de besonh.

Entà començar

2009-03-28T13:43:00.000-07:00

Aué s'a presentat en Ajuntament de Vielha eth libre "Amarga lluvia", de Mª José Brito, un libre que recuelh es reflexions e sentiments dera autora deuant dera pèrta deth sòn hilh dempús d'ua malautia fulminant.
M'a impactat fòrça era serenitat damb era qu'aguesta mair a parlat ath public assistent, sense estridéncies ne lèrmes, damb era enteresa qu'eth patiment extrem balhe as valents.
Era autora a parlat deth besonh que sentec de deishar escrits es sòns pensaments entà que damb eth pas deth temps ne demorèsse constància. Ena sua reflexion a nomentat ar abad Dinouard (Joseph Antonie Toussaint Dinouart, s.XVIII), qu'escriuec ua brèu òbra a on plantegèc dotze normes sus aquerò que cau e non cau escríuer, sus aquerò qu'ei de besonh escríuer e ei melhor carar, deth moment de parlar e deth moment d'èster en silenci. Tres sègles dempús, aguestes dotze normes son encara d'actualitat: Dinouart non mos convide a carar se non a escríuer ben, e coma ditz en un des sòns precèptes "escríuer ei entregar-se as auti, deishar d'apertier-se a un madeish, despolhar es sentiments e es intencions".
Atau donques, en tot préner es paraules de Dinouard conscient de qué aquerò que demore escrit, escrit ei, comenci aguesta aventura entà hèr a arribar a toti aqueri que vos apropegatz ad aguest blog es mies opinions e reflexions que non an mès pretension qu'aportar eth mèn modèst graet de sable ad aguesta societat.