Aué s'a presentat en Ajuntament de Vielha eth libre "Amarga lluvia", de Mª José Brito, un libre que recuelh es reflexions e sentiments dera autora deuant dera pèrta deth sòn hilh dempús d'ua malautia fulminant.
M'a impactat fòrça era serenitat damb era qu'aguesta mair a parlat ath public assistent, sense estridéncies ne lèrmes, damb era enteresa qu'eth patiment extrem balhe as valents.
Era autora a parlat deth besonh que sentec de deishar escrits es sòns pensaments entà que damb eth pas deth temps ne demorèsse constància. Ena sua reflexion a nomentat ar abad Dinouard (Joseph Antonie Toussaint Dinouart, s.XVIII), qu'escriuec ua brèu òbra a on plantegèc dotze normes sus aquerò que cau e non cau escríuer, sus aquerò qu'ei de besonh escríuer e ei melhor carar, deth moment de parlar e deth moment d'èster en silenci. Tres sègles dempús, aguestes dotze normes son encara d'actualitat: Dinouart non mos convide a carar se non a escríuer ben, e coma ditz en un des sòns precèptes "escríuer ei entregar-se as auti, deishar d'apertier-se a un madeish, despolhar es sentiments e es intencions".
Atau donques, en tot préner es paraules de Dinouard conscient de qué aquerò que demore escrit, escrit ei, comenci aguesta aventura entà hèr a arribar a toti aqueri que vos apropegatz ad aguest blog es mies opinions e reflexions que non an mès pretension qu'aportar eth mèn modèst graet de sable ad aguesta societat.
M'a impactat fòrça era serenitat damb era qu'aguesta mair a parlat ath public assistent, sense estridéncies ne lèrmes, damb era enteresa qu'eth patiment extrem balhe as valents.
Era autora a parlat deth besonh que sentec de deishar escrits es sòns pensaments entà que damb eth pas deth temps ne demorèsse constància. Ena sua reflexion a nomentat ar abad Dinouard (Joseph Antonie Toussaint Dinouart, s.XVIII), qu'escriuec ua brèu òbra a on plantegèc dotze normes sus aquerò que cau e non cau escríuer, sus aquerò qu'ei de besonh escríuer e ei melhor carar, deth moment de parlar e deth moment d'èster en silenci. Tres sègles dempús, aguestes dotze normes son encara d'actualitat: Dinouart non mos convide a carar se non a escríuer ben, e coma ditz en un des sòns precèptes "escríuer ei entregar-se as auti, deishar d'apertier-se a un madeish, despolhar es sentiments e es intencions".
Atau donques, en tot préner es paraules de Dinouard conscient de qué aquerò que demore escrit, escrit ei, comenci aguesta aventura entà hèr a arribar a toti aqueri que vos apropegatz ad aguest blog es mies opinions e reflexions que non an mès pretension qu'aportar eth mèn modèst graet de sable ad aguesta societat.
3 comentaris:
Molt sàbies es reflexions de Dinouart que t´han portat a prener aquesta decision que ja ere laguens ton... és milhors desideris entà aguesta naua aventura tua!
Pax
Jo coma que non sai qui ei Dinouart... benedita cultura. T'envii força punets e benvenguda ath magic mon des blogs
Molta sort . lector en exili
Publica un comentari a l'entrada