23 de nov. 2010

28 N

I a ua frase dera escriptora francesa Margerite Yourcenar que ditz: “Mès enlà dera alegria, mès enlà deth dolor, i a era dignitat d’èster”. Dignitat. Aguesta ei era prumèra emocion que voleria transméter. Era dignitat de poder díder ben clar quin a estat eth resultat d’aguesti 8 ans de govèrn de quèrres. Creigui qu'ei eth moment d'auer eth cap ben naut e explicar clarament quina a estat era òbra deth govèrn deth president Montilla e comparar-la damb es 23 ans de govèrn de convergéncia. E non cau anar massa luenh, quedem-mos en Aran: er Institut d'Aran, era escòla de Vielha, inversion en carretères, residéncia dera gent grana, era digitalizacion de totes es escòles araneses, era lei der aranés…e mès causes que me descuedi segur, mès en tot cas es donades e es hèts son aquiu, son reaus e toti ac comprovam dia darrèr de dia ena nòsta vida, enes nòsti pòbles e se demòstre ena despena en politiques sociaus qu’eth govèrn Montilla a amiat a tèrme. Pr'amor qu'era principau diferéncia deth PSC, dera quèrra dauant dera dreta ei qu’era quèrra met per dauant as persones.

Entà jo existissen fòrça motius entà votar PSC eth dia 28 de noveme.Totun vos vau a díder dues des mies rasons entà dar supòrt ath projècte deth PSC:

Era prumèra rason ei que coma hemna non sabi trapar un partit ne uns candidats que defenen e prebotgen es politiques d’igualtat, era igualtat d’oportunitats coma ac a hèt aguest partit, non n’i a cap! En tot escotar es paraules deth senhor Duran i Lleida en un acte de campanha de CiU enes que didec qu'ua des accions que vòlen amiar a tèrme ei era de "potenciar era natalitat autoctona", en tot dar incentius as hemnes catalanes entà qu'agen "hilhs catalans", pr'amor que se non sonque auie hilhs es hemnes inmigrants e atau metiem data de caducitat a Catalonha.

Francament, me preocupen afirmacions coma aguestes, enes qu'eth papèr dera hemna quede relegat ath de procrear e ath delà dividís as ciutadans entre "boni" e "mali" catalans....o "boni e mali aranesi", que tanben n'auem en casa des que pensen atau. E jo me demani: “s’aguesta gent, se CiU artenh a governar en Catalonha…qué va a passar damb era igualtat d’oportunitats? Jo voi ua societat ena qu'es mèns hilhs e hilhes poguen créisher sense pensar que i a ciutadans de prumèra o dusau classe e qu'es hemnes auem es madeishes oportunitats qu'es òmes . Non voi ua societat classista , damb ua mentalitat mès pròpria de cinquanta ans endarrèr.

E era dusau rason entà votar PSC vo’la plantegi coma aranesa. 23 ans de govèrns convergents en Catalonha, 12 ans de governs nomentadi nacionalistes en Aran, d’aqueri que s'emboliquen ena bandèra e se vanten d’èster nacionalistes, de deféner era lengua e era cultura coma elements d’identitat exclusiva, aguesti aueren 23 ans entà protegir, amparar e promocionar era nòsta lengua pròpria…totun….a estat aguest govèrn, entestat peth president Montilla eth que, per prumèr còp ena istòria, a aprovat ua lei entar aranés. Un aute còp hèts e non paraules. Qui mès e melhor a comprenut a Aran a estat eth Psc, e ua auta pròva l’auem enes listes entad aguestes eleccions, Amador Marqués e jo madeisha, ath delà de dus militants mès d’UA: Quim Llena e Mònica Lafuente. Campatz guairi aranesi van enes listes de CiU…jo vos ac digui: 1, eth darrèr dera lista.

Sigue coma sigue, quauquarrés ei capable de trobar ua melhor manèra de reconéisher a un pòble coma eth nòste qu’eth de reconéisher ,per lei, era sua lengua? E encara vau a anar mès enlà…eth simbolisme dera aprovacion d’aguesta lei ei tremendament important. Era lengua d’un pòble ei eth sòn signe d’identitat mès prigond, ei aquerò qu’estaque as persones damb eth sòn entorn. Parlar de lengua, parlar d’aranés, deth nòste occitan en aguest cas, vò díder parlar de sentiments, des sentiments des persones d’aguest país, des sues emocions, des sòns sònis e ilusions…un aute còp es persones per dauant. E parlar de lengua vò díder tanben parlar d’identitat, parlar de coesion sociau, de voler bastir ua societat integradora, a on era identitat sigue quauquarren que some, non pas que rèste. Non dividim, coma eth sr. Duran Lleida, entre catalans, en aguest cas aranesi, e non aranesi, non credem ena discriminacion ne enes classes sociaus.

Er enemic a combàter en aguestes eleccions non ei CiU, non ac creigui, auem era rason de costat, e tà jo un enemic ei aqueth que, aumens, se trape enes madeishes condicions que tu e que per tant pòt competir damb tu, e aqueth non ei eth cas, ja’c auem explicat. Er enemic d’aguestes eleccions ei era abstencion. Per tant jo vos demani qu'eth pròplèu 28 de noveme anegatz a votar.

Coma ditz era cançon, que siguec himne deth movement occitanista “Volem viure al país”, coma ditz: “que seram çò que bastiram”. E ei atau, aguestes paraules segurament se desbrembaran, mès eth resultat deth 28 de noveme condicionarà eth nòste futur, eth futur d’Aran e d’aqueth resultat, de toti nosati depen que poscam seguir garantint progrès entà Catalonha, progrès entà Aran o ben tornar endarrèr dera man dera dreta. Per tant, ànims, auem era rason de costat!

16 d’oct. 2010

Fènix

En tot campar es telediaris des darrèri dies, ath delà de rebrembar dia darrèr de dia qu'èm inmèrsi en ua grana crisi economica que semble que tardaram encara en remontar, sò convençuda qu'aguest mon ei en un moment delicat, en un moment de cambi.
Eth rescat des minèrs chilens, es inondacions en Paquistan, eth vessament toxic d'Ongria, era infermièra colombiana qu'aucic a ua mainada acabada de néisher per venjança...ara fin drames personaus, uns damb desenlaç positiu e d'auti acabadi en desastre. Ara emocion que tot eth planeta viuec damb eth que ja se nomente eth miracle dera mina de San Esteban en Chile, qu'acabèc en ua alegria absoluta s'i contrapòse eth patiment de centenars de persones en Ongria e Paquistan, era mòrt e era desesperacion des que s'an quedat sense arren d'un dia entà un aute.
S'estudiam d'apròp eth tractament qu'es mieis de comunicacion an hèt de cadua d'aguestes notícies e les comparam, ath mèn enténer, podem veir qu'aquerò que botge as persones que son ar aute costat dera television o dera ràdio, aquerò que les "tòque era fibra" son es istòries personaus que i a darrèr de cadua d'aguestes notícies (ua des mès cercades en internet ère era deth minèr qu'auie demanat ara sua hemna e ara sua amant que l'anèssen a recéber ena mina e ua auta era d'ua mainada en Paquistan que dempús des aiguats cercaue ara sua familha).
E açò me pòrte a convencer-me encara un shinhau mès que, ara fin, çò que hè a virar aguest mon son es emocions, aquerò que mos hè a conéisher e compréner d'autes realitats e situacions e ara fin mos balhe era consciéncia de qué ei just e qué non. Cèrt, es sòs son importants, serie pòc responsable afirmar que sonque damb bones intencions es causes melhoraran, mès se cadun de nosati ac pense onèstament creigui qu'arribarà ara madeisha conclosion. E francament, a risc de que se me mauinterprète, sò convençuda qu'emocion ei çò que manque ara politica en aguesti moments.
Onèstament creigui qu'en un moment coma aguest a on era politica e es politics (bèri uns damb rason, non ac nègui) son totaument desprestigiadi, a on es ciutadans se senten desamparadi, molèsti e desmotivadi se presente coma un besonh de prumèr orde umanizar eth ròl deth politic e dera politica en generau. Ei de besonh recuperar eth concèpte literau de "politica", qu'en grèc vò díder ciutadan, civil entà que reaument sigue aquera activitat umana en benefici dera societat. Ei moment donc de retornar as origens entà que es ciutadans e ciutadanes se senten, mos sentegam, particèps d'aguesta societat, e sense cap tipe de dubte ei moment entà, de vertat, trabalhar peth ben comun, somar en lòc de restar, e finaument, ei eth moment entà que toti aqueri qu'auem ua responsabilitat publica, sigue ath nivèu que sigue, rebrembegam per qué e entà qué pugèrem en aguest tren. Es generacions futures meriten qu'aqueri qu'aué an era oportunitat de cambiar es causes, de melhorar era vida des nòsti vesins e vesies, trabalhen entà arténher eth madeish objectiu: ua societat mès justa e mès conscient. Coma era au fènix, curiosament eth madeish nòm damb eth que se batièc ara capsula de rescat des minèrs chilens, que renèish des sues cendres, ara encara i èm a temps.


26 de set. 2010

Era lei!!

En darrèr pòst que penjaua en aguest blog parlaua dera lei der aranés, deth grèu perilh que corrie que non s'aprovèsse, totun ara fin, dempús d'un temps d'incertesa l'auem aprovat!! Reaument se tracte d'un ahèr istoric entà Aran qu'a estat possible gràcies ath trabalh e esfòrç der actuau govèrn dera Generalitat e deth Conselh Generau d'Aran, qu'amassa damb persones e entitats qu'è dejà fòrça temps que trabalhen pera nòsta lengua, auem artenhut aué ua lei qu'ara fin mos place definitivament en mapa e determine er àmbit competenciau der aranés atau coma, entre d'autes causes, era toponima, er emplec ena escòla e ena administracion e es recorsi que son de besonh tath sòn desplegament, e definís es drets lingüistics des ciutadans d'Aran.
Ei coma digui ua lei plan important entath nòste país que da un pas entà dauant per çò que hè ath reconeishement der aranés e dera nòsta identitat, ath temps que place a Aran coma referent ena defensa der occitan dauant des nòsti frairs der aute costat dera termièra. Era lei ei per tant un auanç fòrça important en desplegament dera oficialitat dera lengua en Catalonha e exigís qu'es institucions catalanes e araneses garantisquen era sua superviuença.
Pensi qu'ei tanben important remercar que, a despièch dera bona notícia qu'açò supause, aguesta lei arribe tard, qu'ei fòrça eth temps que s'a perdut sense qu'anteriors govèrns, en Aran e en Catalonha, agen hèt un solet pas entà qu'er aranés non arribèsse ath sòn grèu estat actuau. Mès de vint ans de CiU ena Generalitat e jamès s'a artenhut tant entara nòsta lengua coma enes darrèrs tres ans. E se digui açò non ei cap damb ànim de cercar polemica, mès pensi qu'era memòria mos falhe tot soent e ara me sorpren fòrça qu'aguesta lei nèishe ara damb tanti pairs e tantes mairs, e toti possen entà trèir eth cap ena fotografia en tot atriboïr-se un mèrit, que d'auer volut, poderien auer-se atriboït fòrça, fòrça ans entà darrèr. N'i a d'auti tanben que, en tot cercar eth sòn lòc en mon e ua manèra de ramplir er esperit de paraules doces e amables entà alimentar era sua autoestima, non an sabut veir mès enlà deth sòn pròpri benefici e non an dubtat en reivindicar tanben era sua part d'aguesta paternitat multipla.
Sigue coma sigue voleria acabar aguestes paraules en tot manifestar un còp mès era mia satisfaccion e orgulh per aguesta lei qu'auem artenhut, qu'ara fin ei ua lei entà Aran que mèrque un abantes e un dempús ena nòsta istòria. Comence donc ara ua naua etapa ena que demori, coma ben didec eth Sindic d'Aran ena sua intervencion en Parlament de Catalonha, era lengua non sigue emplegada coma esturment politic entà facilitar tacticismes partidistes, se non qu'esdevengue reaument ua lengua fòrta e de futur.

