14 d’oct. 2011

El aranés como excusa

Estas últimas semanas hemos asisitido a la enésima confrontación política motivada por temas de lengua. Desgraciadamente la lengua sigue siendo un elemento utilizado por algunos partidos políticos para atacar a sus adversarios, y algo que es de todos y todas se utiliza por algunos para alcanzar sus objetivos particulares. El binomio lengua y poder vuelve a estar de moda.

Durante los últimos plenos en los ayuntamientos araneses y en el Conselh Generau se han debatido y votado dos mociones relacionadas con el aranés y presentadas en ambos casos por Unitat d’Aran. La más reciente defensaba el modelo de inmersión lingüística en aranés, presente en nuestras escuelas desde hace ya casi treinta años y con resultados muy positivos. En el Ayuntamiento de Vielha Mijaran se sometía a votación esta moción junto con otra presentada por Convergencia Democratica Aranesa en la misma línea de defensa de la inmersión lingüística (de hecho los textos son prácticamente idénticos excepto en el último punto). En este punto UA pide al Partido Popular y a las asociaciones e instancias particulares que dejen de alimentar la discordia social respecto a las lenguas. Y con esto el grupo de Convergencia en Vielha no estuvo de acuerdo y votó en contra de la moción de UA (insisto, con el mismo texto que el suyo) satisfaciendo así las exigencias de su socio de gobierno, el PP, y votando a favor de su propia moción.

Pero no acaban aquí las curiosidades. CDA en el Conselh Generau d’Aran votó favorablemente a la moción presentada por UA pero en el resto de ayuntamientos se abstuvo en la citada moción…¿Qué les pasa pues a los convergentes? ¿Votan cosas distintas para tener contento al PP?

Ahora, tras haber quedado en evidencia, utilizan la mentira y la demagogia para tapar su triste realidad: su objetivo es mantener el poder a cualquier precio sin demostrar ningún sentido de país. Acusan a UA de mentirosos y de ser culpables, junto a PSC y PSOE, del recurso contra la Ley del aranés. Una vez más confunden intencionadamente pero vamos a ser claros, otra vez. Contra las mentiras la verdad de los hechos:

En julio de 2006 el PP presenta un recurso contra el Estatuto de Catalunya, aprobado en 2005, y en 2010 el TC emite sentencia declarando el término “preferente” inconstitucional. Más tarde, en pleno trámite de la ley del aranés en el Parlament, el CGE avala esta ley pero aconseja eliminar el término “preferente” del texto. La “Ley del occitano, aranés en Aran” se aprueba en septiembre de 2010 con los votos a favor de PSC, CiU, Iniciativa y ERC y los votos en contra de PP y Ciutadans. Finalmente, en julio de 2011, el Consejo de Ministros interpone un recurso contra la ley, debido al término “preferente”, que el Tribunal Constitucional admite a trámite en septiembre de 2011.

Paralelamente a este proceso, tres familias de Catalunya (todas ellas relacionadas con Ciutadans) denuncian el sistema de inmersión lingüística catalán y los tribunales emiten sentencias en las que reconocen el derecho de los denunciantes a recibir escolarización en castellano y el TSJC admite que ésto puede condicionar todo el modelo catalán, hecho que, en consecuencia, afectaría también al aranés. Estos son los hechos, comprobables en hemerotecas y actas oficiales, no hay trampa ni cartón.

CDA puede ahora hablar de mentira y de manipulación, puede acusar a Unitat d’Aran de todo lo que quieran, estamos acostumbrados a sus artes populistas, pero los hechos son los que son y no se pueden negar ni intentar ocultar bajo la cortina de humo de la demagogia.

Unitat d’Aran ha defensado y defensará la lengua propia de Aran, así como su cultura e instituciones propias, y también aquí los hechos y la historia nos avalan: mientras que en veintitrés años de gobierno convergente en Catalunya y doce en Aran no existió ninguna ley del aranés, en menos de ocho años de gobiernos de izquierdas en la Generalitat y cuatro años de Unitat d’Aran en el Conselh Generau, esa ley es ahora una realidad.

Unitat d’Aran seguirá trabajando para que esa ley avance y para que el aranés sea una lengua de futuro y de convivencia y coesión social y no una excusa partidista en favor de la confrontación política y social.

