30 d’abr. 2009

Sacrebleu!

Era foto dera setmana. Atau an batiat ara dejà famosa foto dera Bruni e Letizia en tot pujar pes escales dera Zarzuela. Dues “prumères dames” que compartíssen es origens: es dues deishèren es sòns trabalhs (toti dus mediatics) entà formar part, per òbra e gràcia deth sagrat sacrament deth matrimòni, des mès nautes esfères deth podèr reiau e estatau.

Coma hemna, è de díder que compartisqui en grana mesura era indignacion e tanben era preocupacion de fòrça d’auta gent que pense que, s’era imatge mès important dera visita oficiau deth president francés ei era deth cu dera sua senhora e dera princesa espanhòla pujant ues escales, ei que quauquarren i a en Espanha que non marche ben.
Possiblement, çò qu'a estat ua provocacion des diaris ara ora de publicar aguesta foto (dilhèu entà aumentar es ventes d'exemplars en epòca de crisi) a tornat a méter dessús dera taula eth vielh debat deth sexisme.
Ei cèrt,e trist, qu’eth nòste interès non se centre massa soent en hame en mon o enes assassins en sèrie, se non que desvelhe mès espectacion, sense cap de dubte, quin vestit portaue Carla Bruni o se Letizia s’auie hèt era permanent.
E mès trist me semble encara que hemnes coma aguestes, plaçades en ua posicion privilegiada qu’aurie de servir d’estimul e ajudar a crear debat e opinion e a balhar ua cèrta imatge de modernitat des institucions que dirècta o indirèctament representen, siguen unica e exclusivament valorades pes sòns vestits e pientats, hèt ath que tanben eres se prèsten, en tot perpetuar, un viatge mès un estereotip e un papèr totaument passiu qu’as hemnes non mos ajude ne facilite es causes, e en aguest cas en concrèt, tanpòc ajude tad arren ara politica, qu’aué per aué non ei entà massa alegries.

27 d’abr. 2009

Pèira, papèr o ...

Aguestes darrères setmanes an estat fòrça intenses per çò que hè as ahèrs deth departament de cultura deth Conselh Generau.

Era Comission d’Auviatge aprovaue eth projècte de reabilitacion dera Mòla de Betren, un projècte qu’auie demorat pendent ans enes calaishi e ara, gràcies ara volontat deth govèrn e damb era revision deth projècte iniciau, s’an podut redusir es còsti en un 10% e abantes der ostiu començaràn es òbres tant reclamades pes vesins de Betren. Uns vesins qu’an vist an darrèr d’an coma aqueth edifici, cargat dera istòria recenta deth pòble, perdie es parets a bocins e, damb eres, bocins tanben dera memòria des mortièrs.

Uns dies dempús, presentàuem ena sedença deth Conselh eth recuelh de tèxtes literaris en aranés “De bon liéger” qu’a editat eth departament de Cultura e Politica Lingüistica deth Conselh damb motiu dera celebracion deth dia de Sant Jòrdi. Siguec un acte fòrça agradable e compdèc damb era participacion de bèri uns des autors.

È de díder, en tot prener-me era libertat de prescindir per un moment dera modèstia, qu’ei reconfortant comprovar dempús de lèu dus ans en govèrn d’Aran, e a despièch dera desesperant e injusta manca de recorsi, era quantitat tanplan remercabla de publicacions en aranés que s’an amiat entà deuant: era colleccion de condes infantils, “Pepita Caubet”, dera que portam dus numèros publicadi e dera qué, en brèu, gesseràn ara lum tres numèros mès; era colleccion de classics reviradi deth catalan “Solitud”, e “Ací que repòse Navares, e d’autes narracions mexicanes” que gràcies ara Editoriau Pagès e ara Institucion des Letres Catalanes lèu compdarà damb ua auta nauetat; era colleccion de literatura juvenil que premanim e que veirà era lum abantes dera tardor; era publicacion des òbres guanhadores des XIVau e XV Mn. Condò Sambeat e Vau e VIau Aran de literatura; era edicion deth recuelh de poesies d’autors deth país “Aran en vèrs” que se publiquèc damb motiu dera Hèsta d’Aran 2008 e d’auti libres e recuelhs, coma eth catalòg dera exposicion “Aran clavis regni” o era revista infantila “Papagai”. E ara fin dera setmana ua plan bona noticia: ua aranesa, Tòni Escala, recebec eth VIIIau Prèmi Raconte en Occitan pera sua òbra “Hered”, per tant en pòc de temps auram un aute libre en aranés en mercat.

