12 de set. 2012

Talent e umanitat


Deth mèn pas peth Conselh Generau d’Aran en sauvi fòrça boni rebrembes. Siguec ua experiéncia vitau fòrça interessant e tanben profitosa dera que n’aprení un pilèr de causes. Aprení eth valor der esfòrç e deth trabalh, e de coma un corròp de persones, damb era motivacion de besonh, pòden esdevier un equip coesionat e ilusionat capable de dar çò de melhor de cadun. Sauvi tanben un bon recòrd des projèctes e iniciatives qu’amièrem entà dauant e qu’eth temps, quan l’an deishat, s’a encuedat de jutjar.
Un d’aguesti projèctes sigueren, sense dubte, es talhèrs de teatre en aranés. Era sua acuelhuda superèc totes es expectatives e se n’amièren a tèrme diuèrses edicions.
Eth teatre ei un plan bon esturment de dinamizacion e normalizacion dera lengua, ath delà de, coma demostrèren aguesti talhèrs, resultar un potent element de coesion sociau. Malurosament, es actuaus responsables des airaus lingüistics deth Conselh Generau non an volut contunhar damb aguesta iniciativa, tot e era demana existenta, sense mès motiu aparent qu’eth d’èster quauquarren qu’encetèc un aute govèrn de diferent color politic. Ua mòstra mès dera vocacion de servici e dera preocupacion pera lengua des nòsti actuaus governants e des sòns comisaris politics.
Sigue coma sigue, es talents d’auançar dera societat civila son tostemp mès fòrti qu’es premises partidistes, e d’aqueri prumèrs talhèrs de teatre en neishec ua petita companhia, “Persones d’Aran entà toti”, que deman estree era sua dusau òbra “Qui mane ací?” en Barcelona. Tota ua hita, en prumèr lòc entà toti eri, que damb eth sòn esfòrç ac an artenhut, e entara sua directora qu’ac a hèt possible, e en dusau lòc entara nòsta lengua.
E ac an hèt soleti. Sense lèu implicacion dera maxima institucion aranesa, qu’en cap moment a creigut en aguest projècte. Ben, ne en aguest ne en cap, aumens per çò que hè a lengua e cultura. Pròva ne son era encara manca totau e absoluta de cap projècte visible mès d’un an dempús des eleccions, ne ua soleta publicacion en aranés ne cap senhau que mèrque un minim interés en desvolopar era lengua e cultura pròpries d’Aran, mès enlà dera anecdòta.
“Persones d’Aran entà toti”, coma an hèt abantes era gent de “Era cabana” en Les, an encetat un camin que place en mapa eth teatre en aranés, cadun damb eth sòn estil e perspectiva, mès en tot cas damb ua qualitat artistica que melhore damb eth temps.
Des d’aciu donc, felicitats as “Persones d’Aran entà toti” pera perseverància e peth talent. Qu’aqueres emocions que vòlen transméter damb es sòn teatre de conciéncia arriben a tocar era anma d’aqueri que l’an grisa e gelada e que non son capables de veir mès enlà des sòns interèssi, mès pròpris d’un maquiavelisme feudau que deth sègle 21.

12 de set. 2012

Talent e umanitat


Deth mèn pas peth Conselh Generau d’Aran en sauvi fòrça boni rebrembes. Siguec ua experiéncia vitau fòrça interessant e tanben profitosa dera que n’aprení un pilèr de causes. Aprení eth valor der esfòrç e deth trabalh, e de coma un corròp de persones, damb era motivacion de besonh, pòden esdevier un equip coesionat e ilusionat capable de dar çò de melhor de cadun. Sauvi tanben un bon recòrd des projèctes e iniciatives qu’amièrem entà dauant e qu’eth temps, quan l’an deishat, s’a encuedat de jutjar.
Un d’aguesti projèctes sigueren, sense dubte, es talhèrs de teatre en aranés. Era sua acuelhuda superèc totes es expectatives e se n’amièren a tèrme diuèrses edicions.
Eth teatre ei un plan bon esturment de dinamizacion e normalizacion dera lengua, ath delà de, coma demostrèren aguesti talhèrs, resultar un potent element de coesion sociau. Malurosament, es actuaus responsables des airaus lingüistics deth Conselh Generau non an volut contunhar damb aguesta iniciativa, tot e era demana existenta, sense mès motiu aparent qu’eth d’èster quauquarren qu’encetèc un aute govèrn de diferent color politic. Ua mòstra mès dera vocacion de servici e dera preocupacion pera lengua des nòsti actuaus governants e des sòns comisaris politics.
Sigue coma sigue, es talents d’auançar dera societat civila son tostemp mès fòrti qu’es premises partidistes, e d’aqueri prumèrs talhèrs de teatre en neishec ua petita companhia, “Persones d’Aran entà toti”, que deman estree era sua dusau òbra “Qui mane ací?” en Barcelona. Tota ua hita, en prumèr lòc entà toti eri, que damb eth sòn esfòrç ac an artenhut, e entara sua directora qu’ac a hèt possible, e en dusau lòc entara nòsta lengua.
E ac an hèt soleti. Sense lèu implicacion dera maxima institucion aranesa, qu’en cap moment a creigut en aguest projècte. Ben, ne en aguest ne en cap, aumens per çò que hè a lengua e cultura. Pròva ne son era encara manca totau e absoluta de cap projècte visible mès d’un an dempús des eleccions, ne ua soleta publicacion en aranés ne cap senhau que mèrque un minim interés en desvolopar era lengua e cultura pròpries d’Aran, mès enlà dera anecdòta.
“Persones d’Aran entà toti”, coma an hèt abantes era gent de “Era cabana” en Les, an encetat un camin que place en mapa eth teatre en aranés, cadun damb eth sòn estil e perspectiva, mès en tot cas damb ua qualitat artistica que melhore damb eth temps.
Des d’aciu donc, felicitats as “Persones d’Aran entà toti” pera perseverància e peth talent. Qu’aqueres emocions que vòlen transméter damb es sòn teatre de conciéncia arriben a tocar era anma d’aqueri que l’an grisa e gelada e que non son capables de veir mès enlà des sòns interèssi, mès pròpris d’un maquiavelisme feudau que deth sègle 21.