27 de jul. 2010

Oportunitat perduda

Aué comence eth darrèr plen deth Parlament de Catalonha d'aguest cors politic, un plen qu'ei mès que probable sigue eth darrèr d'aguesta legislatura, e eth projècte de lei der aranés non ei ena orde deth dia, per tant, non serà aprovat.
Pensi que ja'c è dit en bèra auta ocasion, mès deishatz que me repetisca s'ei eth cas. Sò indignada. Non me ven tath cap ua auta paraula. An estat dus ans longui de trabalh e negociacion, e es qu'auetz seguit eth procès sabetz qu'a estat plen de trebucs e polemiques, mès auíem artenhut un tèxte frut der acòrd entre es fòrces politiques que, ath delà, asseguraue qu'era nòsta lengua, er aranés, er occitan dera Val d'Aran, aurie un marc legau realista e qu'auie de permeter-li era superviuença e era diginificacion. Totun, eth Partit Popular, en tot seguir era sua crotzada en contra de tot e de toti, en tot sajar de pinta'c tot d'un color gris uniforme e centralista, un viatge publicada era senténcia deth TC sus er Estatut, a portat eth projècte de lei ath Conselh de Garanties Estatutàries, hèt qu'a retardat eth procès parlamentari enquiath punt de qu'eth dictamèn d'aguest ens non a estat prèst a temps.
Ara fin, donc arren. Era neuròsi dera dreta mès barrada (era madeisha dreta qu'a governat en cap lòc dera Val d'Aran damb CDA) amassa damb era "particular e interessada" vision deth mon d'aqueri que poderíen auer ajudat a qu'açò non arribèsse e non ac an hèt, ath contrari, mos a portat aquiu a on èm, a permetut donc qu'aguesta lei non s'apròve en aguest cors politic e que, de forma lèu segura, non s'apròve en aguesta legislatura. E ena pròplèu legislatura....

1 de jul. 2010

Trista senténcia

Era senténcia deth TC sus er Estatut a acabat per daurir definitivament era caisha des trons des relacions entre Catalonha e Espanha. Se ben ara fin eth tribunau, dempús de quate ans de deliberar, a declarat qu'er estatut ei constitucionau, a establit tanben ua sèrie de retalhades e limits qu'an constatat era manca de respècte cap ara volontat democratica deth pòble catalan e des sòns representants politics. Totun creigui qu'ei important hèr bèra reflexion:
Eth TC a declarat inconstitucionaus es articles referents as simbèus nacinaus (drapèu e imne), er usatge "preferent" deth catalan ena administracion e d'auti que hèn referéncia ara administracion de justicia, er esfòrç fiscau e es competéncies dera Generalitat dauant der Estat. Ei a díder, ara fin, es articles basics d'aguesta norma (qu'ath delà ja s'an aplicat pendent aguesti quate ans de deliberacion deth TC sense cap problèma) non an estat modificadi e per tant er Estatut se manten intacte en grana mesura.
Mès, era pregunta que me ven tath cap ei aguesta:
Era senténcia a acabat per atacar es bases identitàries deth pòble catalan: es sòns simbèus e era sua lengua (tot e qu'en aguest cas non a patit granes modificacions), mès non pas aqueri ahèrs que possibiliten era accion de govèrn n'eth desvolopament sociau e economic de Catalonha...alavetz...per qué aguesta senténcia? Per qué ua senténcia qu'ataque es sentiments des ciutadans e ciutadanes de Catalonha?
Malurosament pensi que i a pòques respòstes possibles, mès enlà de comprovar coma ua part dera Espanha plurau e federau non existís, e de qu'era dreta representada peth Partit Popular ei mès propèra a des·hèir que a bastir, a crispar e confrontar que a trabalhar amassa. Un PP, per cèrt, que damb era senténcia der Estatut a paralizat en Parlament de Catalonha era Lei der Aranés, en tot seguir damb es madeishi critèris que lo portèren a presentar dauant deth Tribunau Constitucionau. Atau donc, eth PP torne a sajar de negar es nòsti drets entà impausar era sua vision barrada e centralista, eth madeish PP que, en Aran, signèc eth manifèst en favor dera nòsta lengua pròpia...
Coma diden quauqui sociològs coma Lévi-Strauss "es simbèus determinen er orde deth mon". Que cadun trèigue es sues conclusions.

13 de juny 2010

HÈSTA D'ARAN 2010

Dissabte 12 de junh
A compdar des 20'00 ores visita guidada ar Archiu Generau d'Aran e projeccion dera pellicula "Aquera Joena de Blanc", rodada en 1965 ena Val d'Aran

Deluns 14 de junh
Jornada de pòrtes dubèrtes ena sedença deth Conselh Generau d'Aran

Dimèrcles 16 de junh
Acte d'autrejament des Prèmis 17 de junh 2010 e des prèmis des concorsi Aran de Literatura e Mn. Condò.

Dijaus 17 de junh
Recepcion deth Sindic d'Aran as autoritats ena sedença deth Conselh e desfilada de pendons
Missa en Santuari de Mijaran
Issada de bandèra
Acte institucionau
Dances araneses
Aperitiu
Actuacion infantil ena plaça deth Conselh

Diuendres 18 de junh
Clausura dera exposicion "Aran clavis Regni. Era defensa d'un país" ena Sala Ciutat der Ajuntament de Barcelona, per part deth Sindic d'Aran e er Alcalde de Barcelona.

7 de juny 2010

30 de maig 2010

Sinonims

Se cercam en un diccionari sinonims dera paraula responsabilitat i traparam entrades coma compromés, obligacion, déuer, labor, competéncia maduresa,sensatesa,seriositat....paraules que, segontes er encastre a on s'apliquen, prenen ua grana trascedéncia e valor. Ne cau díder qu'era politica ei un d'aguesti encastres.
Es darrèri mesi Aran a viscut moments plan delicadi e, coma ben ditz eth companh Amador Marqués en sòn blog (lectura que vos recomani), n'i a que non an sabut èster ara nautada...un aute còp.

Era tramitacion parlamentària de dues leis vitaus entath futur d'Aran (es projèctes de lei de vegueries e der aranés) a servit entà hèr quèir es masques des autodenominadi "nacionalistes aranesi". Convergéncia Democratica Aranesa a tornat a pecar d'irresponsable e de pòca maduresa politica ara ora de deféner es interèssi dera Val d'Aran e des sòns ciutadans e ciutadanes. Per çò que hè ara lei der aranés, CDA s'a plegat as exigéncies de Convergència i Unió e non a signat eth manifèst pera lengua pròpria d'Aran, que siguec prebotjat peth Conselh Generau d'Aran damb eth consens de totes es escòles dera Val d'Aran enquia arribar a ua trentia d'entitats mès. CDA a "marejat era perdic" enquiath darrèr moment, sense posicionar-se de manèra fèrma en favor dera lengua pròpria d'Aran, possiblement eth signe d'identitat mès important des araneses e aranesi.
E qué díder sus era actitud de CDA deuant dera lei de vegueries! Sonque cau visitar quinsevolh emerotèca entà comprovar quina a estat era sua trajectòria, era madeisha que comencèren a mercar vint-e-cinc ans endarrèr quan acceptèren que Aran se convertísse en ua comarca mès de Catalonha. Simplement, es causes non an cambiat en un quart de sègle. E sincèrament, coma ciutadana d'aguest país, me dò veir coma era oposicion politica en Conselh Generau d'Aran non artenh a èster ara nautada des circonstàncies e torne a estofar-se en granes paraules sense dar-se'n compde qu'èster embolicadi en ua bandèra non les dèishe veir mès enlà.

27 de maig 2010

Mès hèts!

Acuerdo entre la Generalitat y el Conselh para reformar la Escola d’Hostaleria de Les
El Conselh Generau d’Aran y el Departament de Educació de la Generalitat de Catalunya han llegado a un acuerdo para reformar el edificio y las instalaciones que actualmente acogen la Escola d’Hostaleria de Les.

Así lo comunicó ayer el Síndic d’Aran, Francesc Boya, después del encuentro que mantuvo el martes con el director general de Ensenyaments Professionals, Artístics i Especialitzats de la Generalitat de Catalunya, Josep Francí, y el alcalde de Les, Emilio Medan. El acuerdo, que cuenta con el apoyo del Ayuntamiento de Les, se concretará por medio de un convenio de colaboración entre el Govern aranés y el Departament de Educació de la Generalitat de Catalunya, que se hará cargo de la financiación de la obra para mejorar los espacios y los servicios que actualmente presta en la localidad aranesa de Les la Escola d’Hostaleria. La Generalitat de Catalunya ha descartado, finalmente, la construcción de una nueva planta en el actual edificio de la escuela.El Síndic d’Aran, que considera que las dependencias se encuentran actualmente en una situación “precaria”, afirmó ayer que el Conselh Generau d’Aran y la Generalitat de Catalunya trabajan para empezar la reforma de las instalaciones “antes del inicio del próximo curso escolar”. “Para el Govern aranés es muy importanye mejorar las condiciones de la Escola d’Hostalería de Les para garantizar que el centro siga siendo una referencia entre las escuelas de turismo”, añadió Francesc Boya.
Cesión al Conselh de la residencia de Les
El acuerdo entre el Govern d’Aran y la Generalitat contempla que el Departament de Treball ceda al Conselh Generau el edificio de la residencia de Les, donde comparte espacio con la Escola, a cambio del inicio de la rehabilitación integral del centro por parte del Departament d’Educació.
Diari "La Mañana" (27/05/2010)

20 de maig 2010

PRÈMIS 17 DE JUNH 2010

Ja s'an publicat es nominacions entàs Prèmis 17 de junh d'enguan. Aué comence eth plaç de votacion enquiath dia 8 de junh. Podetz eméter eth vòste vòt en papèr enes diuèrsi punts que trobaratz ena plana web deth Conselh Generau, des d'on tanben podetz votar e consultar es curriculums des candidats.
Es candidats d'enguan son:

Prèmi 17 de junh de Cultura

Associacion Interculturau Occitanocatalana (ALMOSC)
Cine Fòrum
Lengua Viua

Prèmi 17 de junh de Promocion Economica
Camins
Associacion de comerçants de Bossòst
Grèmi d'Ostalaria

Prèmi 17 de junh d'Espòrts
Úrsula Pueyo
Rubén Caseny
Dolores López

Prèmi 17 de junh de Cooperacion e Accion Sociau
Cáritas Val d'Aran
Associacion de donants de sang
Associacion culturau Escunhau-Casarilh

19 de maig 2010

Hèr tapatge non vò díder auer rason!!

Entà toti aqueri que sagen, per toti es mieis imaginables, tanben es dera manipulacion, era mentida e era demagògia, qu'eth projècte de lei der aranés hèsque oficiau en Catalonha un occitan (un estandar que non existís) que non ei er aranés. Aciu auetz era carta de Sèrgi Javaloyès, escrivan e destacat militant occitanista. Entà toti aqueri, donc, que sonque an demostrat e demòstren era sua ignorància sus qué ei Occitània e er occitan.