Era presentacion deth Festivau de Jazz de Sant Gaudens en Aran, en tot encetar ua dinamica de collaboracion damb Comenges en matèria culturau, o era lectura populara ena plaça deth monument ara lengua qu’amassa damb eth collectiu Lengua Viua organizèrem eth dia de Sant Jòrdi, son ua pròva dera grana activitat que desvolope eth Conselh Generau d’Aran en cultura e lengua. Totun, semble, qu’encara n’i a que non son contenti, inclús n’i a que diden qu’aguest Govèrn sonque è causes “tara cultura”. Serà que jamès plò a gust de toti. En tot cas, vos pogui assegurar que nosati seguiram trabalhant damb era madeisha illusion e eficàcia, e vosati poderatz hèr “era pròva deth coton” en pògui mesi, un viatge artenhudi es dus ans de govèrn e comprovar alavetz qué s’a hèt, de mès e de mens, peth país e pera gent que i demore.

LIBERTÉ (Paul Eluard)

Sur mes cahiers d'écolier
Sur mon pupitre et les arbres
Sur le sable sur la neige
J'écris ton nom

Sur toutes les pages lues
Sur toutes les pages blanches
Pierre sang papier ou cendre
J'écris ton nom

Sur les images dorées
Sur les armes des guerriers
Sur la couronne des rois
J'écris ton nom

Sur la jungle et le désert
Sur les nids sur les genêts
Sur l'écho de mon enfance
J'écris ton nom

Sur les merveilles des nuits
Sur le pain blanc des journées
Sur les saisons fiancées
J'écris ton nom

Sur tous mes chiffons d'azur
Sur l'étang soleil moisi
Sur le lac lune vivante
J'écris ton nom

Sur les champs sur l'horizon
Sur les ailes des oiseaux
Et sur le moulin des ombres
J'écris ton nom

Sur chaque bouffée d'aurore
Sur la mer sur les bateaux
Sur la montagne démente
J'écris ton nom

Sur la mousse des nuages
Sur les sueurs de l'orage
Sur la pluie épaisse et fade
J'écris ton nom

Sur la vitre des surprises
Sur les lèvres attentives
Bien au-dessus du silence
J'écris ton nom

Sur mes refuges détruits
Sur mes phares écroulés
Sur les murs de mon ennui
J'écris ton nom

Sur l'absence sans désirs
Sur la solitude nue
Sur les marches de la mort
J'écris ton nom

Sur la santé revenue
Sur le risque disparu
Sur l'espoir sans souvenir
J'écris ton nom

Et par le pouvoir d'un mot
Je recommence ma vie
Je suis né pour te connaître
Pour te nommer
Liberté.

5 d’abr. 2009

Català de l'any 2008

Eth passat dia 1 d’abriu s’autregèc en Barcelona eth prèmi ath catalan der an 2008 que requeiguec ena persona de Vicente Ferrer.

Vicente Ferrer, qu’en aguesti moments se recupère d’ua embòlia, a dedicat tota era sua vida a trabalhar entà melhorar era situacion des mès desfavoridi dera India. Arribèc en aguest país en 1952 e d’alavetz ençà ei dedicat per complèt a solatjar eth patiment des mès praubi a trauèrs dera fondacion que pòrte eth sòn nòm.

Un reconeishement, sense cap de dubte, meritat e qu’ajude a méter de relhèu eth sòn esfòrç e eth de tanti d’auti que trabalhen en silènci per un mon melhor.

Eth prèmi «Català de l’any » ei un guerdon que, sonque damb ueit ans d’istòria, a artenhut un lòc important ena societat catalana, en tot esdevier, possiblement, amassa damb era « Creu de Sant Jordi », un prèmi nacionau. Aguest prèmi s’autrege ath personatge catalan mès relheuant der an e ei escuelhut pes ciutadans a trauèrs d’ua votacion populara.

Aran vedec nèisher er an passat es sòns prumèrs prèmis nacionaus, es Prèmis 17 de junh, uns prèmis que vòlen reconéisher era labor e er esfòrç de persones e entitats dera Val d’Aran en diuèrsi encastres dera nòsta societat e que vòlen esdevier, coma eth « Català de l’any » un referent de país.

Cèrtament, en Aran compdam damb un gran nombre de persones e entitats que trabalhen de forma desinteressada entà arténehr ua societat melhor, mès dinamica e coesionada, d’acòrd damb es naui tempsi: collectius de volentaris e d’ajuda as mès desfavoridi, associacions esportives, mèstres, entitats culturaus...persones anomines era màger part sense es qu’eth nòste país non serie eth madeish. Pr’amor d’açò, entà reconéisher tot aguest trabalh e dedicacion, des deth Conselh Generau s’amien a tèrme aguesti Prèmis 17 de junh, qu’enguan arriben ara sua dusau edicion. Pr’amor que, un país lo formen es persones que i viuen e lo suenhen, e sense es quaus eth concèpte “identitat” pèrd tot eth sentit.

