Voldria afegir uns matisos a l’article d’Albert Branchadell que parlava sobre el projecte de llei de l’aranès. L’aranès ha realitzat un procès de supervivència gràcies a dos elements clau: el suport institucional i l’escola. L’Aran és un exemple clar i pràctic de multilingüisme, on conviuen les tres llengües oficials: l’aranès, el català i el castellà, i les llengües pròpies de la immigració (en l’actualitat un 23% d’un total de 10.000 persones), a més de la del país veí (francès). El multilingüisme a l’Aran és un patrimoni del qual els aranesos ens sentim orgullosos, però la multiplicitat de llengües també obliga a una major protecció de la llengua pròpia. Val a dir que l’aranès és llengua vehicular i d’aprenentatge a l’escola desde fa vint-i-cinc anys i ha estat gràcies al treball i dedicació constant dels mestres aranesos que avui podem afirmar que la llengua és encara viva. L’experiència demostra que el model d’immersió en aranés no ha perjudicat en cap sentit les altres llengües oficials i que per tant la nostra situació de multilingüisme és real. Tal i com diu la UNESCO, la diversitat lingüística del planeta s’ha de protegir, i l’aranès, encara que la nostra comunitat lingüística sigui petita, forma part d’aquest patrimoni, que també n’és de Catalunya.
Cap de Cultura i Política Lingüística del
(carta publicada en "El Periódico" eth 21/01/2010)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada