27 de jul. 2010

Oportunitat perduda

Aué comence eth darrèr plen deth Parlament de Catalonha d'aguest cors politic, un plen qu'ei mès que probable sigue eth darrèr d'aguesta legislatura, e eth projècte de lei der aranés non ei ena orde deth dia, per tant, non serà aprovat.
Pensi que ja'c è dit en bèra auta ocasion, mès deishatz que me repetisca s'ei eth cas. Sò indignada. Non me ven tath cap ua auta paraula. An estat dus ans longui de trabalh e negociacion, e es qu'auetz seguit eth procès sabetz qu'a estat plen de trebucs e polemiques, mès auíem artenhut un tèxte frut der acòrd entre es fòrces politiques que, ath delà, asseguraue qu'era nòsta lengua, er aranés, er occitan dera Val d'Aran, aurie un marc legau realista e qu'auie de permeter-li era superviuença e era diginificacion. Totun, eth Partit Popular, en tot seguir era sua crotzada en contra de tot e de toti, en tot sajar de pinta'c tot d'un color gris uniforme e centralista, un viatge publicada era senténcia deth TC sus er Estatut, a portat eth projècte de lei ath Conselh de Garanties Estatutàries, hèt qu'a retardat eth procès parlamentari enquiath punt de qu'eth dictamèn d'aguest ens non a estat prèst a temps.
Ara fin, donc arren. Era neuròsi dera dreta mès barrada (era madeisha dreta qu'a governat en cap lòc dera Val d'Aran damb CDA) amassa damb era "particular e interessada" vision deth mon d'aqueri que poderíen auer ajudat a qu'açò non arribèsse e non ac an hèt, ath contrari, mos a portat aquiu a on èm, a permetut donc qu'aguesta lei non s'apròve en aguest cors politic e que, de forma lèu segura, non s'apròve en aguesta legislatura. E ena pròplèu legislatura....

1 de jul. 2010

Trista senténcia

Era senténcia deth TC sus er Estatut a acabat per daurir definitivament era caisha des trons des relacions entre Catalonha e Espanha. Se ben ara fin eth tribunau, dempús de quate ans de deliberar, a declarat qu'er estatut ei constitucionau, a establit tanben ua sèrie de retalhades e limits qu'an constatat era manca de respècte cap ara volontat democratica deth pòble catalan e des sòns representants politics. Totun creigui qu'ei important hèr bèra reflexion:
Eth TC a declarat inconstitucionaus es articles referents as simbèus nacinaus (drapèu e imne), er usatge "preferent" deth catalan ena administracion e d'auti que hèn referéncia ara administracion de justicia, er esfòrç fiscau e es competéncies dera Generalitat dauant der Estat. Ei a díder, ara fin, es articles basics d'aguesta norma (qu'ath delà ja s'an aplicat pendent aguesti quate ans de deliberacion deth TC sense cap problèma) non an estat modificadi e per tant er Estatut se manten intacte en grana mesura.
Mès, era pregunta que me ven tath cap ei aguesta:
Era senténcia a acabat per atacar es bases identitàries deth pòble catalan: es sòns simbèus e era sua lengua (tot e qu'en aguest cas non a patit granes modificacions), mès non pas aqueri ahèrs que possibiliten era accion de govèrn n'eth desvolopament sociau e economic de Catalonha...alavetz...per qué aguesta senténcia? Per qué ua senténcia qu'ataque es sentiments des ciutadans e ciutadanes de Catalonha?
Malurosament pensi que i a pòques respòstes possibles, mès enlà de comprovar coma ua part dera Espanha plurau e federau non existís, e de qu'era dreta representada peth Partit Popular ei mès propèra a des·hèir que a bastir, a crispar e confrontar que a trabalhar amassa. Un PP, per cèrt, que damb era senténcia der Estatut a paralizat en Parlament de Catalonha era Lei der Aranés, en tot seguir damb es madeishi critèris que lo portèren a presentar dauant deth Tribunau Constitucionau. Atau donc, eth PP torne a sajar de negar es nòsti drets entà impausar era sua vision barrada e centralista, eth madeish PP que, en Aran, signèc eth manifèst en favor dera nòsta lengua pròpia...
Coma diden quauqui sociològs coma Lévi-Strauss "es simbèus determinen er orde deth mon". Que cadun trèigue es sues conclusions.