Maria Vergés Pérez

Concejal del Ayuntamiento de Vielha Mijaran y ex “Cap de cultura e politica lingüistica” del Conselh Generau d’Aran

22 d’abr. 2011

Ilusion comprometuda

Aguesti dies endarrèr presentàuem es candidatures tàs eleccions municipaus e tath Conselh Generau d'Aran. Ues candidatures damb persones ilusionades, professionaus e valentes que se presenten en aguestes eleccions pr'amor deth sòn compromés damb Aran e es sòns municipis e damb era volontat de ajudar a auançar ath nòste territòri e ara sua gent en aguesti moments tant complicadi.
Era campanha electorau que començarà d'aciu a uns dies serà ben segur ua campanha emocionant e intensa a on, uns e uns auti, auram d'explicar e deféner es nòstes posicions, opinions e accions. Mès non serà ua campanha coma ua auta quinsevolh, sustot peth moment sociau e economic que viuem e calerà hèr a conéisher damb claretat quin Aran volem entàs pròplèu ans, ena mia opinion un Aran mès fòrt e coesionat que pogue afrontar es rèptes d'un futur qu'encara ei incèrt e que requerís de projèctes e accions innovadores e modèrnes que placen definitivament ath nòste país en sègle 21. Pr'amor qu'a arribat eth moment de guardar entà dauant e non entà darrèr, d'apostar per un Aran mès desvolopat e damb majors còtes de benèster entàs sòns ciutadans e ciutadanes.
Seran donques ues setmanes apassionantes a on toti e totes demoram qu'eth respècte sigue, ara fin, peth dessús de tot e qu'aguest país nòste e era sua gent sigue qui en gesque mès beneficiat.

28 de març 2011

Aramès Aranés

CAMPANHA DE PROMOCION E DIFUSION DERA LENGUA PRÒPRIA D'ARAN

www.aramesaranes.com


19 de març 2011

Memòria, politica e emocion

François Mitterrand didie: "Sonque pòt èster president dera Republica aqueth qu'aime, desire e estime". Semble qu'enes tempsi que viuem emocion e politica son dus concèptes totaument oposadi, totun pensi qu'ara mès que jamès ei de besonh que vagen dera man, pr'amor que qué ei era politica se non aquerò que se hè tath benefici comun? Òc, ei cèrt, aué en dia eth significat dera politica ei desprestigiat, totaument menstengut, quauquarren que francament pensi que non ei deth tot just, sustot quan parlam dera politica locau, era que mos tòque d'apròp, aquera dera que ne vedem cada dia es resultats. Sò convençuda qu'ei deth tot impossible governar e gestionar un territòri, coma eth nòste, sense préner consciéncia que s'ei ath servici des ciutadans, qu'ei de besonh conéisher es sòns besonhs e es sòns sònis e qu'eth benèster de toti sense distincions a d'èster eth principau objectiu.
Digui tot açò pr'amor qu'aguesti darrèri dies auem podut assistir a dus actes que son un bon exemple dera relacion entre politica e emocion. Ager diuendres inauguràuem era "2au exposicion collectiva d'artistes d'Aran", ua exposicion que vò fomentar era creacion artistica en Aran ath madeish temps que vò balhar ua oportunitat a totes aqueres persones que viuen en Aran entà poder expausar es sues òbres un còp ar an. Enguan aguesta exposicion prenie eth nòm de David Beso, un joen aranés que mos deishèc hè tres ans d'ua forma injusta e non demorada e qu'auie ua trajectòria artistica mès que notabla e desconeishuda entà fòrça persones. Un aumenatge ara sensibilitat e ath talent en un acte fòrça emocionant de rebrembe ara memòria d'aguest joen artista.
E aué auem inaugurat es òbres de reabilitacion dera mòla de Betren. Ja n'è parlat bèth còp, aguestes èren ues òbres fòrça demorades pendent ans peth pòble de Betren e finaument an vist era lum. Ua mòla restacada ara istòria de fòrça familhes de Betren que damb eth sòn esfòrç heren possible qu'aué aguest simbèu entà toti es mortièrs sigue aquiu. Un acte qu'a estat tanben fòrça emotiu e qu'a agut tanben fòrça a veir damb era memòria de fòrça des qu'èrem aquiu e un bon exemple d'aquerò qu'era politica pòt arténher. Dus dies intensi que m'an hèt a sénter orgulhosa de trabalhar per Aran.

7 de gen. 2011

Civisme??