30 d’abr. 2009

Sacrebleu!

Era foto dera setmana. Atau an batiat ara dejà famosa foto dera Bruni e Letizia en tot pujar pes escales dera Zarzuela. Dues “prumères dames” que compartíssen es origens: es dues deishèren es sòns trabalhs (toti dus mediatics) entà formar part, per òbra e gràcia deth sagrat sacrament deth matrimòni, des mès nautes esfères deth podèr reiau e estatau.

Coma hemna, è de díder que compartisqui en grana mesura era indignacion e tanben era preocupacion de fòrça d’auta gent que pense que, s’era imatge mès important dera visita oficiau deth president francés ei era deth cu dera sua senhora e dera princesa espanhòla pujant ues escales, ei que quauquarren i a en Espanha que non marche ben.
Possiblement, çò qu'a estat ua provocacion des diaris ara ora de publicar aguesta foto (dilhèu entà aumentar es ventes d'exemplars en epòca de crisi) a tornat a méter dessús dera taula eth vielh debat deth sexisme.
Ei cèrt,e trist, qu’eth nòste interès non se centre massa soent en hame en mon o enes assassins en sèrie, se non que desvelhe mès espectacion, sense cap de dubte, quin vestit portaue Carla Bruni o se Letizia s’auie hèt era permanent.
E mès trist me semble encara que hemnes coma aguestes, plaçades en ua posicion privilegiada qu’aurie de servir d’estimul e ajudar a crear debat e opinion e a balhar ua cèrta imatge de modernitat des institucions que dirècta o indirèctament representen, siguen unica e exclusivament valorades pes sòns vestits e pientats, hèt ath que tanben eres se prèsten, en tot perpetuar, un viatge mès un estereotip e un papèr totaument passiu qu’as hemnes non mos ajude ne facilite es causes, e en aguest cas en concrèt, tanpòc ajude tad arren ara politica, qu’aué per aué non ei entà massa alegries.

27 d’abr. 2009

Pèira, papèr o ...

Aguestes darrères setmanes an estat fòrça intenses per çò que hè as ahèrs deth departament de cultura deth Conselh Generau.

Era Comission d’Auviatge aprovaue eth projècte de reabilitacion dera Mòla de Betren, un projècte qu’auie demorat pendent ans enes calaishi e ara, gràcies ara volontat deth govèrn e damb era revision deth projècte iniciau, s’an podut redusir es còsti en un 10% e abantes der ostiu començaràn es òbres tant reclamades pes vesins de Betren. Uns vesins qu’an vist an darrèr d’an coma aqueth edifici, cargat dera istòria recenta deth pòble, perdie es parets a bocins e, damb eres, bocins tanben dera memòria des mortièrs.

Uns dies dempús, presentàuem ena sedença deth Conselh eth recuelh de tèxtes literaris en aranés “De bon liéger” qu’a editat eth departament de Cultura e Politica Lingüistica deth Conselh damb motiu dera celebracion deth dia de Sant Jòrdi. Siguec un acte fòrça agradable e compdèc damb era participacion de bèri uns des autors.

È de díder, en tot prener-me era libertat de prescindir per un moment dera modèstia, qu’ei reconfortant comprovar dempús de lèu dus ans en govèrn d’Aran, e a despièch dera desesperant e injusta manca de recorsi, era quantitat tanplan remercabla de publicacions en aranés que s’an amiat entà deuant: era colleccion de condes infantils, “Pepita Caubet”, dera que portam dus numèros publicadi e dera qué, en brèu, gesseràn ara lum tres numèros mès; era colleccion de classics reviradi deth catalan “Solitud”, e “Ací que repòse Navares, e d’autes narracions mexicanes” que gràcies ara Editoriau Pagès e ara Institucion des Letres Catalanes lèu compdarà damb ua auta nauetat; era colleccion de literatura juvenil que premanim e que veirà era lum abantes dera tardor; era publicacion des òbres guanhadores des XIVau e XV Mn. Condò Sambeat e Vau e VIau Aran de literatura; era edicion deth recuelh de poesies d’autors deth país “Aran en vèrs” que se publiquèc damb motiu dera Hèsta d’Aran 2008 e d’auti libres e recuelhs, coma eth catalòg dera exposicion “Aran clavis regni” o era revista infantila “Papagai”. E ara fin dera setmana ua plan bona noticia: ua aranesa, Tòni Escala, recebec eth VIIIau Prèmi Raconte en Occitan pera sua òbra “Hered”, per tant en pòc de temps auram un aute libre en aranés en mercat.