Adishatz,
Qu'ei l'escrivan d'expression occitana qui parla ací.
Que'm sembla de que non podetz — au nom de qué totun ? — demandar au govèrn de Catalunya d'adoptar ua lei qui reconeisheré com lenga oficiau "l'occitan estandard", quan aqueth "occitan estandard" n'ei pas briga fixat, dongas acceptat per la màger part deus locutors occitans : que sian gascons, lemosins, provençaus e medish lengadocians.
Que la me caleré amuishar aquera lenga estandard ! Jo ne l'èi pas jamei vista o dilhèu que seré aqueth nhirgo de non pas créder, aqueth maishant esperanto qui arrés ne vòlen qui lejoi a bèths còps ençà, enlà qui n'a pas nada valor sociau : un invencion intellectualista, un fracàs !
Que crei de qu'ei ua vista de l'esperit de voler a tota fòrça, e mei que mei de Catalunya estant, impausar aus occitans qui parlan e escriven peu moment la lenga occitana de la lor zòna dialectau, ua lenga qui n'emplegan pas briga.
Que seré ua error terribla d'ac har. De tot biais, los bearnistas, gasconistas, provençalistas e autes pècs de l'embarrada etnica, qui dejà e mian a mei anar mei ua guèrra contra los occitanistas, que se n'arregaudirén d'aquera decision òrra e sustot beròi pèga.
La preposicion de la Val d'Aran que'm sembla conciliar l'unitat de la lenga e la realitat sociolingüistica deu lor parçan. Ne crei pas que's posqua har lo bonur deu monde contre lo monde o lavetz qu'ei estalinisme de mau devèrser.
Sèrgi Javaloyès
escrivan

16 de maig 2010

"Todos somos interdependientes en este mundo nuestro, en rápido proceso de globalización, y debido a esta interdependencia ninguno de nosotros puede ser dueño de su destino por sí solo. Hay cometidos a los que se enfrenta cada individuo que no pueden abordarse ni tratarse individualmente. Todo lo que nos separe y nos impulse a mantener nuestra distancia mutua, a trazar esas fronteras y a construir barricadas, hace el desempeño de esos cometidos aún más difícil. Todos necesitamos tomar el control sobre las condiciones en las que luchamos con los desafíos de la vida, pero para la mayoría de nosotros, ese control sólo puede lograrse colectivamente."
Zigmunt Bauman (Comunidad en busca de seguridad en un mundo hostil)

12 de maig 2010

SUPÒRTS ATH MANIFÈST PERA LENGUA

COMUNICAT DETH CONSELH GENERAU D’ARAN

Ampli supòrt ath manifèst pera “lengua pròpria d’Aran”

Trenta entitats araneses signen eth document de supòrt entà ua Lei der occitan dera Val

Un totau de trenta entitats, escòles e institucions araneses a signat eth manifèst pera lengua pròpria d’Aran damb er objectiu qu’es “representants deth Parlament de Catalonha sàpien escotar era demana des ciutadans e es ciutadanes d’Aran entà amiar entà dauant ua lei tan importanta entath futur dera lengua pròpria d’Aran”, segontes assegure eth document, en referéncia ara lei que tramite era cramba catalana.

Aguest manifèst, avalat per totes es escòles e er Institut d’Estudis Segondaris, eth collectiu Lengua Viua, eth Conselh Generau d’Aran e d’auti estaments e organismes (veir listat dejós), reconeish era “occitanitat culturau e lingüistica d’Aran”, defen era unitat dera lengua occitana, e rebrembe qu’er aranés ei era varietat der occitan pròpria d’Aran e de Catalonha. “Era varianta der occitan qu’ei oficiau en Catalonha ei er aranés”, atau coma precise.

Atau madeish, es entitats expliquen qu’era lengua occitana “non dispause actuaument de cap occitan estàndard o referenciau, acceptat peth conjunt deth territòri occitan”. Per aguest motiu, reconeish que “son es institucions occitanes es que determinaràn d’amiar entà dauant eth procès de convergéncia”, atau coma entà crear “era autoritat lingüistica de referéncia”.

Eth manifèst demane ath Parlament que presèrve es “drets des ciutadans e ciutadanes que parlen aranés”, e inste ara Generalitat a convertir Aran, a trauèrs deth Conselh Generau e es sues institucions academiques, en “caplòc dera labor que se volgue amiar a tèrme ena Occitània de dehòra de Catalonha” entà “promòir era unificacion normativa der occitan”.

Signants:

Escòles:

1. Escòla Estudi Alejandro Casona (Les)

2. Escòla Castèth Leon (Es Bòrdes)

3. Escòla Garona (Vielha)

4. Escòla Sant Martin (Gessa)

5. Escòla Loseron (Arties)

6. Escòla Sant Ròc (Bossòst)

7. Escòla Eth Rosèr (Aubèrt)

8. Escòla Ruda (Salardú)

9. Institut d’Aran

10. Associacion Esportiva Institut d’Aran

11. Associacion Esportiva Escòla Garona

12. Grop de Mèstres dera Val d’Aran

13. Centre de Recorsi Pedagogics

14. Aula de Formacion d’Adults

15. Equip d’Assessorament Psicopedagogic

16. Fondacion Privada deth Musèu Etnologic dera Val d’Aran

17. Collectiu Lengua Viua

Institut d’Estudis Aranesi:

18. Seccion de Lingüistica

19. Seccion d’Istòria

20. Seccion d’Estudis Juridics

21. Conselh Assessor dera Lengua

22. Conselh Generau d’Aran

Ajuntaments:

23. Ajuntament de Les

24. Ajuntament de Bossòst

25. Ajuntament de Canejan

26. Archiu Generau d’Aran

Partits politics:

27. Unitat d’Aran

28. Partit Renovador d’Arties e Garòs

29. Partit Popular d’Aran

30. Joan Riu, deputat d’Aran ena Deputacion de Lhèida

12 de mai de 2010

10 de maig 2010

ARRÉS PENSE EN BELGICA??

Aciu vos dèishi dus enlaci entà dus articles publicadi enes diaris "El País" e "El Periódico" sus era crisi politica que se viu en Belgica pr'amor deth conflicte lingüistic e territoriau entre flamèncs e francofòns....dilhèu aciu mos semble quauquarren estranh, ara ben, depenerà des decisions que se prenen aué que, en un futur dilhèu non massa luenhan, poscam encetar un camin similar...e encara mos trobam damb mesies d'estar per casa qu'en nòm dera lengua sonque sagen d'assegurar-se eth pervier sense pensar enes conseqüéncies...sense pensar en Belgica.!


Nueva crisis politica en Bélgica (El País)

Las tensiones regionales provocan la caída del gobierno belga
(El Periódico)

7 de maig 2010

MANIFÈST PERA LENGUA PRÒPRIA D'ARAN

Era tramitacion parlamentària deth “Projècte de Lei der Aranés” ei un hèt istoric entà Aran. Era aprobacion d’aguest projècte de lei a de supausar entar aranés, occitan d’Aran, era oportunitat de superar ua situacion plan preocupanta que l’amie entara sua desparicion.
Totun, e pr’amor des notícies publicades enes mieis de comunicacion e des declaracions realizades per part de diuèrsi collectius e persones, e des contunhes mòstres de confusion sus era oficialitat dera lengua, d’ençà era aprobacion der Estatut d’Autontomia de Catalonha de 2006 es signants d’aguest manifèst volem, de manèra unanima, fixar es punts que seguissen:
• Aran reconeish era sua occitanitat culturau e lingüistica. Er aranés ei era varietat der occitan pròpria d’Aran e de Catalonha.
• Aran defen era unitat dera lengua occitana.
• Era lengua occitana non dispause actuaument de cap “occitan estandard o referenciau”, acceptat peth conjunt deth territòri lingüistic occitan ne pes institucions corresponentes, e per tant son aguest territòri e aguestes institucions es que determinaràn d’amiar entà dauant eth procès de convergéncia.
• Eth Parlament de Catalonha a de preservar es drets des ciutadans e ciutadanes de Catalonha, en aguest cas, des ciutadans e ciutadanes deth sòn territòri que parlen aranés.
• Correspon ath conjunt d ’Occitània crear era autoritat lingüistica de referéncia.
• Era varianta der occitan qu’ei oficiau en Catalonha ei er aranés.
• Es recorsi de tot tipe e mieis economics qu’era Generalitat de Catalonha, o d’auti poders publics de Catalonha, acòrden méter a disposicion dera recuperacion, promocion, normalizacion e trabalhs sus era unitat o unificacion dera normativa dera lengua occitana en generau, o aqueri adreçadi a arténher un occitan “estandar o referenciau” an d’èster liuradi o canalizadi a trauès, o en estreta collaboracion, damb eth Conselh Generau d’Aran e es Institucions academiques araneses. Atau donc, damb aguesta lei era Generalitat de Catalonha a d’ajudar a convertir a Aran, a trauès des sues institucions publiques en caplòc dera labor que se volgue amiar a tèrme ena Occitània de dehòra de Catalonha.

Aran demore qu’es representants deth Parlament de Catalonha sàpien escotar era demana des ciutadanes e ciutadans d’Aran, que tanben ne son de Catalonha, en tot hèr a prevàler era responsabilitat e era coeréncia, e confie que saberàn amiar entà deuant ua lei tant importanta entath futur dera lengua pròpria d’Aran.

5 de maig 2010

On anaràs jo qu'anarèi
On t'estaràs que m'estarèi
La toa tèrra serà ma tèrra
La toa fe la mia fe

On dromiràs que dromirèi
On moriràs que'm morirèi
La mort hastiosa despoderosa
Saberà pas desseparà'ns


("Aimar" Jan Loís Baradat)

2 de maig 2010

Damb eth còr aranés

Aguest ei eth títol dera miscelanèa en aumenatge a Melquíades Calzado que presentèrem ager. Ua òbra magnifica que recuelh un bon numèro d'articles scientifics en diuèrses disciplines (art, istòria, lingüistica, sciéncies naturaus...) escriti per persones plan destacades en toti aguesti àmbits, e ua òbra de referéncia escrita ena nòsta lengua.
Un libre qu'a estat prebotjat per Institut d'Estudis Aranesi e qu'a compdat damb eth supòrt de nombroses institucions, entre eres eth Conselh Generau d'Aran, e que vò èster un aumenatge ara figura deth senhor Calzado, persona de referéncia ena istòria recenta d'Aran, gran coneishedor deth nòste país e qu'a artenhut, damb eth temps, a recopilar ua grana quantitat de documenst sus Aran qu'an dat lòc ar Archiu Calzado, en Les.
Siguec un acte entranhable que compdèc damb fòrça assistents. Jo voleria destacar es paraules dera Mgfca. sra Pilar Busquet, ex sindica d'Aran, que soslinhèc era importància dera istòria, dera cultura e dera lengua (tèma d'actualitat) ena constroccion dera nòsta identitat coma pòble, e sense es quaus era nòsta reivindicacion de país non serie pas possible. Quauquun n'aurie de préner nòta.

24 d’abr. 2010

Dia deth libre

Ager celebràuem eth dia deth libre, Sant Jòrdi. Ua data que se celèbre internacionaument der an 1930 ençà e fòrça especiaument en Catalonha.

En Aran tanben auem hestejat aguesta data e, coma es darrèri tres ans, eth departament de cultura e politica lingüistica presentèc ua naua publicacion conmemorativa. Enguan totun auem volut amassar literatura e art en tot presentar era "Auca de Sant Jòrdi", qu'explique era istòria d'aguest personatge damb ues fantastiques illustracions hètes per Igor Losada, un des nòsti joeni artistes.