Ère de preveir, totun non dèishe de sorprener-me, e indignar-me. "Impulso ciudadano" vò tirar endauant un recors d'inconstitucionalitat en contra dera lei der aranés.
Un aute viatge aqueri qu'an sonque ua vision monocromatica des causes, e que se cren en possession dera unica vertat, tornen ara carga, ara entà atacar es drets lingüistics des aranesi, e en definitiva de toti es occitans...e per mès qu'ac sagi de compréner, non me'n gesqui!
Cau díder qu'aguesta entitat ei fondada per un ex-deputat de Ciutadans en Parlament de Catalonha, qu'ara milite en partit UPyD (Unión, Progreso y Democracia) deth qu'ei portavotz Rosa Díez (vos recomani ua visita entara sua plana web entà hèr-vos ua idèa de qui parlam).
Mos trobam donc un aute còp deuant de gent qu'an era intolerància e era provocacion coma dògma de fe e que, damb era desencusa perpètua dera democràcia e eth civisme (concèptes que pr'amor des sues actituds auem comprovat que desconeishen) non hèn sonque qu'alugar contunhament es huecs dera discòrdia e era intolerància, ath delà sense saber de qué parlen!
Aguesta lei, era nòsta lei, siguec aprovada peth Parlament de Catalonha de forma majoritària e respon, non sonque ath compliment deth mandat estatutari, se non a un besonh imperiós entà qu'era nòsta lengua pròpria posque, aumens, subervíuer.
Mès aquerò ei interpretat coma un atac ara unitat dera pàtria e que condemne ad aqueri qu'an ua auta lengua mairau o ua auta manèra de pensar a renonciar a tot aquerò que les ei pròpri....non ei atau! A qui se li pòt passar peth cap qu'er hèt qu'ua lengua coma era nòsta sigue reconeishuda e amparada met en perilh cap d'aguestes causes??! Donc ei clar qu'entà bèri uns ei atau. Entà aqueri que vòlen impausar-mos ua madeisha forma de pensar, de parlar, d'estimar...en definitiva ua madeisha manèra de veir eth mon, que de ben segur ajudarie a empraubir un shinhau mès eth nòste imaginari, era nòsta vida.
Amics e amigues, mos cau donc èster atents e, damb serenitat e coratge, deféner es nòsti drets, era nòsta identitat, eth nòste petit univèrs. Un univèrs qu'ajude modèstament a enriquir aguest planeta, e que non ei que sigue ne melhor ne pitjor que d'auti, totun ei eth nòste e damb aquerò ja n'auem pro! Ànim!!

14 d’oct. 2011

El aranés como excusa

Estas últimas semanas hemos asisitido a la enésima confrontación política motivada por temas de lengua. Desgraciadamente la lengua sigue siendo un elemento utilizado por algunos partidos políticos para atacar a sus adversarios, y algo que es de todos y todas se utiliza por algunos para alcanzar sus objetivos particulares. El binomio lengua y poder vuelve a estar de moda.

Durante los últimos plenos en los ayuntamientos araneses y en el Conselh Generau se han debatido y votado dos mociones relacionadas con el aranés y presentadas en ambos casos por Unitat d’Aran. La más reciente defensaba el modelo de inmersión lingüística en aranés, presente en nuestras escuelas desde hace ya casi treinta años y con resultados muy positivos. En el Ayuntamiento de Vielha Mijaran se sometía a votación esta moción junto con otra presentada por Convergencia Democratica Aranesa en la misma línea de defensa de la inmersión lingüística (de hecho los textos son prácticamente idénticos excepto en el último punto). En este punto UA pide al Partido Popular y a las asociaciones e instancias particulares que dejen de alimentar la discordia social respecto a las lenguas. Y con esto el grupo de Convergencia en Vielha no estuvo de acuerdo y votó en contra de la moción de UA (insisto, con el mismo texto que el suyo) satisfaciendo así las exigencias de su socio de gobierno, el PP, y votando a favor de su propia moción.

Pero no acaban aquí las curiosidades. CDA en el Conselh Generau d’Aran votó favorablemente a la moción presentada por UA pero en el resto de ayuntamientos se abstuvo en la citada moción…¿Qué les pasa pues a los convergentes? ¿Votan cosas distintas para tener contento al PP?