Era presentacion deth Festivau de Jazz de Sant Gaudens en Aran, en tot encetar ua dinamica de collaboracion damb Comenges en matèria culturau, o era lectura populara ena plaça deth monument ara lengua qu’amassa damb eth collectiu Lengua Viua organizèrem eth dia de Sant Jòrdi, son ua pròva dera grana activitat que desvolope eth Conselh Generau d’Aran en cultura e lengua. Totun, semble, qu’encara n’i a que non son contenti, inclús n’i a que diden qu’aguest Govèrn sonque è causes “tara cultura”. Serà que jamès plò a gust de toti. En tot cas, vos pogui assegurar que nosati seguiram trabalhant damb era madeisha illusion e eficàcia, e vosati poderatz hèr “era pròva deth coton” en pògui mesi, un viatge artenhudi es dus ans de govèrn e comprovar alavetz qué s’a hèt, de mès e de mens, peth país e pera gent que i demore.

LIBERTÉ (Paul Eluard)

Sur mes cahiers d'écolier
Sur mon pupitre et les arbres
Sur le sable sur la neige
J'écris ton nom

Sur toutes les pages lues
Sur toutes les pages blanches
Pierre sang papier ou cendre
J'écris ton nom

Sur les images dorées
Sur les armes des guerriers
Sur la couronne des rois
J'écris ton nom

Sur la jungle et le désert
Sur les nids sur les genêts
Sur l'écho de mon enfance
J'écris ton nom

Sur les merveilles des nuits
Sur le pain blanc des journées
Sur les saisons fiancées
J'écris ton nom

Sur tous mes chiffons d'azur
Sur l'étang soleil moisi
Sur le lac lune vivante
J'écris ton nom

Sur les champs sur l'horizon
Sur les ailes des oiseaux
Et sur le moulin des ombres
J'écris ton nom

Sur chaque bouffée d'aurore
Sur la mer sur les bateaux
Sur la montagne démente
J'écris ton nom

Sur la mousse des nuages
Sur les sueurs de l'orage
Sur la pluie épaisse et fade
J'écris ton nom

Sur la vitre des surprises
Sur les lèvres attentives
Bien au-dessus du silence
J'écris ton nom

Sur mes refuges détruits
Sur mes phares écroulés
Sur les murs de mon ennui
J'écris ton nom

Sur l'absence sans désirs
Sur la solitude nue
Sur les marches de la mort
J'écris ton nom

Sur la santé revenue
Sur le risque disparu
Sur l'espoir sans souvenir
J'écris ton nom

Et par le pouvoir d'un mot
Je recommence ma vie
Je suis né pour te connaître
Pour te nommer
Liberté.

5 d’abr. 2009

Català de l'any 2008

Eth passat dia 1 d’abriu s’autregèc en Barcelona eth prèmi ath catalan der an 2008 que requeiguec ena persona de Vicente Ferrer.

Vicente Ferrer, qu’en aguesti moments se recupère d’ua embòlia, a dedicat tota era sua vida a trabalhar entà melhorar era situacion des mès desfavoridi dera India. Arribèc en aguest país en 1952 e d’alavetz ençà ei dedicat per complèt a solatjar eth patiment des mès praubi a trauèrs dera fondacion que pòrte eth sòn nòm.

Un reconeishement, sense cap de dubte, meritat e qu’ajude a méter de relhèu eth sòn esfòrç e eth de tanti d’auti que trabalhen en silènci per un mon melhor.

Eth prèmi «Català de l’any » ei un guerdon que, sonque damb ueit ans d’istòria, a artenhut un lòc important ena societat catalana, en tot esdevier, possiblement, amassa damb era « Creu de Sant Jordi », un prèmi nacionau. Aguest prèmi s’autrege ath personatge catalan mès relheuant der an e ei escuelhut pes ciutadans a trauèrs d’ua votacion populara.

Aran vedec nèisher er an passat es sòns prumèrs prèmis nacionaus, es Prèmis 17 de junh, uns prèmis que vòlen reconéisher era labor e er esfòrç de persones e entitats dera Val d’Aran en diuèrsi encastres dera nòsta societat e que vòlen esdevier, coma eth « Català de l’any » un referent de país.

Cèrtament, en Aran compdam damb un gran nombre de persones e entitats que trabalhen de forma desinteressada entà arténehr ua societat melhor, mès dinamica e coesionada, d’acòrd damb es naui tempsi: collectius de volentaris e d’ajuda as mès desfavoridi, associacions esportives, mèstres, entitats culturaus...persones anomines era màger part sense es qu’eth nòste país non serie eth madeish. Pr’amor d’açò, entà reconéisher tot aguest trabalh e dedicacion, des deth Conselh Generau s’amien a tèrme aguesti Prèmis 17 de junh, qu’enguan arriben ara sua dusau edicion. Pr’amor que, un país lo formen es persones que i viuen e lo suenhen, e sense es quaus eth concèpte “identitat” pèrd tot eth sentit.