Contunham donc, damb era madeisha illusion e talents entà possar ara nòsta lengua pròpia entà deuant, pr'amor que creiguem qu'ei just que pogue mantier-se ath madeish nivèu qu'era rèsta de lengües presentes en país. E, convençudi d'açò, auem artenhut a superar, pendent es tres ans darrèrs de govèrn d'UA en Conselh Generau, en un 30% eth numèro de publicacions literàries en aranés, en occitan d'Aran, publicades entre er an 2000 e era prumèra mitat de 2007. Pr'amor qu'eth respècte, er amor e era responsabilitat pera lengua se demòstre damb hèts, non sonque damb paraules.

23 de març 2010

Hèts (1)

Reforma dera residéncia geriatrica Sant Antòni

Eth Conselh Generau a amiat entà dauant era reforma integrau dera residéncia geriatrica Sant Antòni, damb ua inversion de 2,2 milions d’èuros.
Era reforma permet disposar d’ues installacions plan dignes entara nòsta gent grana.
S’an aumentat 24 places naues (14 residenciaus e 10 sòciosanitàries) e s’an creat 17 naui lòcs de trabalh.

Eth Govèrn deth sindic Francés Boya apòste pes politiques sociaus e demòstre que met er autogovèrn ath servici des persones que demoren en Aran, sustot des mès fèbles, atau coma des sòns besonhs d’atencion e supòrt.

18 de març 2010

Miscelanèa

Fòrça dies sense escríuer en aguesta petita hièstra ath mon e era vertat ei qu'era activitat politica e culturau a estat intensa e de ben segur merite un shinhau d'atencion.

Dies endarrèr era polemica sus eth dejà projècte de lei de vegueries arribaue possiblement a un des sòns punts mès delicadi. Era abstencion deth sindic d'Aran ena votacion des esmendes ara totalitat dera lei en Parlament provoquèc tota sòrta de reaccions. Cau díder qu'era grana majoria, inclodidi es mieis de comunicacion, sigueren reaccions de supòrt e d'encoratjament pr'amor dera fermetat e coeréncia dera posicion deth maxim representant des aranesi deuant d'un moment de tanta trascéndencia entà Aran. Un moment plan simbòlic qu'eth partit dera oposicion, CDA, luenh de préner ua actitut constroctiva e responsable, en tot plaçar-se ath cant deth Govèrn d'Aran entà deféner es drets e interèssi des ciutadans d'Aran peth dessús des sòns interèssi partidistes, a tornat a demostrar qu'ei mancat de cultura politica e credibilitat e a prenut eth camin dera difamacion e era mentida...un aute còp....e non a dubtat en hèr a servir es naues tecnologies en tot abusar dera bona fè de tanti e tanti "internautes". Vos recomani ua lectura rapida ath blog d'
Amador Marqués, qu'en diuèrsi "post" explique clarament era situacion. Sincèrament pensi que, per sòrt, eth temps ac plaçarà a tot e a toti en lòc que correspon. Per cèrt, quauquarres sap ce qué pense EROC (esquerra republicana occitana) sus tot aguest ahèr???

En tot cambiar de tèma radicaument, voi parlar tanben un moment der acte d'aumenatge a
Robèrt Lafont qu'eth passat dia 16 de març organizèc eth departament dera Vicepresidéncia dera Generalitat en Barcelona. Possiblement un des actes mès importants que s'an amiat a tèrme ena capitau catalana per çò que hè a Occitània e er occitanisme. Ua Occitània que semble comence a auançar, fòrça fòrça lentament, mès que pren consciéncia qu'era unitat ei era unica gessuda. En aguest sens, voi destacar er auanç que supause era APORLOC (Associacion Prefigurativa der Organisme de Regulacion dera Lengua Occitana), qu'en pòc de temps a de dar lòc ara Acadèmia dera Lengua Occitana, e dera qu'eth Conselh Generau d'Aran, amassa damb er Institut d'Estudis Occitans, n'ei eth precursor.

6 de març 2010

Enquia tostemp, mugunzu


Qu'aquiu a on vages trapes era patz que merites

28 de febr. 2010

Dimenge vençut

Lascia ch'io pianga mia cruda sorte, e che sospiri la libertà!

Dèisha-me plorar pera mia cruda sòrt, e que sospira era libertat!

Georg Friedrich Händel / Cecilia Bartoli

21 de febr. 2010

DIA INTERNACIONAU DERA LENGUA MAIRAU

Cada 21 de hereuèr se celèbre eth dia mondiau dera lengua mairau, prebotjat pera Unesco. Aguesta celebracion sage de cridar era atencion sus er estat de fragilitat en qué se trapen, e s'an trapat, milèrs de lengües, coma era nòsta, er aranés, enes darrèrs sègles.



"Eth mon ei un mosaic plen de visions e cada vision ei explicada per ua lengua. Cada viatge que despareish ua lengua, despareish ua vision deth mon" (David Crystal, lingüista)

11 de febr. 2010

LEI DER ARANÉS

Ager siguec admetut a tràmit peth plen deth Parlament de Catalonha eth projècte de lei der aranés. Ja n'è parlat en bèth aute moment, totun es pròplèu setmanes ne seguiram parlant fòrça. Aguest ei un pas de gegant entara nòsta lengua qu'a en aguesta lei ua grana oportunitat, dilhèu era darrèra, entà sajar de subervíuer.
Eth procès parlamentari totun s'encetèc ager damb eth refús dera cramba ara esmenda ara totalitat que presentaue eth PPC e que compdèc damb eth vòt favorable de Ciutadans. Dera postura des populars ne parlarè enes pròplèu dies, totun òc que voleria poder díder ara, que non me susprenec era sua argumentacion: era dreta s'ampare, per n-èssim viatge enes drets e enes libertats individuaus en tot díder, per exemple, qu'es familhes poguen escuélher era lengua d'escolarizacion des sòns hilhs. Demagògia de baisha volada, sustot quan en Aran era escòla aranesa, qu'ei plurilingüe (es nòsti mainatges aprenen aranés, catalan, castelhan, anglés e francés) hè 25 ans que practique era immersion lingüistica damb uns resultats que l'avalen e la justifiquen, sense cap de dubte.
En tot cas, auem encetat un camin d'esperança entar aranés, entath nòste occitan, qu'a de portar-mos un shinhau mès enlà. Voi per tant, arregraïr qu'eth govèrn catalan age dat aguest pas, un pas que pendent vint ans de govèrns convergents en Barcelona non s'auie ne plantejat. Auançam donc.

3 de febr. 2010

ARRISCAR

Viuem tempsi complicadi, cèrtament dificils e de mau compréner e explicar. Vos dèishi ua reflexion en forma literària, un extrèt dera òbra de Saint-Exupéry, Eth Petit Prince, que tròbi encertada entara ocasion. De còps, quan eth desconcèrt e era indignacion non ajuden a trapar es paraules avientes, ei melhor cercar-les en d'auti.




[···] Se bèth un estime ua flor que non i a sonque un exemplar enes milions e milionsd'esteles, n'i a pro entà que sigue erós quan se les guarde. E pensè: "Era mia flor ei aquiu, en bèth lòc...". Mès s'er anhèth se minge era flor, entad eth ei com se bruscament, totes es esteles s'amortèssen! E non n'ei d'important açò?!

[···] "Be me cau suportar dues o tres aurugues se voi conéisher es parpalhòles. Diden qu'ei tan polit. Se non qui me vierà a veir? Tu seràs luenh. E pes bèsties gròsses non è bric de pòur. È es mies urpes [···]

22 de gen. 2010

Carta ath director

Voldria afegir uns matisos a l’article d’Albert Branchadell que parlava sobre el projecte de llei de l’aranès. L’aranès ha realitzat un procès de supervivència gràcies a dos elements clau: el suport institucional i l’escola. L’Aran és un exemple clar i pràctic de multilingüisme, on conviuen les tres llengües oficials: l’aranès, el català i el castellà, i les llengües pròpies de la immigració (en l’actualitat un 23% d’un total de 10.000 persones), a més de la del país veí (francès). El multilingüisme a l’Aran és un patrimoni del qual els aranesos ens sentim orgullosos, però la multiplicitat de llengües també obliga a una major protecció de la llengua pròpia. Val a dir que l’aranès és llengua vehicular i d’aprenentatge a l’escola desde fa vint-i-cinc anys i ha estat gràcies al treball i dedicació constant dels mestres aranesos que avui podem afirmar que la llengua és encara viva. L’experiència demostra que el model d’immersió en aranés no ha perjudicat en cap sentit les altres llengües oficials i que per tant la nostra situació de multilingüisme és real. Tal i com diu la UNESCO, la diversitat lingüística del planeta s’ha de protegir, i l’aranès, encara que la nostra comunitat lingüística sigui petita, forma part d’aquest patrimoni, que també n’és de Catalunya.

Maria Vergés
Cap de Cultura i Política Lingüística del Conselh Generau d’Aran

(carta publicada en "El Periódico" eth 21/01/2010)

15 de gen. 2010

Libertat

Haiti

Desastre, desolacion, pòur, mòrt, impoténcia...en fin, en veir es terribles imatges que mos arriben a trauèrs des mieis de comunicacion sus eth terratrem en Haiti toti podem pensar en paraules que definisquen, o aumens s'apròpen, a çò que passe aquiu aguesti dies, coma se ditz popularament: "plò a on dejà ère mòg"...
En fin, un drama de dimensions desmesurades que mos rebrembe coma pòt èster d'injusta era natura, que massa soent se prède en excès damb es que mens oportunitats possedíssen. E en miei d'aguest caos, damb eth qu'es consciéncies deth mon sancer s'an voludat, apareishen es "desafortunades" declaracions (es adjectius tanben poderien èster diuèrsi) deth bisbe de San Sebastián, José Ignacio Murilla, qu'a vengut a dider-mos qu'èm en pitjor qu'es praubi haitians pr'amor que "èm en ua situacion espirituau prauba pera qu'auríem de plorar"...senzilhament, non è paraules...sonque ua reflexion en veu nauta: "Voi pensar, e ac digui damb tota era sinceritat, qu'es paraules de Murilla non representen a tota era glèisa catolica, pr'amor que, d'èster atau, creigui que quauquarren se mos perdec en camin qu'eth cristianisme encetèc hè 2010 ans, quauquarren massa valuós...ua manèra curiosa de guanhar "adèptes"
.
Vos dèishi eth link de dus articles sus eth desastre de Haiti: un de David Trueba e er aute de Miguel Ángel Guerrero, publicadi en "El País", e que tracten dus punts d'enguarda sus era catastròfa. E tanben es enlaci tà diuèrses ONG a on se pòden amiar a tèrme donacions d'ajuda.

Article Trueba Article Guerrero

CREU ROJA / AYUDA EN ACCIÓN /UNICEF / MEDICOS SIN FRONTERAS
INTERMON OXFAM / CARE

10 de gen. 2010

Camus

Hè uns dies, eth 4 de gèr, he'c cinquanta ans dera mòrt d'Albert Camus. En tot liéger eth diari d'aué è trobat un article d'opinion de López Burniol sus aguest escrivan e filosòf que m'a semblat fòrça interessant e que vos dèishi aciu. E ei fòrça interessant tanben era vida e era òbra de Camus, que mos deishèc frases coma aguesta: "Er èxit non ei pas dificil d'obtier. Çò de complicat ei meritar-lo".

Article El Periódico

6 de gen. 2010

Comence un nau an, damb energies renauides. Es rèptes mos demoren. Anem, donc!