27 de jul. 2010

Oportunitat perduda

Aué comence eth darrèr plen deth Parlament de Catalonha d'aguest cors politic, un plen qu'ei mès que probable sigue eth darrèr d'aguesta legislatura, e eth projècte de lei der aranés non ei ena orde deth dia, per tant, non serà aprovat.
Pensi que ja'c è dit en bèra auta ocasion, mès deishatz que me repetisca s'ei eth cas. Sò indignada. Non me ven tath cap ua auta paraula. An estat dus ans longui de trabalh e negociacion, e es qu'auetz seguit eth procès sabetz qu'a estat plen de trebucs e polemiques, mès auíem artenhut un tèxte frut der acòrd entre es fòrces politiques que, ath delà, asseguraue qu'era nòsta lengua, er aranés, er occitan dera Val d'Aran, aurie un marc legau realista e qu'auie de permeter-li era superviuença e era diginificacion. Totun, eth Partit Popular, en tot seguir era sua crotzada en contra de tot e de toti, en tot sajar de pinta'c tot d'un color gris uniforme e centralista, un viatge publicada era senténcia deth TC sus er Estatut, a portat eth projècte de lei ath Conselh de Garanties Estatutàries, hèt qu'a retardat eth procès parlamentari enquiath punt de qu'eth dictamèn d'aguest ens non a estat prèst a temps.
Ara fin, donc arren. Era neuròsi dera dreta mès barrada (era madeisha dreta qu'a governat en cap lòc dera Val d'Aran damb CDA) amassa damb era "particular e interessada" vision deth mon d'aqueri que poderíen auer ajudat a qu'açò non arribèsse e non ac an hèt, ath contrari, mos a portat aquiu a on èm, a permetut donc qu'aguesta lei non s'apròve en aguest cors politic e que, de forma lèu segura, non s'apròve en aguesta legislatura. E ena pròplèu legislatura....

1 de jul. 2010

Trista senténcia

Era senténcia deth TC sus er Estatut a acabat per daurir definitivament era caisha des trons des relacions entre Catalonha e Espanha. Se ben ara fin eth tribunau, dempús de quate ans de deliberar, a declarat qu'er estatut ei constitucionau, a establit tanben ua sèrie de retalhades e limits qu'an constatat era manca de respècte cap ara volontat democratica deth pòble catalan e des sòns representants politics. Totun creigui qu'ei important hèr bèra reflexion:
Eth TC a declarat inconstitucionaus es articles referents as simbèus nacinaus (drapèu e imne), er usatge "preferent" deth catalan ena administracion e d'auti que hèn referéncia ara administracion de justicia, er esfòrç fiscau e es competéncies dera Generalitat dauant der Estat. Ei a díder, ara fin, es articles basics d'aguesta norma (qu'ath delà ja s'an aplicat pendent aguesti quate ans de deliberacion deth TC sense cap problèma) non an estat modificadi e per tant er Estatut se manten intacte en grana mesura.
Mès, era pregunta que me ven tath cap ei aguesta:
Era senténcia a acabat per atacar es bases identitàries deth pòble catalan: es sòns simbèus e era sua lengua (tot e qu'en aguest cas non a patit granes modificacions), mès non pas aqueri ahèrs que possibiliten era accion de govèrn n'eth desvolopament sociau e economic de Catalonha...alavetz...per qué aguesta senténcia? Per qué ua senténcia qu'ataque es sentiments des ciutadans e ciutadanes de Catalonha?
Malurosament pensi que i a pòques respòstes possibles, mès enlà de comprovar coma ua part dera Espanha plurau e federau non existís, e de qu'era dreta representada peth Partit Popular ei mès propèra a des·hèir que a bastir, a crispar e confrontar que a trabalhar amassa. Un PP, per cèrt, que damb era senténcia der Estatut a paralizat en Parlament de Catalonha era Lei der Aranés, en tot seguir damb es madeishi critèris que lo portèren a presentar dauant deth Tribunau Constitucionau. Atau donc, eth PP torne a sajar de negar es nòsti drets entà impausar era sua vision barrada e centralista, eth madeish PP que, en Aran, signèc eth manifèst en favor dera nòsta lengua pròpia...
Coma diden quauqui sociològs coma Lévi-Strauss "es simbèus determinen er orde deth mon". Que cadun trèigue es sues conclusions.