10 de març 2013

Perdem eth trèn

Dies endarrèr coneishíem era notícia qu'eth Pantocrator de Taull, ua des granes òbres de referéncia der art romanic deth Pirenèu e de Catalonha en generau, poderà tornar a presidir era absida dera glèisa de Sant Climent gràcies as naues tecnologies, en concrèt gràcies ara recreacion virtuau a trauès dera tecnica deth "mapping", que consistís ena projeccion dera pintura ena paret a trauès de tecniques audiovisuaus. 
Cèrtament se tracte d'una importanta notícia que de ben segur ajudarà ara dinamizacion socioeconomica d'aqueth parçan e tanben ara potenciacion der art romanic. Totun non pogui evitar hèr era comparança damb çò que passe actuaument en Aran respècte ath sòn patrimòni culturau, e se me plantegen cèrti dubtes e incerteses.
En abriu de 2009, eth Conselh Generau d'Aran, governat alavetz per Unitat d'Aran, amassa damb eth Bisbat d'Urgelh, era Generalitat de Catalonha e era EMD de Tredòs, presentaue era reproduccion virtuau des pintures de Santa Maria de Cap d'Aran. Ua iniciativa pionèra e innovadora que permetec qu'es pintures, que demoren en Metropolitan Museum de New York d'ençà dera pòst guèrra, podessen tornar a presidir ua des glèises mès significatives dera Val d'Aran. 
Aquera siguec ua legislatura fòrça activa entà méter en valor eth nòstre patrimòni culturau e artistic. Èrem fòrça conscients, a despièch des critiques des qu'opinauen aquerò tant escotat de que "era cultura non servís entad arren", que grana part deth nòste pontenciau coma país a nivèu socioeconomic se base en aquerò que mos hè unics e, en aguest cas, eth patrimòni culturau ei un des exemples mès clars. Es glèises dera Val d'Aran son un exponent der art romanic plan destacat, sustot per çò que hè as sues pintures. E ei pr'amor d'açò qu'ena passada legislatura inicièrem tanben es tràmits entà declarar Ben Culturau d'Interés Nacionau ua sèrie de glèises dera Val d'Aran, entà damb açò, poder compdar damb es esturments de besonh entara divulgacion deth nòste patrimòni e entara sua conservacion.
Per desgràcia, e coma ja ven estant ua mala costum, toti aqueri esfòrci an queigut en desbrembe e s'an diluït en temps e ena premeditacion obssessiva d'aqueri qu'ara an responsabilitats enes encastres culturaus deth nòste país, de des·hèir aquerò qu'an hèt "es auti" . Era inaccion ei era mèrca dera casa der actuau Conselh Generau d'Aran, e en tot en d'auti endrets coma enes vals vesies, apòsten fèrmament peth valor deth patrimòni coma element clau deth desvolopament economic deth sòn territòri, aciu en Aran era cultura a tornat a èster sonque ua paraula qu'ena boca des nòsti governants semble qu'ac a d'aumplir tot, mès qu'ara ora non ei sonque coma era ombra qu'acompanhe enquia que se'n va eth solei: arren.
En un moment coma er actuau, a on era situacion de crisi obligue as que govèrnen a èster, mès que jamès, es potenciadors deth desvolopament deth sòn territòri, ei clar que toti es esfòrci, per petiti que siguen, an de somar. Desbrembar qu'era Val d'Aran ei a on ei en part gràcies as sues arraïcs culturaus, e non veir ne creir ena cultura coma element transformador e coma un recors tara gestion economica ei, en si madeisha, era pròva de non voler veir ne creir en Aran.



10 de març 2013

Perdem eth trèn

Dies endarrèr coneishíem era notícia qu'eth Pantocrator de Taull, ua des granes òbres de referéncia der art romanic deth Pirenèu e de Catalonha en generau, poderà tornar a presidir era absida dera glèisa de Sant Climent gràcies as naues tecnologies, en concrèt gràcies ara recreacion virtuau a trauès dera tecnica deth "mapping", que consistís ena projeccion dera pintura ena paret a trauès de tecniques audiovisuaus. 
Cèrtament se tracte d'una importanta notícia que de ben segur ajudarà ara dinamizacion socioeconomica d'aqueth parçan e tanben ara potenciacion der art romanic. Totun non pogui evitar hèr era comparança damb çò que passe actuaument en Aran respècte ath sòn patrimòni culturau, e se me plantegen cèrti dubtes e incerteses.
En abriu de 2009, eth Conselh Generau d'Aran, governat alavetz per Unitat d'Aran, amassa damb eth Bisbat d'Urgelh, era Generalitat de Catalonha e era EMD de Tredòs, presentaue era reproduccion virtuau des pintures de Santa Maria de Cap d'Aran. Ua iniciativa pionèra e innovadora que permetec qu'es pintures, que demoren en Metropolitan Museum de New York d'ençà dera pòst guèrra, podessen tornar a presidir ua des glèises mès significatives dera Val d'Aran. 
Aquera siguec ua legislatura fòrça activa entà méter en valor eth nòstre patrimòni culturau e artistic. Èrem fòrça conscients, a despièch des critiques des qu'opinauen aquerò tant escotat de que "era cultura non servís entad arren", que grana part deth nòste pontenciau coma país a nivèu socioeconomic se base en aquerò que mos hè unics e, en aguest cas, eth patrimòni culturau ei un des exemples mès clars. Es glèises dera Val d'Aran son un exponent der art romanic plan destacat, sustot per çò que hè as sues pintures. E ei pr'amor d'açò qu'ena passada legislatura inicièrem tanben es tràmits entà declarar Ben Culturau d'Interés Nacionau ua sèrie de glèises dera Val d'Aran, entà damb açò, poder compdar damb es esturments de besonh entara divulgacion deth nòste patrimòni e entara sua conservacion.
Per desgràcia, e coma ja ven estant ua mala costum, toti aqueri esfòrci an queigut en desbrembe e s'an diluït en temps e ena premeditacion obssessiva d'aqueri qu'ara an responsabilitats enes encastres culturaus deth nòste país, de des·hèir aquerò qu'an hèt "es auti" . Era inaccion ei era mèrca dera casa der actuau Conselh Generau d'Aran, e en tot en d'auti endrets coma enes vals vesies, apòsten fèrmament peth valor deth patrimòni coma element clau deth desvolopament economic deth sòn territòri, aciu en Aran era cultura a tornat a èster sonque ua paraula qu'ena boca des nòsti governants semble qu'ac a d'aumplir tot, mès qu'ara ora non ei sonque coma era ombra qu'acompanhe enquia que se'n va eth solei: arren.
En un moment coma er actuau, a on era situacion de crisi obligue as que govèrnen a èster, mès que jamès, es potenciadors deth desvolopament deth sòn territòri, ei clar que toti es esfòrci, per petiti que siguen, an de somar. Desbrembar qu'era Val d'Aran ei a on ei en part gràcies as sues arraïcs culturaus, e non veir ne creir ena cultura coma element transformador e coma un recors tara gestion economica ei, en si madeisha, era pròva de non voler veir ne creir en Aran.