Ahora, tras haber quedado en evidencia, utilizan la mentira y la demagogia para tapar su triste realidad: su objetivo es mantener el poder a cualquier precio sin demostrar ningún sentido de país. Acusan a UA de mentirosos y de ser culpables, junto a PSC y PSOE, del recurso contra la Ley del aranés. Una vez más confunden intencionadamente pero vamos a ser claros, otra vez. Contra las mentiras la verdad de los hechos:

En julio de 2006 el PP presenta un recurso contra el Estatuto de Catalunya, aprobado en 2005, y en 2010 el TC emite sentencia declarando el término “preferente” inconstitucional. Más tarde, en pleno trámite de la ley del aranés en el Parlament, el CGE avala esta ley pero aconseja eliminar el término “preferente” del texto. La “Ley del occitano, aranés en Aran” se aprueba en septiembre de 2010 con los votos a favor de PSC, CiU, Iniciativa y ERC y los votos en contra de PP y Ciutadans. Finalmente, en julio de 2011, el Consejo de Ministros interpone un recurso contra la ley, debido al término “preferente”, que el Tribunal Constitucional admite a trámite en septiembre de 2011.

Paralelamente a este proceso, tres familias de Catalunya (todas ellas relacionadas con Ciutadans) denuncian el sistema de inmersión lingüística catalán y los tribunales emiten sentencias en las que reconocen el derecho de los denunciantes a recibir escolarización en castellano y el TSJC admite que ésto puede condicionar todo el modelo catalán, hecho que, en consecuencia, afectaría también al aranés. Estos son los hechos, comprobables en hemerotecas y actas oficiales, no hay trampa ni cartón.

CDA puede ahora hablar de mentira y de manipulación, puede acusar a Unitat d’Aran de todo lo que quieran, estamos acostumbrados a sus artes populistas, pero los hechos son los que son y no se pueden negar ni intentar ocultar bajo la cortina de humo de la demagogia.

Unitat d’Aran ha defensado y defensará la lengua propia de Aran, así como su cultura e instituciones propias, y también aquí los hechos y la historia nos avalan: mientras que en veintitrés años de gobierno convergente en Catalunya y doce en Aran no existió ninguna ley del aranés, en menos de ocho años de gobiernos de izquierdas en la Generalitat y cuatro años de Unitat d’Aran en el Conselh Generau, esa ley es ahora una realidad.

Unitat d’Aran seguirá trabajando para que esa ley avance y para que el aranés sea una lengua de futuro y de convivencia y coesión social y no una excusa partidista en favor de la confrontación política y social.

Maria Vergés Pérez

Concejal del Ayuntamiento de Vielha Mijaran y ex “Cap de cultura e politica lingüistica” del Conselh Generau d’Aran

22 d’abr. 2011

Ilusion comprometuda

Aguesti dies endarrèr presentàuem es candidatures tàs eleccions municipaus e tath Conselh Generau d'Aran. Ues candidatures damb persones ilusionades, professionaus e valentes que se presenten en aguestes eleccions pr'amor deth sòn compromés damb Aran e es sòns municipis e damb era volontat de ajudar a auançar ath nòste territòri e ara sua gent en aguesti moments tant complicadi.
Era campanha electorau que començarà d'aciu a uns dies serà ben segur ua campanha emocionant e intensa a on, uns e uns auti, auram d'explicar e deféner es nòstes posicions, opinions e accions. Mès non serà ua campanha coma ua auta quinsevolh, sustot peth moment sociau e economic que viuem e calerà hèr a conéisher damb claretat quin Aran volem entàs pròplèu ans, ena mia opinion un Aran mès fòrt e coesionat que pogue afrontar es rèptes d'un futur qu'encara ei incèrt e que requerís de projèctes e accions innovadores e modèrnes que placen definitivament ath nòste país en sègle 21. Pr'amor qu'a arribat eth moment de guardar entà dauant e non entà darrèr, d'apostar per un Aran mès desvolopat e damb majors còtes de benèster entàs sòns ciutadans e ciutadanes.
Seran donques ues setmanes apassionantes a on toti e totes demoram qu'eth respècte sigue, ara fin, peth dessús de tot e qu'aguest país nòste e era sua gent sigue qui en gesque mès beneficiat.

