22 de gen. 2010

Carta ath director

Voldria afegir uns matisos a l’article d’Albert Branchadell que parlava sobre el projecte de llei de l’aranès. L’aranès ha realitzat un procès de supervivència gràcies a dos elements clau: el suport institucional i l’escola. L’Aran és un exemple clar i pràctic de multilingüisme, on conviuen les tres llengües oficials: l’aranès, el català i el castellà, i les llengües pròpies de la immigració (en l’actualitat un 23% d’un total de 10.000 persones), a més de la del país veí (francès). El multilingüisme a l’Aran és un patrimoni del qual els aranesos ens sentim orgullosos, però la multiplicitat de llengües també obliga a una major protecció de la llengua pròpia. Val a dir que l’aranès és llengua vehicular i d’aprenentatge a l’escola desde fa vint-i-cinc anys i ha estat gràcies al treball i dedicació constant dels mestres aranesos que avui podem afirmar que la llengua és encara viva. L’experiència demostra que el model d’immersió en aranés no ha perjudicat en cap sentit les altres llengües oficials i que per tant la nostra situació de multilingüisme és real. Tal i com diu la UNESCO, la diversitat lingüística del planeta s’ha de protegir, i l’aranès, encara que la nostra comunitat lingüística sigui petita, forma part d’aquest patrimoni, que també n’és de Catalunya.

Maria Vergés
Cap de Cultura i Política Lingüística del Conselh Generau d’Aran

(carta publicada en "El Periódico" eth 21/01/2010)

15 de gen. 2010

Libertat

Haiti

Desastre, desolacion, pòur, mòrt, impoténcia...en fin, en veir es terribles imatges que mos arriben a trauèrs des mieis de comunicacion sus eth terratrem en Haiti toti podem pensar en paraules que definisquen, o aumens s'apròpen, a çò que passe aquiu aguesti dies, coma se ditz popularament: "plò a on dejà ère mòg"...
En fin, un drama de dimensions desmesurades que mos rebrembe coma pòt èster d'injusta era natura, que massa soent se prède en excès damb es que mens oportunitats possedíssen. E en miei d'aguest caos, damb eth qu'es consciéncies deth mon sancer s'an voludat, apareishen es "desafortunades" declaracions (es adjectius tanben poderien èster diuèrsi) deth bisbe de San Sebastián, José Ignacio Murilla, qu'a vengut a dider-mos qu'èm en pitjor qu'es praubi haitians pr'amor que "èm en ua situacion espirituau prauba pera qu'auríem de plorar"...senzilhament, non è paraules...sonque ua reflexion en veu nauta: "Voi pensar, e ac digui damb tota era sinceritat, qu'es paraules de Murilla non representen a tota era glèisa catolica, pr'amor que, d'èster atau, creigui que quauquarren se mos perdec en camin qu'eth cristianisme encetèc hè 2010 ans, quauquarren massa valuós...ua manèra curiosa de guanhar "adèptes"
.
Vos dèishi eth link de dus articles sus eth desastre de Haiti: un de David Trueba e er aute de Miguel Ángel Guerrero, publicadi en "El País", e que tracten dus punts d'enguarda sus era catastròfa. E tanben es enlaci tà diuèrses ONG a on se pòden amiar a tèrme donacions d'ajuda.

Article Trueba Article Guerrero

CREU ROJA / AYUDA EN ACCIÓN /UNICEF / MEDICOS SIN FRONTERAS
INTERMON OXFAM / CARE

10 de gen. 2010

Camus

Hè uns dies, eth 4 de gèr, he'c cinquanta ans dera mòrt d'Albert Camus. En tot liéger eth diari d'aué è trobat un article d'opinion de López Burniol sus aguest escrivan e filosòf que m'a semblat fòrça interessant e que vos dèishi aciu. E ei fòrça interessant tanben era vida e era òbra de Camus, que mos deishèc frases coma aguesta: "Er èxit non ei pas dificil d'obtier. Çò de complicat ei meritar-lo".

Article El Periódico

6 de gen. 2010

Comence un nau an, damb energies renauides. Es rèptes mos demoren. Anem, donc!

