26 de set. 2010

Era lei!!

En darrèr pòst que penjaua en aguest blog parlaua dera lei der aranés, deth grèu perilh que corrie que non s'aprovèsse, totun ara fin, dempús d'un temps d'incertesa l'auem aprovat!! Reaument se tracte d'un ahèr istoric entà Aran qu'a estat possible gràcies ath trabalh e esfòrç der actuau govèrn dera Generalitat e deth Conselh Generau d'Aran, qu'amassa damb persones e entitats qu'è dejà fòrça temps que trabalhen pera nòsta lengua, auem artenhut aué ua lei qu'ara fin mos place definitivament en mapa e determine er àmbit competenciau der aranés atau coma, entre d'autes causes, era toponima, er emplec ena escòla e ena administracion e es recorsi que son de besonh tath sòn desplegament, e definís es drets lingüistics des ciutadans d'Aran.
Ei coma digui ua lei plan important entath nòste país que da un pas entà dauant per çò que hè ath reconeishement der aranés e dera nòsta identitat, ath temps que place a Aran coma referent ena defensa der occitan dauant des nòsti frairs der aute costat dera termièra. Era lei ei per tant un auanç fòrça important en desplegament dera oficialitat dera lengua en Catalonha e exigís qu'es institucions catalanes e araneses garantisquen era sua superviuença.
Pensi qu'ei tanben important remercar que, a despièch dera bona notícia qu'açò supause, aguesta lei arribe tard, qu'ei fòrça eth temps que s'a perdut sense qu'anteriors govèrns, en Aran e en Catalonha, agen hèt un solet pas entà qu'er aranés non arribèsse ath sòn grèu estat actuau. Mès de vint ans de CiU ena Generalitat e jamès s'a artenhut tant entara nòsta lengua coma enes darrèrs tres ans. E se digui açò non ei cap damb ànim de cercar polemica, mès pensi qu'era memòria mos falhe tot soent e ara me sorpren fòrça qu'aguesta lei nèishe ara damb tanti pairs e tantes mairs, e toti possen entà trèir eth cap ena fotografia en tot atriboïr-se un mèrit, que d'auer volut, poderien auer-se atriboït fòrça, fòrça ans entà darrèr. N'i a d'auti tanben que, en tot cercar eth sòn lòc en mon e ua manèra de ramplir er esperit de paraules doces e amables entà alimentar era sua autoestima, non an sabut veir mès enlà deth sòn pròpri benefici e non an dubtat en reivindicar tanben era sua part d'aguesta paternitat multipla.
Sigue coma sigue voleria acabar aguestes paraules en tot manifestar un còp mès era mia satisfaccion e orgulh per aguesta lei qu'auem artenhut, qu'ara fin ei ua lei entà Aran que mèrque un abantes e un dempús ena nòsta istòria. Comence donc ara ua naua etapa ena que demori, coma ben didec eth Sindic d'Aran ena sua intervencion en Parlament de Catalonha, era lengua non sigue emplegada coma esturment politic entà facilitar tacticismes partidistes, se non qu'esdevengue reaument ua lengua fòrta e de futur.

26 de set. 2010

Era lei!!

En darrèr pòst que penjaua en aguest blog parlaua dera lei der aranés, deth grèu perilh que corrie que non s'aprovèsse, totun ara fin, dempús d'un temps d'incertesa l'auem aprovat!! Reaument se tracte d'un ahèr istoric entà Aran qu'a estat possible gràcies ath trabalh e esfòrç der actuau govèrn dera Generalitat e deth Conselh Generau d'Aran, qu'amassa damb persones e entitats qu'è dejà fòrça temps que trabalhen pera nòsta lengua, auem artenhut aué ua lei qu'ara fin mos place definitivament en mapa e determine er àmbit competenciau der aranés atau coma, entre d'autes causes, era toponima, er emplec ena escòla e ena administracion e es recorsi que son de besonh tath sòn desplegament, e definís es drets lingüistics des ciutadans d'Aran.
Ei coma digui ua lei plan important entath nòste país que da un pas entà dauant per çò que hè ath reconeishement der aranés e dera nòsta identitat, ath temps que place a Aran coma referent ena defensa der occitan dauant des nòsti frairs der aute costat dera termièra. Era lei ei per tant un auanç fòrça important en desplegament dera oficialitat dera lengua en Catalonha e exigís qu'es institucions catalanes e araneses garantisquen era sua superviuença.
Pensi qu'ei tanben important remercar que, a despièch dera bona notícia qu'açò supause, aguesta lei arribe tard, qu'ei fòrça eth temps que s'a perdut sense qu'anteriors govèrns, en Aran e en Catalonha, agen hèt un solet pas entà qu'er aranés non arribèsse ath sòn grèu estat actuau. Mès de vint ans de CiU ena Generalitat e jamès s'a artenhut tant entara nòsta lengua coma enes darrèrs tres ans. E se digui açò non ei cap damb ànim de cercar polemica, mès pensi qu'era memòria mos falhe tot soent e ara me sorpren fòrça qu'aguesta lei nèishe ara damb tanti pairs e tantes mairs, e toti possen entà trèir eth cap ena fotografia en tot atriboïr-se un mèrit, que d'auer volut, poderien auer-se atriboït fòrça, fòrça ans entà darrèr. N'i a d'auti tanben que, en tot cercar eth sòn lòc en mon e ua manèra de ramplir er esperit de paraules doces e amables entà alimentar era sua autoestima, non an sabut veir mès enlà deth sòn pròpri benefici e non an dubtat en reivindicar tanben era sua part d'aguesta paternitat multipla.
Sigue coma sigue voleria acabar aguestes paraules en tot manifestar un còp mès era mia satisfaccion e orgulh per aguesta lei qu'auem artenhut, qu'ara fin ei ua lei entà Aran que mèrque un abantes e un dempús ena nòsta istòria. Comence donc ara ua naua etapa ena que demori, coma ben didec eth Sindic d'Aran ena sua intervencion en Parlament de Catalonha, era lengua non sigue emplegada coma esturment politic entà facilitar tacticismes partidistes, se non qu'esdevengue reaument ua lengua fòrta e de futur.