28 de març 2009

Entà començar

Aué s'a presentat en Ajuntament de Vielha eth libre "Amarga lluvia", de Mª José Brito, un libre que recuelh es reflexions e sentiments dera autora deuant dera pèrta deth sòn hilh dempús d'ua malautia fulminant.
M'a impactat fòrça era serenitat damb era qu'aguesta mair a parlat ath public assistent, sense estridéncies ne lèrmes, damb era enteresa qu'eth patiment extrem balhe as valents.
Era autora a parlat deth besonh que sentec de deishar escrits es sòns pensaments entà que damb eth pas deth temps ne demorèsse constància. Ena sua reflexion a nomentat ar abad Dinouard (Joseph Antonie Toussaint Dinouart, s.XVIII), qu'escriuec ua brèu òbra a on plantegèc dotze normes sus aquerò que cau e non cau escríuer, sus aquerò qu'ei de besonh escríuer e ei melhor carar, deth moment de parlar e deth moment d'èster en silenci. Tres sègles dempús, aguestes dotze normes son encara d'actualitat: Dinouart non mos convide a carar se non a escríuer ben, e coma ditz en un des sòns precèptes "escríuer ei entregar-se as auti, deishar d'apertier-se a un madeish, despolhar es sentiments e es intencions".
Atau donques, en tot préner es paraules de Dinouard conscient de qué aquerò que demore escrit, escrit ei, comenci aguesta aventura entà hèr a arribar a toti aqueri que vos apropegatz ad aguest blog es mies opinions e reflexions que non an mès pretension qu'aportar eth mèn modèst graet de sable ad aguesta societat.

3 comentaris:

Anònim ha dit...

Molt sàbies es reflexions de Dinouart que t´han portat a prener aquesta decision que ja ere laguens ton... és milhors desideris entà aguesta naua aventura tua!
Pax

Julian ha dit...

Jo coma que non sai qui ei Dinouart... benedita cultura. T'envii força punets e benvenguda ath magic mon des blogs

ARTURO ha dit...

Molta sort . lector en exili

28 de març 2009

Entà començar

Aué s'a presentat en Ajuntament de Vielha eth libre "Amarga lluvia", de Mª José Brito, un libre que recuelh es reflexions e sentiments dera autora deuant dera pèrta deth sòn hilh dempús d'ua malautia fulminant.
M'a impactat fòrça era serenitat damb era qu'aguesta mair a parlat ath public assistent, sense estridéncies ne lèrmes, damb era enteresa qu'eth patiment extrem balhe as valents.
Era autora a parlat deth besonh que sentec de deishar escrits es sòns pensaments entà que damb eth pas deth temps ne demorèsse constància. Ena sua reflexion a nomentat ar abad Dinouard (Joseph Antonie Toussaint Dinouart, s.XVIII), qu'escriuec ua brèu òbra a on plantegèc dotze normes sus aquerò que cau e non cau escríuer, sus aquerò qu'ei de besonh escríuer e ei melhor carar, deth moment de parlar e deth moment d'èster en silenci. Tres sègles dempús, aguestes dotze normes son encara d'actualitat: Dinouart non mos convide a carar se non a escríuer ben, e coma ditz en un des sòns precèptes "escríuer ei entregar-se as auti, deishar d'apertier-se a un madeish, despolhar es sentiments e es intencions".
Atau donques, en tot préner es paraules de Dinouard conscient de qué aquerò que demore escrit, escrit ei, comenci aguesta aventura entà hèr a arribar a toti aqueri que vos apropegatz ad aguest blog es mies opinions e reflexions que non an mès pretension qu'aportar eth mèn modèst graet de sable ad aguesta societat.

3 comentaris:

Anònim ha dit...

Molt sàbies es reflexions de Dinouart que t´han portat a prener aquesta decision que ja ere laguens ton... és milhors desideris entà aguesta naua aventura tua!
Pax

Julian ha dit...

Jo coma que non sai qui ei Dinouart... benedita cultura. T'envii força punets e benvenguda ath magic mon des blogs

ARTURO ha dit...

Molta sort . lector en exili