"Tot crida a viure pels batents del somni
per més que al vidre de la tarda
la llum morent embruixi la mirada.
Tot crida a viure amb el gran risc de sempre,
sigui quin sigui el gest amb què ens aculli
aquest futur de dubtes i incerteses"
(Miquel Martí i Pol)

24 de des. 2010

14 de des. 2010

23 de nov. 2010

28 N

I a ua frase dera escriptora francesa Margerite Yourcenar que ditz: “Mès enlà dera alegria, mès enlà deth dolor, i a era dignitat d’èster”. Dignitat. Aguesta ei era prumèra emocion que voleria transméter. Era dignitat de poder díder ben clar quin a estat eth resultat d’aguesti 8 ans de govèrn de quèrres. Creigui qu'ei eth moment d'auer eth cap ben naut e explicar clarament quina a estat era òbra deth govèrn deth president Montilla e comparar-la damb es 23 ans de govèrn de convergéncia. E non cau anar massa luenh, quedem-mos en Aran: er Institut d'Aran, era escòla de Vielha, inversion en carretères, residéncia dera gent grana, era digitalizacion de totes es escòles araneses, era lei der aranés…e mès causes que me descuedi segur, mès en tot cas es donades e es hèts son aquiu, son reaus e toti ac comprovam dia darrèr de dia ena nòsta vida, enes nòsti pòbles e se demòstre ena despena en politiques sociaus qu’eth govèrn Montilla a amiat a tèrme. Pr'amor qu'era principau diferéncia deth PSC, dera quèrra dauant dera dreta ei qu’era quèrra met per dauant as persones.

Entà jo existissen fòrça motius entà votar PSC eth dia 28 de noveme.Totun vos vau a díder dues des mies rasons entà dar supòrt ath projècte deth PSC:

Era prumèra rason ei que coma hemna non sabi trapar un partit ne uns candidats que defenen e prebotgen es politiques d’igualtat, era igualtat d’oportunitats coma ac a hèt aguest partit, non n’i a cap! En tot escotar es paraules deth senhor Duran i Lleida en un acte de campanha de CiU enes que didec qu'ua des accions que vòlen amiar a tèrme ei era de "potenciar era natalitat autoctona", en tot dar incentius as hemnes catalanes entà qu'agen "hilhs catalans", pr'amor que se non sonque auie hilhs es hemnes inmigrants e atau metiem data de caducitat a Catalonha.

Francament, me preocupen afirmacions coma aguestes, enes qu'eth papèr dera hemna quede relegat ath de procrear e ath delà dividís as ciutadans entre "boni" e "mali" catalans....o "boni e mali aranesi", que tanben n'auem en casa des que pensen atau. E jo me demani: “s’aguesta gent, se CiU artenh a governar en Catalonha…qué va a passar damb era igualtat d’oportunitats? Jo voi ua societat ena qu'es mèns hilhs e hilhes poguen créisher sense pensar que i a ciutadans de prumèra o dusau classe e qu'es hemnes auem es madeishes oportunitats qu'es òmes . Non voi ua societat classista , damb ua mentalitat mès pròpria de cinquanta ans endarrèr.

E era dusau rason entà votar PSC vo’la plantegi coma aranesa. 23 ans de govèrns convergents en Catalonha, 12 ans de governs nomentadi nacionalistes en Aran, d’aqueri que s'emboliquen ena bandèra e se vanten d’èster nacionalistes, de deféner era lengua e era cultura coma elements d’identitat exclusiva, aguesti aueren 23 ans entà protegir, amparar e promocionar era nòsta lengua pròpria…totun….a estat aguest govèrn, entestat peth president Montilla eth que, per prumèr còp ena istòria, a aprovat ua lei entar aranés. Un aute còp hèts e non paraules. Qui mès e melhor a comprenut a Aran a estat eth Psc, e ua auta pròva l’auem enes listes entad aguestes eleccions, Amador Marqués e jo madeisha, ath delà de dus militants mès d’UA: Quim Llena e Mònica Lafuente. Campatz guairi aranesi van enes listes de CiU…jo vos ac digui: 1, eth darrèr dera lista.

Sigue coma sigue, quauquarrés ei capable de trobar ua melhor manèra de reconéisher a un pòble coma eth nòste qu’eth de reconéisher ,per lei, era sua lengua? E encara vau a anar mès enlà…eth simbolisme dera aprovacion d’aguesta lei ei tremendament important. Era lengua d’un pòble ei eth sòn signe d’identitat mès prigond, ei aquerò qu’estaque as persones damb eth sòn entorn. Parlar de lengua, parlar d’aranés, deth nòste occitan en aguest cas, vò díder parlar de sentiments, des sentiments des persones d’aguest país, des sues emocions, des sòns sònis e ilusions…un aute còp es persones per dauant. E parlar de lengua vò díder tanben parlar d’identitat, parlar de coesion sociau, de voler bastir ua societat integradora, a on era identitat sigue quauquarren que some, non pas que rèste. Non dividim, coma eth sr. Duran Lleida, entre catalans, en aguest cas aranesi, e non aranesi, non credem ena discriminacion ne enes classes sociaus.

Er enemic a combàter en aguestes eleccions non ei CiU, non ac creigui, auem era rason de costat, e tà jo un enemic ei aqueth que, aumens, se trape enes madeishes condicions que tu e que per tant pòt competir damb tu, e aqueth non ei eth cas, ja’c auem explicat. Er enemic d’aguestes eleccions ei era abstencion. Per tant jo vos demani qu'eth pròplèu 28 de noveme anegatz a votar.

Coma ditz era cançon, que siguec himne deth movement occitanista “Volem viure al país”, coma ditz: “que seram çò que bastiram”. E ei atau, aguestes paraules segurament se desbrembaran, mès eth resultat deth 28 de noveme condicionarà eth nòste futur, eth futur d’Aran e d’aqueth resultat, de toti nosati depen que poscam seguir garantint progrès entà Catalonha, progrès entà Aran o ben tornar endarrèr dera man dera dreta. Per tant, ànims, auem era rason de costat!

16 d’oct. 2010

Fènix

En tot campar es telediaris des darrèri dies, ath delà de rebrembar dia darrèr de dia qu'èm inmèrsi en ua grana crisi economica que semble que tardaram encara en remontar, sò convençuda qu'aguest mon ei en un moment delicat, en un moment de cambi.
Eth rescat des minèrs chilens, es inondacions en Paquistan, eth vessament toxic d'Ongria, era infermièra colombiana qu'aucic a ua mainada acabada de néisher per venjança...ara fin drames personaus, uns damb desenlaç positiu e d'auti acabadi en desastre. Ara emocion que tot eth planeta viuec damb eth que ja se nomente eth miracle dera mina de San Esteban en Chile, qu'acabèc en ua alegria absoluta s'i contrapòse eth patiment de centenars de persones en Ongria e Paquistan, era mòrt e era desesperacion des que s'an quedat sense arren d'un dia entà un aute.
S'estudiam d'apròp eth tractament qu'es mieis de comunicacion an hèt de cadua d'aguestes notícies e les comparam, ath mèn enténer, podem veir qu'aquerò que botge as persones que son ar aute costat dera television o dera ràdio, aquerò que les "tòque era fibra" son es istòries personaus que i a darrèr de cadua d'aguestes notícies (ua des mès cercades en internet ère era deth minèr qu'auie demanat ara sua hemna e ara sua amant que l'anèssen a recéber ena mina e ua auta era d'ua mainada en Paquistan que dempús des aiguats cercaue ara sua familha).
E açò me pòrte a convencer-me encara un shinhau mès que, ara fin, çò que hè a virar aguest mon son es emocions, aquerò que mos hè a conéisher e compréner d'autes realitats e situacions e ara fin mos balhe era consciéncia de qué ei just e qué non. Cèrt, es sòs son importants, serie pòc responsable afirmar que sonque damb bones intencions es causes melhoraran, mès se cadun de nosati ac pense onèstament creigui qu'arribarà ara madeisha conclosion. E francament, a risc de que se me mauinterprète, sò convençuda qu'emocion ei çò que manque ara politica en aguesti moments.
Onèstament creigui qu'en un moment coma aguest a on era politica e es politics (bèri uns damb rason, non ac nègui) son totaument desprestigiadi, a on es ciutadans se senten desamparadi, molèsti e desmotivadi se presente coma un besonh de prumèr orde umanizar eth ròl deth politic e dera politica en generau. Ei de besonh recuperar eth concèpte literau de "politica", qu'en grèc vò díder ciutadan, civil entà que reaument sigue aquera activitat umana en benefici dera societat. Ei moment donc de retornar as origens entà que es ciutadans e ciutadanes se senten, mos sentegam, particèps d'aguesta societat, e sense cap tipe de dubte ei moment entà, de vertat, trabalhar peth ben comun, somar en lòc de restar, e finaument, ei eth moment entà que toti aqueri qu'auem ua responsabilitat publica, sigue ath nivèu que sigue, rebrembegam per qué e entà qué pugèrem en aguest tren. Es generacions futures meriten qu'aqueri qu'aué an era oportunitat de cambiar es causes, de melhorar era vida des nòsti vesins e vesies, trabalhen entà arténher eth madeish objectiu: ua societat mès justa e mès conscient. Coma era au fènix, curiosament eth madeish nòm damb eth que se batièc ara capsula de rescat des minèrs chilens, que renèish des sues cendres, ara encara i èm a temps.


26 de set. 2010

Era lei!!

En darrèr pòst que penjaua en aguest blog parlaua dera lei der aranés, deth grèu perilh que corrie que non s'aprovèsse, totun ara fin, dempús d'un temps d'incertesa l'auem aprovat!! Reaument se tracte d'un ahèr istoric entà Aran qu'a estat possible gràcies ath trabalh e esfòrç der actuau govèrn dera Generalitat e deth Conselh Generau d'Aran, qu'amassa damb persones e entitats qu'è dejà fòrça temps que trabalhen pera nòsta lengua, auem artenhut aué ua lei qu'ara fin mos place definitivament en mapa e determine er àmbit competenciau der aranés atau coma, entre d'autes causes, era toponima, er emplec ena escòla e ena administracion e es recorsi que son de besonh tath sòn desplegament, e definís es drets lingüistics des ciutadans d'Aran.
Ei coma digui ua lei plan important entath nòste país que da un pas entà dauant per çò que hè ath reconeishement der aranés e dera nòsta identitat, ath temps que place a Aran coma referent ena defensa der occitan dauant des nòsti frairs der aute costat dera termièra. Era lei ei per tant un auanç fòrça important en desplegament dera oficialitat dera lengua en Catalonha e exigís qu'es institucions catalanes e araneses garantisquen era sua superviuença.
Pensi qu'ei tanben important remercar que, a despièch dera bona notícia qu'açò supause, aguesta lei arribe tard, qu'ei fòrça eth temps que s'a perdut sense qu'anteriors govèrns, en Aran e en Catalonha, agen hèt un solet pas entà qu'er aranés non arribèsse ath sòn grèu estat actuau. Mès de vint ans de CiU ena Generalitat e jamès s'a artenhut tant entara nòsta lengua coma enes darrèrs tres ans. E se digui açò non ei cap damb ànim de cercar polemica, mès pensi qu'era memòria mos falhe tot soent e ara me sorpren fòrça qu'aguesta lei nèishe ara damb tanti pairs e tantes mairs, e toti possen entà trèir eth cap ena fotografia en tot atriboïr-se un mèrit, que d'auer volut, poderien auer-se atriboït fòrça, fòrça ans entà darrèr. N'i a d'auti tanben que, en tot cercar eth sòn lòc en mon e ua manèra de ramplir er esperit de paraules doces e amables entà alimentar era sua autoestima, non an sabut veir mès enlà deth sòn pròpri benefici e non an dubtat en reivindicar tanben era sua part d'aguesta paternitat multipla.
Sigue coma sigue voleria acabar aguestes paraules en tot manifestar un còp mès era mia satisfaccion e orgulh per aguesta lei qu'auem artenhut, qu'ara fin ei ua lei entà Aran que mèrque un abantes e un dempús ena nòsta istòria. Comence donc ara ua naua etapa ena que demori, coma ben didec eth Sindic d'Aran ena sua intervencion en Parlament de Catalonha, era lengua non sigue emplegada coma esturment politic entà facilitar tacticismes partidistes, se non qu'esdevengue reaument ua lengua fòrta e de futur.