28 de març 2011

Aramès Aranés

CAMPANHA DE PROMOCION E DIFUSION DERA LENGUA PRÒPRIA D'ARAN

www.aramesaranes.com


19 de març 2011

Memòria, politica e emocion

François Mitterrand didie: "Sonque pòt èster president dera Republica aqueth qu'aime, desire e estime". Semble qu'enes tempsi que viuem emocion e politica son dus concèptes totaument oposadi, totun pensi qu'ara mès que jamès ei de besonh que vagen dera man, pr'amor que qué ei era politica se non aquerò que se hè tath benefici comun? Òc, ei cèrt, aué en dia eth significat dera politica ei desprestigiat, totaument menstengut, quauquarren que francament pensi que non ei deth tot just, sustot quan parlam dera politica locau, era que mos tòque d'apròp, aquera dera que ne vedem cada dia es resultats. Sò convençuda qu'ei deth tot impossible governar e gestionar un territòri, coma eth nòste, sense préner consciéncia que s'ei ath servici des ciutadans, qu'ei de besonh conéisher es sòns besonhs e es sòns sònis e qu'eth benèster de toti sense distincions a d'èster eth principau objectiu.
Digui tot açò pr'amor qu'aguesti darrèri dies auem podut assistir a dus actes que son un bon exemple dera relacion entre politica e emocion. Ager diuendres inauguràuem era "2au exposicion collectiva d'artistes d'Aran", ua exposicion que vò fomentar era creacion artistica en Aran ath madeish temps que vò balhar ua oportunitat a totes aqueres persones que viuen en Aran entà poder expausar es sues òbres un còp ar an. Enguan aguesta exposicion prenie eth nòm de David Beso, un joen aranés que mos deishèc hè tres ans d'ua forma injusta e non demorada e qu'auie ua trajectòria artistica mès que notabla e desconeishuda entà fòrça persones. Un aumenatge ara sensibilitat e ath talent en un acte fòrça emocionant de rebrembe ara memòria d'aguest joen artista.
E aué auem inaugurat es òbres de reabilitacion dera mòla de Betren. Ja n'è parlat bèth còp, aguestes èren ues òbres fòrça demorades pendent ans peth pòble de Betren e finaument an vist era lum. Ua mòla restacada ara istòria de fòrça familhes de Betren que damb eth sòn esfòrç heren possible qu'aué aguest simbèu entà toti es mortièrs sigue aquiu. Un acte qu'a estat tanben fòrça emotiu e qu'a agut tanben fòrça a veir damb era memòria de fòrça des qu'èrem aquiu e un bon exemple d'aquerò qu'era politica pòt arténher. Dus dies intensi que m'an hèt a sénter orgulhosa de trabalhar per Aran.

7 de gen. 2011

Civisme??

Ère de preveir, totun non dèishe de sorprener-me, e indignar-me. "Impulso ciudadano" vò tirar endauant un recors d'inconstitucionalitat en contra dera lei der aranés.
Un aute viatge aqueri qu'an sonque ua vision monocromatica des causes, e que se cren en possession dera unica vertat, tornen ara carga, ara entà atacar es drets lingüistics des aranesi, e en definitiva de toti es occitans...e per mès qu'ac sagi de compréner, non me'n gesqui!
Cau díder qu'aguesta entitat ei fondada per un ex-deputat de Ciutadans en Parlament de Catalonha, qu'ara milite en partit UPyD (Unión, Progreso y Democracia) deth qu'ei portavotz Rosa Díez (vos recomani ua visita entara sua plana web entà hèr-vos ua idèa de qui parlam).
Mos trobam donc un aute còp deuant de gent qu'an era intolerància e era provocacion coma dògma de fe e que, damb era desencusa perpètua dera democràcia e eth civisme (concèptes que pr'amor des sues actituds auem comprovat que desconeishen) non hèn sonque qu'alugar contunhament es huecs dera discòrdia e era intolerància, ath delà sense saber de qué parlen!
Aguesta lei, era nòsta lei, siguec aprovada peth Parlament de Catalonha de forma majoritària e respon, non sonque ath compliment deth mandat estatutari, se non a un besonh imperiós entà qu'era nòsta lengua pròpria posque, aumens, subervíuer.
Mès aquerò ei interpretat coma un atac ara unitat dera pàtria e que condemne ad aqueri qu'an ua auta lengua mairau o ua auta manèra de pensar a renonciar a tot aquerò que les ei pròpri....non ei atau! A qui se li pòt passar peth cap qu'er hèt qu'ua lengua coma era nòsta sigue reconeishuda e amparada met en perilh cap d'aguestes causes??! Donc ei clar qu'entà bèri uns ei atau. Entà aqueri que vòlen impausar-mos ua madeisha forma de pensar, de parlar, d'estimar...en definitiva ua madeisha manèra de veir eth mon, que de ben segur ajudarie a empraubir un shinhau mès eth nòste imaginari, era nòsta vida.
Amics e amigues, mos cau donc èster atents e, damb serenitat e coratge, deféner es nòsti drets, era nòsta identitat, eth nòste petit univèrs. Un univèrs qu'ajude modèstament a enriquir aguest planeta, e que non ei que sigue ne melhor ne pitjor que d'auti, totun ei eth nòste e damb aquerò ja n'auem pro! Ànim!!