20 de des. 2009

Coeréncia se vos platz!

Ei cèrtament susprenent, lèu lèu incongruent çò que pòt arribar a passar s'era lei de vegueries de Catalonha ei aprovada.
Er Estatut d'Autonomia de 2006 dedique diuèrsi articles ara Val d'Aran e, entre d'auti, eth sòn article 11 ditz: "Aquest Estatut reconeix, empara i respecta aquesta singularitat i reconeix l'Aran com a entitat territorial singular dins de Catalunya, la qual és objecte d'una particular protecció per mitjà d'un règim jurídic especial".
Dies endarrèr se presentaue en Aran er Avantprojècte de Lei der Aranés, prebotjat pera Generalitat de Catalonha e desvolopat pera Secretaria de Politica Lingüistica, en mans d'ERC. Aguest hèt, de grana trascendéncia entara nòsta lengua que, per prumèr viatge ena istòria compdarà damb ua lei que ne garantirà er usatge e eth foment e qu'ajudarà a amendrir eth deficit de recorsi qu'a er aranés, amassa damb eth reconeishement que plantege er Estatut...coma encaishen ena naua division territoriau de Catalonha, a on Aran passarie a formar part, coma un territòri mès, dera vegueria der "Alt Pirineu i Aran"? A on quede eth reconeishement der Estatut?
Cèrtament susprenent e fòrça preocupant. E digui preocupant pr'amor que, se prenem en consideracion qu'eth partit politic ath capdauant deth departament de governacion dera Generalitat (qu'ei qui prebotge era lei de vegueries) ei tanben ERC, eth madeish que prebotge era Lei der Aranés, mos trobam deuant, se mès non, d'ua incongruéncia destacabla.
Demorem qu'era coeréncia e era responsabilitat passen dauant des interèssi partidistes e amien as qui prebotgen aguesta lei a respectar es drets legitims dera Val d'Aran e des sòns ciutadans, entà non balhar ua imatge d'incoeréncia e insolvéncia sociau e politica per part d'aqueri que negarien a Aran aquerò qu'eri madeishi reclamen insistentament a Madrid.

Comunicat de premsa d'Unitat d'Aran respècte era lei de Vegueries

Hopenhague??

Ei trist. Non me ven tath cap un aute calificatiu...era 15au conferéncia mondiau sus eth cambi climatic s'a acabat damb un acòrd de minims, barrat en darrèr moment entà sauvar es aparences e que non fixe tanpòc objectius entara reduccion d'emisions. Un acòrd injust, non vinculant e sense ambicion que demòstre qu'eth mon encara non a entenut qu'eth sòn pervier, eth nòste pervier e eth des futures generacions passe per arténher un consens mondiau. Totun aguest consens dificilament arribarà en tot es desquilibris sociaus e economics existisquen, en tot parlegam encara de 3au mon e de païsi emergents veigui impossible qu'aqueth acòrd arribe. Per non parlar deth papèr dera ONU en tot aguest procès, que damb aguest nau fracàs a certificat era sua incapacitat entà auançar, un aute còp, en consens internacionau.

14 de des. 2009

8 de des. 2009

Lei der aranés

A gessut a exposicion publica er Avantprojècte de Lei der Aranés, prebotjat per govèrn dera Generalitat. Aguesta lei, que se presentarà en Aran eth dijaus dia 10 de deseme entàs 19'00 ores ena sedença deth Conselh Generau, ei un pas de grana trascendéncia entara nòsta lengua pr'amor que, per prumèr viatge ena istòria, compdaram damb ua lei pròpia entar aranés.
Desdeth govèrn d'Aran auem collaborat de manèra intensa damb era Secretaria de Politica Lingüistica dera Generalitat en arténher un tèxte qu'auesse eth maxim consens possible. Totun, tanben cau díder que, en procès parlamentari que s'encete, eth Conselh Generau presentarà tanben esmenes ad agues tèxte pr'amor qu'èm convençudi qu'era nòsta lengua pròpia a de besonh garantir eth sòn futur a trauèrs dera melhora des recorsi e deth reconeishement autant competenciau coma oficiau.
Èm donc en un moment de gran significat istoric qu'a de representar un punt d'inflexion entath pervier der aranés. Sigam donc optimistes, a despièch d'actituds coma era deth PP damb eth sòns recorsi d'inconstitucionalitat autant tar Estatut de Catalonha (que de prosperar meterie en perilh era oficialitat der aranés) coma tara Lei d'Eduacion de Catalonha, ena qué dirèctament, an recorrit qu'er aranés sigue era lengua dera escòla, hèt qu'ei atau desde hè 25 ans. En tot cas, e tot e era estretor de mires e manca de responsabilitat dera dreta mès recalcitranta, voi pensar qu'era sensatesa e eth dret a qu'era lengua pogue demorar viua, siguen peth dessús de tot açò. Sigue coma sigue ei ua bona notícia.