27 de jul. 2010

Oportunitat perduda

Aué comence eth darrèr plen deth Parlament de Catalonha d'aguest cors politic, un plen qu'ei mès que probable sigue eth darrèr d'aguesta legislatura, e eth projècte de lei der aranés non ei ena orde deth dia, per tant, non serà aprovat.
Pensi que ja'c è dit en bèra auta ocasion, mès deishatz que me repetisca s'ei eth cas. Sò indignada. Non me ven tath cap ua auta paraula. An estat dus ans longui de trabalh e negociacion, e es qu'auetz seguit eth procès sabetz qu'a estat plen de trebucs e polemiques, mès auíem artenhut un tèxte frut der acòrd entre es fòrces politiques que, ath delà, asseguraue qu'era nòsta lengua, er aranés, er occitan dera Val d'Aran, aurie un marc legau realista e qu'auie de permeter-li era superviuença e era diginificacion. Totun, eth Partit Popular, en tot seguir era sua crotzada en contra de tot e de toti, en tot sajar de pinta'c tot d'un color gris uniforme e centralista, un viatge publicada era senténcia deth TC sus er Estatut, a portat eth projècte de lei ath Conselh de Garanties Estatutàries, hèt qu'a retardat eth procès parlamentari enquiath punt de qu'eth dictamèn d'aguest ens non a estat prèst a temps.
Ara fin, donc arren. Era neuròsi dera dreta mès barrada (era madeisha dreta qu'a governat en cap lòc dera Val d'Aran damb CDA) amassa damb era "particular e interessada" vision deth mon d'aqueri que poderíen auer ajudat a qu'açò non arribèsse e non ac an hèt, ath contrari, mos a portat aquiu a on èm, a permetut donc qu'aguesta lei non s'apròve en aguest cors politic e que, de forma lèu segura, non s'apròve en aguesta legislatura. E ena pròplèu legislatura....

1 de jul. 2010

Trista senténcia

Era senténcia deth TC sus er Estatut a acabat per daurir definitivament era caisha des trons des relacions entre Catalonha e Espanha. Se ben ara fin eth tribunau, dempús de quate ans de deliberar, a declarat qu'er estatut ei constitucionau, a establit tanben ua sèrie de retalhades e limits qu'an constatat era manca de respècte cap ara volontat democratica deth pòble catalan e des sòns representants politics. Totun creigui qu'ei important hèr bèra reflexion:
Eth TC a declarat inconstitucionaus es articles referents as simbèus nacinaus (drapèu e imne), er usatge "preferent" deth catalan ena administracion e d'auti que hèn referéncia ara administracion de justicia, er esfòrç fiscau e es competéncies dera Generalitat dauant der Estat. Ei a díder, ara fin, es articles basics d'aguesta norma (qu'ath delà ja s'an aplicat pendent aguesti quate ans de deliberacion deth TC sense cap problèma) non an estat modificadi e per tant er Estatut se manten intacte en grana mesura.
Mès, era pregunta que me ven tath cap ei aguesta:
Era senténcia a acabat per atacar es bases identitàries deth pòble catalan: es sòns simbèus e era sua lengua (tot e qu'en aguest cas non a patit granes modificacions), mès non pas aqueri ahèrs que possibiliten era accion de govèrn n'eth desvolopament sociau e economic de Catalonha...alavetz...per qué aguesta senténcia? Per qué ua senténcia qu'ataque es sentiments des ciutadans e ciutadanes de Catalonha?
Malurosament pensi que i a pòques respòstes possibles, mès enlà de comprovar coma ua part dera Espanha plurau e federau non existís, e de qu'era dreta representada peth Partit Popular ei mès propèra a des·hèir que a bastir, a crispar e confrontar que a trabalhar amassa. Un PP, per cèrt, que damb era senténcia der Estatut a paralizat en Parlament de Catalonha era Lei der Aranés, en tot seguir damb es madeishi critèris que lo portèren a presentar dauant deth Tribunau Constitucionau. Atau donc, eth PP torne a sajar de negar es nòsti drets entà impausar era sua vision barrada e centralista, eth madeish PP que, en Aran, signèc eth manifèst en favor dera nòsta lengua pròpia...
Coma diden quauqui sociològs coma Lévi-Strauss "es simbèus determinen er orde deth mon". Que cadun trèigue es sues conclusions.

13 de juny 2010

HÈSTA D'ARAN 2010

Dissabte 12 de junh
A compdar des 20'00 ores visita guidada ar Archiu Generau d'Aran e projeccion dera pellicula "Aquera Joena de Blanc", rodada en 1965 ena Val d'Aran

Deluns 14 de junh
Jornada de pòrtes dubèrtes ena sedença deth Conselh Generau d'Aran

Dimèrcles 16 de junh
Acte d'autrejament des Prèmis 17 de junh 2010 e des prèmis des concorsi Aran de Literatura e Mn. Condò.

Dijaus 17 de junh
Recepcion deth Sindic d'Aran as autoritats ena sedença deth Conselh e desfilada de pendons
Missa en Santuari de Mijaran
Issada de bandèra
Acte institucionau
Dances araneses
Aperitiu
Actuacion infantil ena plaça deth Conselh

Diuendres 18 de junh
Clausura dera exposicion "Aran clavis Regni. Era defensa d'un país" ena Sala Ciutat der Ajuntament de Barcelona, per part deth Sindic d'Aran e er Alcalde de Barcelona.

7 de juny 2010

30 de maig 2010

Sinonims

Se cercam en un diccionari sinonims dera paraula responsabilitat i traparam entrades coma compromés, obligacion, déuer, labor, competéncia maduresa,sensatesa,seriositat....paraules que, segontes er encastre a on s'apliquen, prenen ua grana trascedéncia e valor. Ne cau díder qu'era politica ei un d'aguesti encastres.
Es darrèri mesi Aran a viscut moments plan delicadi e, coma ben ditz eth companh Amador Marqués en sòn blog (lectura que vos recomani), n'i a que non an sabut èster ara nautada...un aute còp.

Era tramitacion parlamentària de dues leis vitaus entath futur d'Aran (es projèctes de lei de vegueries e der aranés) a servit entà hèr quèir es masques des autodenominadi "nacionalistes aranesi". Convergéncia Democratica Aranesa a tornat a pecar d'irresponsable e de pòca maduresa politica ara ora de deféner es interèssi dera Val d'Aran e des sòns ciutadans e ciutadanes. Per çò que hè ara lei der aranés, CDA s'a plegat as exigéncies de Convergència i Unió e non a signat eth manifèst pera lengua pròpria d'Aran, que siguec prebotjat peth Conselh Generau d'Aran damb eth consens de totes es escòles dera Val d'Aran enquia arribar a ua trentia d'entitats mès. CDA a "marejat era perdic" enquiath darrèr moment, sense posicionar-se de manèra fèrma en favor dera lengua pròpria d'Aran, possiblement eth signe d'identitat mès important des araneses e aranesi.
E qué díder sus era actitud de CDA deuant dera lei de vegueries! Sonque cau visitar quinsevolh emerotèca entà comprovar quina a estat era sua trajectòria, era madeisha que comencèren a mercar vint-e-cinc ans endarrèr quan acceptèren que Aran se convertísse en ua comarca mès de Catalonha. Simplement, es causes non an cambiat en un quart de sègle. E sincèrament, coma ciutadana d'aguest país, me dò veir coma era oposicion politica en Conselh Generau d'Aran non artenh a èster ara nautada des circonstàncies e torne a estofar-se en granes paraules sense dar-se'n compde qu'èster embolicadi en ua bandèra non les dèishe veir mès enlà.

27 de maig 2010

Mès hèts!

Acuerdo entre la Generalitat y el Conselh para reformar la Escola d’Hostaleria de Les
El Conselh Generau d’Aran y el Departament de Educació de la Generalitat de Catalunya han llegado a un acuerdo para reformar el edificio y las instalaciones que actualmente acogen la Escola d’Hostaleria de Les.

Así lo comunicó ayer el Síndic d’Aran, Francesc Boya, después del encuentro que mantuvo el martes con el director general de Ensenyaments Professionals, Artístics i Especialitzats de la Generalitat de Catalunya, Josep Francí, y el alcalde de Les, Emilio Medan. El acuerdo, que cuenta con el apoyo del Ayuntamiento de Les, se concretará por medio de un convenio de colaboración entre el Govern aranés y el Departament de Educació de la Generalitat de Catalunya, que se hará cargo de la financiación de la obra para mejorar los espacios y los servicios que actualmente presta en la localidad aranesa de Les la Escola d’Hostaleria. La Generalitat de Catalunya ha descartado, finalmente, la construcción de una nueva planta en el actual edificio de la escuela.El Síndic d’Aran, que considera que las dependencias se encuentran actualmente en una situación “precaria”, afirmó ayer que el Conselh Generau d’Aran y la Generalitat de Catalunya trabajan para empezar la reforma de las instalaciones “antes del inicio del próximo curso escolar”. “Para el Govern aranés es muy importanye mejorar las condiciones de la Escola d’Hostalería de Les para garantizar que el centro siga siendo una referencia entre las escuelas de turismo”, añadió Francesc Boya.
Cesión al Conselh de la residencia de Les
El acuerdo entre el Govern d’Aran y la Generalitat contempla que el Departament de Treball ceda al Conselh Generau el edificio de la residencia de Les, donde comparte espacio con la Escola, a cambio del inicio de la rehabilitación integral del centro por parte del Departament d’Educació.
Diari "La Mañana" (27/05/2010)

20 de maig 2010

PRÈMIS 17 DE JUNH 2010

Ja s'an publicat es nominacions entàs Prèmis 17 de junh d'enguan. Aué comence eth plaç de votacion enquiath dia 8 de junh. Podetz eméter eth vòste vòt en papèr enes diuèrsi punts que trobaratz ena plana web deth Conselh Generau, des d'on tanben podetz votar e consultar es curriculums des candidats.
Es candidats d'enguan son:

Prèmi 17 de junh de Cultura

Associacion Interculturau Occitanocatalana (ALMOSC)
Cine Fòrum
Lengua Viua

Prèmi 17 de junh de Promocion Economica
Camins
Associacion de comerçants de Bossòst
Grèmi d'Ostalaria

Prèmi 17 de junh d'Espòrts
Úrsula Pueyo
Rubén Caseny
Dolores López

Prèmi 17 de junh de Cooperacion e Accion Sociau
Cáritas Val d'Aran
Associacion de donants de sang
Associacion culturau Escunhau-Casarilh

19 de maig 2010

Hèr tapatge non vò díder auer rason!!

Entà toti aqueri que sagen, per toti es mieis imaginables, tanben es dera manipulacion, era mentida e era demagògia, qu'eth projècte de lei der aranés hèsque oficiau en Catalonha un occitan (un estandar que non existís) que non ei er aranés. Aciu auetz era carta de Sèrgi Javaloyès, escrivan e destacat militant occitanista. Entà toti aqueri, donc, que sonque an demostrat e demòstren era sua ignorància sus qué ei Occitània e er occitan.