"Tot crida a viure pels batents del somni
per més que al vidre de la tarda
la llum morent embruixi la mirada.
Tot crida a viure amb el gran risc de sempre,
sigui quin sigui el gest amb què ens aculli
aquest futur de dubtes i incerteses"
(Miquel Martí i Pol)

22 de gen. 2010

Carta ath director

Voldria afegir uns matisos a l’article d’Albert Branchadell que parlava sobre el projecte de llei de l’aranès. L’aranès ha realitzat un procès de supervivència gràcies a dos elements clau: el suport institucional i l’escola. L’Aran és un exemple clar i pràctic de multilingüisme, on conviuen les tres llengües oficials: l’aranès, el català i el castellà, i les llengües pròpies de la immigració (en l’actualitat un 23% d’un total de 10.000 persones), a més de la del país veí (francès). El multilingüisme a l’Aran és un patrimoni del qual els aranesos ens sentim orgullosos, però la multiplicitat de llengües també obliga a una major protecció de la llengua pròpia. Val a dir que l’aranès és llengua vehicular i d’aprenentatge a l’escola desde fa vint-i-cinc anys i ha estat gràcies al treball i dedicació constant dels mestres aranesos que avui podem afirmar que la llengua és encara viva. L’experiència demostra que el model d’immersió en aranés no ha perjudicat en cap sentit les altres llengües oficials i que per tant la nostra situació de multilingüisme és real. Tal i com diu la UNESCO, la diversitat lingüística del planeta s’ha de protegir, i l’aranès, encara que la nostra comunitat lingüística sigui petita, forma part d’aquest patrimoni, que també n’és de Catalunya.

Maria Vergés
Cap de Cultura i Política Lingüística del Conselh Generau d’Aran

(carta publicada en "El Periódico" eth 21/01/2010)

15 de gen. 2010

Libertat

Haiti

Desastre, desolacion, pòur, mòrt, impoténcia...en fin, en veir es terribles imatges que mos arriben a trauèrs des mieis de comunicacion sus eth terratrem en Haiti toti podem pensar en paraules que definisquen, o aumens s'apròpen, a çò que passe aquiu aguesti dies, coma se ditz popularament: "plò a on dejà ère mòg"...
En fin, un drama de dimensions desmesurades que mos rebrembe coma pòt èster d'injusta era natura, que massa soent se prède en excès damb es que mens oportunitats possedíssen. E en miei d'aguest caos, damb eth qu'es consciéncies deth mon sancer s'an voludat, apareishen es "desafortunades" declaracions (es adjectius tanben poderien èster diuèrsi) deth bisbe de San Sebastián, José Ignacio Murilla, qu'a vengut a dider-mos qu'èm en pitjor qu'es praubi haitians pr'amor que "èm en ua situacion espirituau prauba pera qu'auríem de plorar"...senzilhament, non è paraules...sonque ua reflexion en veu nauta: "Voi pensar, e ac digui damb tota era sinceritat, qu'es paraules de Murilla non representen a tota era glèisa catolica, pr'amor que, d'èster atau, creigui que quauquarren se mos perdec en camin qu'eth cristianisme encetèc hè 2010 ans, quauquarren massa valuós...ua manèra curiosa de guanhar "adèptes"
.
Vos dèishi eth link de dus articles sus eth desastre de Haiti: un de David Trueba e er aute de Miguel Ángel Guerrero, publicadi en "El País", e que tracten dus punts d'enguarda sus era catastròfa. E tanben es enlaci tà diuèrses ONG a on se pòden amiar a tèrme donacions d'ajuda.

Article Trueba Article Guerrero

CREU ROJA / AYUDA EN ACCIÓN /UNICEF / MEDICOS SIN FRONTERAS
INTERMON OXFAM / CARE

10 de gen. 2010

Camus

Hè uns dies, eth 4 de gèr, he'c cinquanta ans dera mòrt d'Albert Camus. En tot liéger eth diari d'aué è trobat un article d'opinion de López Burniol sus aguest escrivan e filosòf que m'a semblat fòrça interessant e que vos dèishi aciu. E ei fòrça interessant tanben era vida e era òbra de Camus, que mos deishèc frases coma aguesta: "Er èxit non ei pas dificil d'obtier. Çò de complicat ei meritar-lo".

Article El Periódico

6 de gen. 2010

Comence un nau an, damb energies renauides. Es rèptes mos demoren. Anem, donc!

"Tot crida a viure pels batents del somni
per més que al vidre de la tarda
la llum morent embruixi la mirada.
Tot crida a viure amb el gran risc de sempre,
sigui quin sigui el gest amb què ens aculli
aquest futur de dubtes i incerteses"
(Miquel Martí i Pol)