22 de des. 2009

20 de des. 2009

Coeréncia se vos platz!

Ei cèrtament susprenent, lèu lèu incongruent çò que pòt arribar a passar s'era lei de vegueries de Catalonha ei aprovada.
Er Estatut d'Autonomia de 2006 dedique diuèrsi articles ara Val d'Aran e, entre d'auti, eth sòn article 11 ditz: "Aquest Estatut reconeix, empara i respecta aquesta singularitat i reconeix l'Aran com a entitat territorial singular dins de Catalunya, la qual és objecte d'una particular protecció per mitjà d'un règim jurídic especial".
Dies endarrèr se presentaue en Aran er Avantprojècte de Lei der Aranés, prebotjat pera Generalitat de Catalonha e desvolopat pera Secretaria de Politica Lingüistica, en mans d'ERC. Aguest hèt, de grana trascendéncia entara nòsta lengua que, per prumèr viatge ena istòria compdarà damb ua lei que ne garantirà er usatge e eth foment e qu'ajudarà a amendrir eth deficit de recorsi qu'a er aranés, amassa damb eth reconeishement que plantege er Estatut...coma encaishen ena naua division territoriau de Catalonha, a on Aran passarie a formar part, coma un territòri mès, dera vegueria der "Alt Pirineu i Aran"? A on quede eth reconeishement der Estatut?
Cèrtament susprenent e fòrça preocupant. E digui preocupant pr'amor que, se prenem en consideracion qu'eth partit politic ath capdauant deth departament de governacion dera Generalitat (qu'ei qui prebotge era lei de vegueries) ei tanben ERC, eth madeish que prebotge era Lei der Aranés, mos trobam deuant, se mès non, d'ua incongruéncia destacabla.
Demorem qu'era coeréncia e era responsabilitat passen dauant des interèssi partidistes e amien as qui prebotgen aguesta lei a respectar es drets legitims dera Val d'Aran e des sòns ciutadans, entà non balhar ua imatge d'incoeréncia e insolvéncia sociau e politica per part d'aqueri que negarien a Aran aquerò qu'eri madeishi reclamen insistentament a Madrid.

Comunicat de premsa d'Unitat d'Aran respècte era lei de Vegueries

Hopenhague??

Ei trist. Non me ven tath cap un aute calificatiu...era 15au conferéncia mondiau sus eth cambi climatic s'a acabat damb un acòrd de minims, barrat en darrèr moment entà sauvar es aparences e que non fixe tanpòc objectius entara reduccion d'emisions. Un acòrd injust, non vinculant e sense ambicion que demòstre qu'eth mon encara non a entenut qu'eth sòn pervier, eth nòste pervier e eth des futures generacions passe per arténher un consens mondiau. Totun aguest consens dificilament arribarà en tot es desquilibris sociaus e economics existisquen, en tot parlegam encara de 3au mon e de païsi emergents veigui impossible qu'aqueth acòrd arribe. Per non parlar deth papèr dera ONU en tot aguest procès, que damb aguest nau fracàs a certificat era sua incapacitat entà auançar, un aute còp, en consens internacionau.

14 de des. 2009

Begós


8 de des. 2009

Lei der aranés

A gessut a exposicion publica er Avantprojècte de Lei der Aranés, prebotjat per govèrn dera Generalitat. Aguesta lei, que se presentarà en Aran eth dijaus dia 10 de deseme entàs 19'00 ores ena sedença deth Conselh Generau, ei un pas de grana trascendéncia entara nòsta lengua pr'amor que, per prumèr viatge ena istòria, compdaram damb ua lei pròpia entar aranés.
Desdeth govèrn d'Aran auem collaborat de manèra intensa damb era Secretaria de Politica Lingüistica dera Generalitat en arténher un tèxte qu'auesse eth maxim consens possible. Totun, tanben cau díder que, en procès parlamentari que s'encete, eth Conselh Generau presentarà tanben esmenes ad agues tèxte pr'amor qu'èm convençudi qu'era nòsta lengua pròpia a de besonh garantir eth sòn futur a trauèrs dera melhora des recorsi e deth reconeishement autant competenciau coma oficiau.
Èm donc en un moment de gran significat istoric qu'a de representar un punt d'inflexion entath pervier der aranés. Sigam donc optimistes, a despièch d'actituds coma era deth PP damb eth sòns recorsi d'inconstitucionalitat autant tar Estatut de Catalonha (que de prosperar meterie en perilh era oficialitat der aranés) coma tara Lei d'Eduacion de Catalonha, ena qué dirèctament, an recorrit qu'er aranés sigue era lengua dera escòla, hèt qu'ei atau desde hè 25 ans. En tot cas, e tot e era estretor de mires e manca de responsabilitat dera dreta mès recalcitranta, voi pensar qu'era sensatesa e eth dret a qu'era lengua pogue demorar viua, siguen peth dessús de tot açò. Sigue coma sigue ei ua bona notícia.