Adishatz,
Qu'ei l'escrivan d'expression occitana qui parla ací.
Que'm sembla de que non podetz — au nom de qué totun ? — demandar au govèrn de Catalunya d'adoptar ua lei qui reconeisheré com lenga oficiau "l'occitan estandard", quan aqueth "occitan estandard" n'ei pas briga fixat, dongas acceptat per la màger part deus locutors occitans : que sian gascons, lemosins, provençaus e medish lengadocians.
Que la me caleré amuishar aquera lenga estandard ! Jo ne l'èi pas jamei vista o dilhèu que seré aqueth nhirgo de non pas créder, aqueth maishant esperanto qui arrés ne vòlen qui lejoi a bèths còps ençà, enlà qui n'a pas nada valor sociau : un invencion intellectualista, un fracàs !
Que crei de qu'ei ua vista de l'esperit de voler a tota fòrça, e mei que mei de Catalunya estant, impausar aus occitans qui parlan e escriven peu moment la lenga occitana de la lor zòna dialectau, ua lenga qui n'emplegan pas briga.
Que seré ua error terribla d'ac har. De tot biais, los bearnistas, gasconistas, provençalistas e autes pècs de l'embarrada etnica, qui dejà e mian a mei anar mei ua guèrra contra los occitanistas, que se n'arregaudirén d'aquera decision òrra e sustot beròi pèga.
La preposicion de la Val d'Aran que'm sembla conciliar l'unitat de la lenga e la realitat sociolingüistica deu lor parçan. Ne crei pas que's posqua har lo bonur deu monde contre lo monde o lavetz qu'ei estalinisme de mau devèrser.
Sèrgi Javaloyès
escrivan

16 de maig 2010

"Todos somos interdependientes en este mundo nuestro, en rápido proceso de globalización, y debido a esta interdependencia ninguno de nosotros puede ser dueño de su destino por sí solo. Hay cometidos a los que se enfrenta cada individuo que no pueden abordarse ni tratarse individualmente. Todo lo que nos separe y nos impulse a mantener nuestra distancia mutua, a trazar esas fronteras y a construir barricadas, hace el desempeño de esos cometidos aún más difícil. Todos necesitamos tomar el control sobre las condiciones en las que luchamos con los desafíos de la vida, pero para la mayoría de nosotros, ese control sólo puede lograrse colectivamente."
Zigmunt Bauman (Comunidad en busca de seguridad en un mundo hostil)

12 de maig 2010

SUPÒRTS ATH MANIFÈST PERA LENGUA

COMUNICAT DETH CONSELH GENERAU D’ARAN

Ampli supòrt ath manifèst pera “lengua pròpria d’Aran”

Trenta entitats araneses signen eth document de supòrt entà ua Lei der occitan dera Val

Un totau de trenta entitats, escòles e institucions araneses a signat eth manifèst pera lengua pròpria d’Aran damb er objectiu qu’es “representants deth Parlament de Catalonha sàpien escotar era demana des ciutadans e es ciutadanes d’Aran entà amiar entà dauant ua lei tan importanta entath futur dera lengua pròpria d’Aran”, segontes assegure eth document, en referéncia ara lei que tramite era cramba catalana.

Aguest manifèst, avalat per totes es escòles e er Institut d’Estudis Segondaris, eth collectiu Lengua Viua, eth Conselh Generau d’Aran e d’auti estaments e organismes (veir listat dejós), reconeish era “occitanitat culturau e lingüistica d’Aran”, defen era unitat dera lengua occitana, e rebrembe qu’er aranés ei era varietat der occitan pròpria d’Aran e de Catalonha. “Era varianta der occitan qu’ei oficiau en Catalonha ei er aranés”, atau coma precise.

Atau madeish, es entitats expliquen qu’era lengua occitana “non dispause actuaument de cap occitan estàndard o referenciau, acceptat peth conjunt deth territòri occitan”. Per aguest motiu, reconeish que “son es institucions occitanes es que determinaràn d’amiar entà dauant eth procès de convergéncia”, atau coma entà crear “era autoritat lingüistica de referéncia”.

Eth manifèst demane ath Parlament que presèrve es “drets des ciutadans e ciutadanes que parlen aranés”, e inste ara Generalitat a convertir Aran, a trauèrs deth Conselh Generau e es sues institucions academiques, en “caplòc dera labor que se volgue amiar a tèrme ena Occitània de dehòra de Catalonha” entà “promòir era unificacion normativa der occitan”.

Signants:

Escòles:

1. Escòla Estudi Alejandro Casona (Les)

2. Escòla Castèth Leon (Es Bòrdes)

3. Escòla Garona (Vielha)

4. Escòla Sant Martin (Gessa)

5. Escòla Loseron (Arties)

6. Escòla Sant Ròc (Bossòst)

7. Escòla Eth Rosèr (Aubèrt)

8. Escòla Ruda (Salardú)

9. Institut d’Aran

10. Associacion Esportiva Institut d’Aran

11. Associacion Esportiva Escòla Garona

12. Grop de Mèstres dera Val d’Aran

13. Centre de Recorsi Pedagogics

14. Aula de Formacion d’Adults

15. Equip d’Assessorament Psicopedagogic

16. Fondacion Privada deth Musèu Etnologic dera Val d’Aran

17. Collectiu Lengua Viua

Institut d’Estudis Aranesi:

18. Seccion de Lingüistica

19. Seccion d’Istòria

20. Seccion d’Estudis Juridics

21. Conselh Assessor dera Lengua

22. Conselh Generau d’Aran

Ajuntaments:

23. Ajuntament de Les

24. Ajuntament de Bossòst

25. Ajuntament de Canejan

26. Archiu Generau d’Aran

Partits politics:

27. Unitat d’Aran

28. Partit Renovador d’Arties e Garòs

29. Partit Popular d’Aran

30. Joan Riu, deputat d’Aran ena Deputacion de Lhèida

12 de mai de 2010

10 de maig 2010

ARRÉS PENSE EN BELGICA??

Aciu vos dèishi dus enlaci entà dus articles publicadi enes diaris "El País" e "El Periódico" sus era crisi politica que se viu en Belgica pr'amor deth conflicte lingüistic e territoriau entre flamèncs e francofòns....dilhèu aciu mos semble quauquarren estranh, ara ben, depenerà des decisions que se prenen aué que, en un futur dilhèu non massa luenhan, poscam encetar un camin similar...e encara mos trobam damb mesies d'estar per casa qu'en nòm dera lengua sonque sagen d'assegurar-se eth pervier sense pensar enes conseqüéncies...sense pensar en Belgica.!


Nueva crisis politica en Bélgica (El País)

Las tensiones regionales provocan la caída del gobierno belga
(El Periódico)

7 de maig 2010

MANIFÈST PERA LENGUA PRÒPRIA D'ARAN

Era tramitacion parlamentària deth “Projècte de Lei der Aranés” ei un hèt istoric entà Aran. Era aprobacion d’aguest projècte de lei a de supausar entar aranés, occitan d’Aran, era oportunitat de superar ua situacion plan preocupanta que l’amie entara sua desparicion.
Totun, e pr’amor des notícies publicades enes mieis de comunicacion e des declaracions realizades per part de diuèrsi collectius e persones, e des contunhes mòstres de confusion sus era oficialitat dera lengua, d’ençà era aprobacion der Estatut d’Autontomia de Catalonha de 2006 es signants d’aguest manifèst volem, de manèra unanima, fixar es punts que seguissen:
• Aran reconeish era sua occitanitat culturau e lingüistica. Er aranés ei era varietat der occitan pròpria d’Aran e de Catalonha.
• Aran defen era unitat dera lengua occitana.
• Era lengua occitana non dispause actuaument de cap “occitan estandard o referenciau”, acceptat peth conjunt deth territòri lingüistic occitan ne pes institucions corresponentes, e per tant son aguest territòri e aguestes institucions es que determinaràn d’amiar entà dauant eth procès de convergéncia.
• Eth Parlament de Catalonha a de preservar es drets des ciutadans e ciutadanes de Catalonha, en aguest cas, des ciutadans e ciutadanes deth sòn territòri que parlen aranés.
• Correspon ath conjunt d ’Occitània crear era autoritat lingüistica de referéncia.
• Era varianta der occitan qu’ei oficiau en Catalonha ei er aranés.
• Es recorsi de tot tipe e mieis economics qu’era Generalitat de Catalonha, o d’auti poders publics de Catalonha, acòrden méter a disposicion dera recuperacion, promocion, normalizacion e trabalhs sus era unitat o unificacion dera normativa dera lengua occitana en generau, o aqueri adreçadi a arténher un occitan “estandar o referenciau” an d’èster liuradi o canalizadi a trauès, o en estreta collaboracion, damb eth Conselh Generau d’Aran e es Institucions academiques araneses. Atau donc, damb aguesta lei era Generalitat de Catalonha a d’ajudar a convertir a Aran, a trauès des sues institucions publiques en caplòc dera labor que se volgue amiar a tèrme ena Occitània de dehòra de Catalonha.

Aran demore qu’es representants deth Parlament de Catalonha sàpien escotar era demana des ciutadanes e ciutadans d’Aran, que tanben ne son de Catalonha, en tot hèr a prevàler era responsabilitat e era coeréncia, e confie que saberàn amiar entà deuant ua lei tant importanta entath futur dera lengua pròpria d’Aran.

5 de maig 2010

On anaràs jo qu'anarèi
On t'estaràs que m'estarèi
La toa tèrra serà ma tèrra
La toa fe la mia fe

On dromiràs que dromirèi
On moriràs que'm morirèi
La mort hastiosa despoderosa
Saberà pas desseparà'ns


("Aimar" Jan Loís Baradat)

2 de maig 2010

Damb eth còr aranés

Aguest ei eth títol dera miscelanèa en aumenatge a Melquíades Calzado que presentèrem ager. Ua òbra magnifica que recuelh un bon numèro d'articles scientifics en diuèrses disciplines (art, istòria, lingüistica, sciéncies naturaus...) escriti per persones plan destacades en toti aguesti àmbits, e ua òbra de referéncia escrita ena nòsta lengua.
Un libre qu'a estat prebotjat per Institut d'Estudis Aranesi e qu'a compdat damb eth supòrt de nombroses institucions, entre eres eth Conselh Generau d'Aran, e que vò èster un aumenatge ara figura deth senhor Calzado, persona de referéncia ena istòria recenta d'Aran, gran coneishedor deth nòste país e qu'a artenhut, damb eth temps, a recopilar ua grana quantitat de documenst sus Aran qu'an dat lòc ar Archiu Calzado, en Les.
Siguec un acte entranhable que compdèc damb fòrça assistents. Jo voleria destacar es paraules dera Mgfca. sra Pilar Busquet, ex sindica d'Aran, que soslinhèc era importància dera istòria, dera cultura e dera lengua (tèma d'actualitat) ena constroccion dera nòsta identitat coma pòble, e sense es quaus era nòsta reivindicacion de país non serie pas possible. Quauquun n'aurie de préner nòta.

24 d’abr. 2010

Dia deth libre

Ager celebràuem eth dia deth libre, Sant Jòrdi. Ua data que se celèbre internacionaument der an 1930 ençà e fòrça especiaument en Catalonha.

En Aran tanben auem hestejat aguesta data e, coma es darrèri tres ans, eth departament de cultura e politica lingüistica presentèc ua naua publicacion conmemorativa. Enguan totun auem volut amassar literatura e art en tot presentar era "Auca de Sant Jòrdi", qu'explique era istòria d'aguest personatge damb ues fantastiques illustracions hètes per Igor Losada, un des nòsti joeni artistes.





Contunham donc, damb era madeisha illusion e talents entà possar ara nòsta lengua pròpia entà deuant, pr'amor que creiguem qu'ei just que pogue mantier-se ath madeish nivèu qu'era rèsta de lengües presentes en país. E, convençudi d'açò, auem artenhut a superar, pendent es tres ans darrèrs de govèrn d'UA en Conselh Generau, en un 30% eth numèro de publicacions literàries en aranés, en occitan d'Aran, publicades entre er an 2000 e era prumèra mitat de 2007. Pr'amor qu'eth respècte, er amor e era responsabilitat pera lengua se demòstre damb hèts, non sonque damb paraules.

1 d’abr. 2010

23 de març 2010

Hèts (1)

Reforma dera residéncia geriatrica Sant Antòni

Eth Conselh Generau a amiat entà dauant era reforma integrau dera residéncia geriatrica Sant Antòni, damb ua inversion de 2,2 milions d’èuros.
Era reforma permet disposar d’ues installacions plan dignes entara nòsta gent grana.
S’an aumentat 24 places naues (14 residenciaus e 10 sòciosanitàries) e s’an creat 17 naui lòcs de trabalh.

Eth Govèrn deth sindic Francés Boya apòste pes politiques sociaus e demòstre que met er autogovèrn ath servici des persones que demoren en Aran, sustot des mès fèbles, atau coma des sòns besonhs d’atencion e supòrt.

18 de març 2010

Miscelanèa

Fòrça dies sense escríuer en aguesta petita hièstra ath mon e era vertat ei qu'era activitat politica e culturau a estat intensa e de ben segur merite un shinhau d'atencion.

Dies endarrèr era polemica sus eth dejà projècte de lei de vegueries arribaue possiblement a un des sòns punts mès delicadi. Era abstencion deth sindic d'Aran ena votacion des esmendes ara totalitat dera lei en Parlament provoquèc tota sòrta de reaccions. Cau díder qu'era grana majoria, inclodidi es mieis de comunicacion, sigueren reaccions de supòrt e d'encoratjament pr'amor dera fermetat e coeréncia dera posicion deth maxim representant des aranesi deuant d'un moment de tanta trascéndencia entà Aran. Un moment plan simbòlic qu'eth partit dera oposicion, CDA, luenh de préner ua actitut constroctiva e responsable, en tot plaçar-se ath cant deth Govèrn d'Aran entà deféner es drets e interèssi des ciutadans d'Aran peth dessús des sòns interèssi partidistes, a tornat a demostrar qu'ei mancat de cultura politica e credibilitat e a prenut eth camin dera difamacion e era mentida...un aute còp....e non a dubtat en hèr a servir es naues tecnologies en tot abusar dera bona fè de tanti e tanti "internautes". Vos recomani ua lectura rapida ath blog d'
Amador Marqués, qu'en diuèrsi "post" explique clarament era situacion. Sincèrament pensi que, per sòrt, eth temps ac plaçarà a tot e a toti en lòc que correspon. Per cèrt, quauquarres sap ce qué pense EROC (esquerra republicana occitana) sus tot aguest ahèr???

En tot cambiar de tèma radicaument, voi parlar tanben un moment der acte d'aumenatge a
Robèrt Lafont qu'eth passat dia 16 de març organizèc eth departament dera Vicepresidéncia dera Generalitat en Barcelona. Possiblement un des actes mès importants que s'an amiat a tèrme ena capitau catalana per çò que hè a Occitània e er occitanisme. Ua Occitània que semble comence a auançar, fòrça fòrça lentament, mès que pren consciéncia qu'era unitat ei era unica gessuda. En aguest sens, voi destacar er auanç que supause era APORLOC (Associacion Prefigurativa der Organisme de Regulacion dera Lengua Occitana), qu'en pòc de temps a de dar lòc ara Acadèmia dera Lengua Occitana, e dera qu'eth Conselh Generau d'Aran, amassa damb er Institut d'Estudis Occitans, n'ei eth precursor.

6 de març 2010

Enquia tostemp, mugunzu


Qu'aquiu a on vages trapes era patz que merites

28 de febr. 2010

Dimenge vençut

Lascia ch'io pianga mia cruda sorte, e che sospiri la libertà!

Dèisha-me plorar pera mia cruda sòrt, e que sospira era libertat!

Georg Friedrich Händel / Cecilia Bartoli

21 de febr. 2010

DIA INTERNACIONAU DERA LENGUA MAIRAU

Cada 21 de hereuèr se celèbre eth dia mondiau dera lengua mairau, prebotjat pera Unesco. Aguesta celebracion sage de cridar era atencion sus er estat de fragilitat en qué se trapen, e s'an trapat, milèrs de lengües, coma era nòsta, er aranés, enes darrèrs sègles.



"Eth mon ei un mosaic plen de visions e cada vision ei explicada per ua lengua. Cada viatge que despareish ua lengua, despareish ua vision deth mon" (David Crystal, lingüista)

11 de febr. 2010

LEI DER ARANÉS

Ager siguec admetut a tràmit peth plen deth Parlament de Catalonha eth projècte de lei der aranés. Ja n'è parlat en bèth aute moment, totun es pròplèu setmanes ne seguiram parlant fòrça. Aguest ei un pas de gegant entara nòsta lengua qu'a en aguesta lei ua grana oportunitat, dilhèu era darrèra, entà sajar de subervíuer.
Eth procès parlamentari totun s'encetèc ager damb eth refús dera cramba ara esmenda ara totalitat que presentaue eth PPC e que compdèc damb eth vòt favorable de Ciutadans. Dera postura des populars ne parlarè enes pròplèu dies, totun òc que voleria poder díder ara, que non me susprenec era sua argumentacion: era dreta s'ampare, per n-èssim viatge enes drets e enes libertats individuaus en tot díder, per exemple, qu'es familhes poguen escuélher era lengua d'escolarizacion des sòns hilhs. Demagògia de baisha volada, sustot quan en Aran era escòla aranesa, qu'ei plurilingüe (es nòsti mainatges aprenen aranés, catalan, castelhan, anglés e francés) hè 25 ans que practique era immersion lingüistica damb uns resultats que l'avalen e la justifiquen, sense cap de dubte.
En tot cas, auem encetat un camin d'esperança entar aranés, entath nòste occitan, qu'a de portar-mos un shinhau mès enlà. Voi per tant, arregraïr qu'eth govèrn catalan age dat aguest pas, un pas que pendent vint ans de govèrns convergents en Barcelona non s'auie ne plantejat. Auançam donc.

3 de febr. 2010

ARRISCAR

Viuem tempsi complicadi, cèrtament dificils e de mau compréner e explicar. Vos dèishi ua reflexion en forma literària, un extrèt dera òbra de Saint-Exupéry, Eth Petit Prince, que tròbi encertada entara ocasion. De còps, quan eth desconcèrt e era indignacion non ajuden a trapar es paraules avientes, ei melhor cercar-les en d'auti.




[···] Se bèth un estime ua flor que non i a sonque un exemplar enes milions e milionsd'esteles, n'i a pro entà que sigue erós quan se les guarde. E pensè: "Era mia flor ei aquiu, en bèth lòc...". Mès s'er anhèth se minge era flor, entad eth ei com se bruscament, totes es esteles s'amortèssen! E non n'ei d'important açò?!

[···] "Be me cau suportar dues o tres aurugues se voi conéisher es parpalhòles. Diden qu'ei tan polit. Se non qui me vierà a veir? Tu seràs luenh. E pes bèsties gròsses non è bric de pòur. È es mies urpes [···]

22 de gen. 2010

Carta ath director

Voldria afegir uns matisos a l’article d’Albert Branchadell que parlava sobre el projecte de llei de l’aranès. L’aranès ha realitzat un procès de supervivència gràcies a dos elements clau: el suport institucional i l’escola. L’Aran és un exemple clar i pràctic de multilingüisme, on conviuen les tres llengües oficials: l’aranès, el català i el castellà, i les llengües pròpies de la immigració (en l’actualitat un 23% d’un total de 10.000 persones), a més de la del país veí (francès). El multilingüisme a l’Aran és un patrimoni del qual els aranesos ens sentim orgullosos, però la multiplicitat de llengües també obliga a una major protecció de la llengua pròpia. Val a dir que l’aranès és llengua vehicular i d’aprenentatge a l’escola desde fa vint-i-cinc anys i ha estat gràcies al treball i dedicació constant dels mestres aranesos que avui podem afirmar que la llengua és encara viva. L’experiència demostra que el model d’immersió en aranés no ha perjudicat en cap sentit les altres llengües oficials i que per tant la nostra situació de multilingüisme és real. Tal i com diu la UNESCO, la diversitat lingüística del planeta s’ha de protegir, i l’aranès, encara que la nostra comunitat lingüística sigui petita, forma part d’aquest patrimoni, que també n’és de Catalunya.

Maria Vergés
Cap de Cultura i Política Lingüística del Conselh Generau d’Aran

(carta publicada en "El Periódico" eth 21/01/2010)

15 de gen. 2010

Libertat

Haiti

Desastre, desolacion, pòur, mòrt, impoténcia...en fin, en veir es terribles imatges que mos arriben a trauèrs des mieis de comunicacion sus eth terratrem en Haiti toti podem pensar en paraules que definisquen, o aumens s'apròpen, a çò que passe aquiu aguesti dies, coma se ditz popularament: "plò a on dejà ère mòg"...
En fin, un drama de dimensions desmesurades que mos rebrembe coma pòt èster d'injusta era natura, que massa soent se prède en excès damb es que mens oportunitats possedíssen. E en miei d'aguest caos, damb eth qu'es consciéncies deth mon sancer s'an voludat, apareishen es "desafortunades" declaracions (es adjectius tanben poderien èster diuèrsi) deth bisbe de San Sebastián, José Ignacio Murilla, qu'a vengut a dider-mos qu'èm en pitjor qu'es praubi haitians pr'amor que "èm en ua situacion espirituau prauba pera qu'auríem de plorar"...senzilhament, non è paraules...sonque ua reflexion en veu nauta: "Voi pensar, e ac digui damb tota era sinceritat, qu'es paraules de Murilla non representen a tota era glèisa catolica, pr'amor que, d'èster atau, creigui que quauquarren se mos perdec en camin qu'eth cristianisme encetèc hè 2010 ans, quauquarren massa valuós...ua manèra curiosa de guanhar "adèptes"
.
Vos dèishi eth link de dus articles sus eth desastre de Haiti: un de David Trueba e er aute de Miguel Ángel Guerrero, publicadi en "El País", e que tracten dus punts d'enguarda sus era catastròfa. E tanben es enlaci tà diuèrses ONG a on se pòden amiar a tèrme donacions d'ajuda.

Article Trueba Article Guerrero

CREU ROJA / AYUDA EN ACCIÓN /UNICEF / MEDICOS SIN FRONTERAS
INTERMON OXFAM / CARE

10 de gen. 2010

Camus

Hè uns dies, eth 4 de gèr, he'c cinquanta ans dera mòrt d'Albert Camus. En tot liéger eth diari d'aué è trobat un article d'opinion de López Burniol sus aguest escrivan e filosòf que m'a semblat fòrça interessant e que vos dèishi aciu. E ei fòrça interessant tanben era vida e era òbra de Camus, que mos deishèc frases coma aguesta: "Er èxit non ei pas dificil d'obtier. Çò de complicat ei meritar-lo".

Article El Periódico

6 de gen. 2010

Comence un nau an, damb energies renauides. Es rèptes mos demoren. Anem, donc!

"Tot crida a viure pels batents del somni
per més que al vidre de la tarda
la llum morent embruixi la mirada.
Tot crida a viure amb el gran risc de sempre,
sigui quin sigui el gest amb què ens aculli
aquest futur de dubtes i incerteses"
(Miquel Martí i Pol)