30 de març 2009

Era cultura en Aran

Aguest passat diuendres eth Conselh Generau d'Aran recebec era visita deth conselhèr de Cultura e Mieis de Comunicacion dera Generalitat, Joan Manuel Tresserras. En d'autes circonstàncies se poderie considerar ua visita mès laguens des relacions abituaus entre dus govèrns, mès en aguest cas pren ua notorietat remercabla.
Er actuau finançament en matèria de cultura a devengut, damb eth pas des darrèri dètz-e-nau ans, totaument insufisent e en tot aguest temps aguesta competéncia, traspassada ath Conselh Generau, non auie estat redaurida.
Ua des prumères accions qu'eth govèrn d'Unitat d'Aran en Conselh Generau amièc a tèrme siguec era demana oficiau ara Generalitat de Catalonha deth redauriment dera negociacion d'aguest traspàs economic. Aguestes convèrses balhèren coma resultat era redaccion d'un plan culturau dera Val d'Aran per part deth Conselh, en qué se desvolopauen totes es accions e inversions de besonh en matèria de cultura ena Val d'Aran: equipaments, patrimòni, musèus, creacion...totes aguestes accions sigueren avalorades economicament e quedèren ara demora dera negociacion damb eth Departament de Cultura dera Generalitat.
Malurosament, e a despièch des esfòrci deth Conselh Generau, aguesta negociacion a resultat fòrça mès lenta de çò qu'auéssem desirat. Totun, era visita deth conselhèr Tresserras mèrque un punt d'inflexion.
Eth pròpri conselhèr remerquèc qu'era sua preséncia en Aran responie ath compromés dera Generalitat d’amiar a tèrme actuacions importants en matèria culturau en nòste país, atau coma melhorar-ne eth finançament, hèt que, en paraules deth conselhèr "ei de justicia entà reparar un deute istoric".
Entre d’auti ahèrs eth conselhèr se comprometec a desvolopar un plan director deth patrimòni aranés, e a possar definitivament eth desvolopament des esquipaments culturaus en Aran atau coma velhar pera preséncia der aranés enes mieis de comunicacion catalans. Totun, tanben afirmèc que d’auti tipes d’actuacions e projèctes an de demorar supeditades ath barrament des negociacions sus eth finançament damb er Estat.
Ua visita per tant un shinhau agredoça, qu'en tot cas mos hè a demorar, damb esperança resignada qu'es tempsi melhoren rapidament, entre d'autes causes, entà qu'eth Conselh Generau posque desvolopar per complèt es politiques culturaus qu'Aran merite e a de besonh.

3 comentaris:

Paco Gallart ha dit...

Felicitats pera iniciatiua, demoraram tamb impaciència es escrits en blog. Sus tot aquera get que hem dehòra dera Val e tamben mos agrade estar en contacte tamb era nòsta lengua e cultura.

CRISTINA mare de dus mainatges qu'estudien en aranés ha dit...

Sò totaument a favor deth foment e impols dera nòsta lengua e cultura, mès cau èster realistes e dilhèu abantes de gastar mès sòs en d'auti ahèrs e projèctes serie covenient e plan important tàs que mos agrade parlar escriuer era nòsta lengua, e sustot tàs qu'auem mainadèra qu'estudie aranés e en aranés, que per part deth Conselh se publiquèsse dejà un diccionari coma Diu mane,e que pogam hèr-lo anar dera madeisha manèra qu'es catalans hènt a anar eth Pompeu.
Me demani perque era OFEA non a estat capable encara d'editar quauquarren tan de besonh.
Se volem conservar era nòsta identitat coma pòble, cau començar pera lengua, e sense un diccionari non vam entà enlòc.
Per tanh dilhèu convierie invertir mès en açò e mens en prèmis, ja que de qué mos servissen es prèmis literaris se non auem un diccionari que mos permete escriuer corrèctament entà poder-i participar? Ja qu'evidentament ei totument illògic presentar ua òbra literaria damb faltes d'ortografia.

Maria Vergés ha dit...

Òla Cristina,
en prumèr lòc è de dider-te que sò d'acòrd damb tu en besonh d'auer un diccionari d'aranés de referéncia, sustot quan, coma ben dides, es pairs e mairs auetz d'atier es trabalhs dera escòla des vòsti hilhs en aranés. Totun eth problèma ei fòrça mès complèxe. Pendent es darrèri dotze ans, eth Conselh Generau a recebut ua dotacion economica entara cultura e lengua deth país qu'eth passat 2008 artenhe'c sonque es 300.000 euros. Aguesti sòs s'an de destinar ath patrimòni, as musèus, ara promocion culturau e ara lengua. Coma ben compreneràs, non n'i a ne tà començar. Totun, enguan auem artenhut, dempús d'ua longa negociacion, era signatura d'un convèni de 100.000 euros annaus damb era Secretaria de Politica Lingüistica dera Generalitat que demori ajuden ath Departament de Cultura e Politica Lingüistica deth Conselh a atier besonhs coma eth que tu planteges.
Ei cèrt que mos manquen fòrça causes per hèr, mès pensi qu'eth darrèr an e miei auem auançat fòrça: condes infantils, volontariat per aranés, festivau de teatre ena escòla... E dèisha-me que non siga d'acòrd damb tu en ua causa: es prèmis literaris tanben mos definíssen coma país e servíssen entà qu'er aranés guanhe qualitat e prestigi sociau. Son un petit motor tara nòsta lengua e pròva d'aquerò ne son es sòns 15 ans d'istòria.
Preni nòta donc dera tua demana e gràcies pera tua aportacion

30 de març 2009

Era cultura en Aran

Aguest passat diuendres eth Conselh Generau d'Aran recebec era visita deth conselhèr de Cultura e Mieis de Comunicacion dera Generalitat, Joan Manuel Tresserras. En d'autes circonstàncies se poderie considerar ua visita mès laguens des relacions abituaus entre dus govèrns, mès en aguest cas pren ua notorietat remercabla.
Er actuau finançament en matèria de cultura a devengut, damb eth pas des darrèri dètz-e-nau ans, totaument insufisent e en tot aguest temps aguesta competéncia, traspassada ath Conselh Generau, non auie estat redaurida.
Ua des prumères accions qu'eth govèrn d'Unitat d'Aran en Conselh Generau amièc a tèrme siguec era demana oficiau ara Generalitat de Catalonha deth redauriment dera negociacion d'aguest traspàs economic. Aguestes convèrses balhèren coma resultat era redaccion d'un plan culturau dera Val d'Aran per part deth Conselh, en qué se desvolopauen totes es accions e inversions de besonh en matèria de cultura ena Val d'Aran: equipaments, patrimòni, musèus, creacion...totes aguestes accions sigueren avalorades economicament e quedèren ara demora dera negociacion damb eth Departament de Cultura dera Generalitat.
Malurosament, e a despièch des esfòrci deth Conselh Generau, aguesta negociacion a resultat fòrça mès lenta de çò qu'auéssem desirat. Totun, era visita deth conselhèr Tresserras mèrque un punt d'inflexion.
Eth pròpri conselhèr remerquèc qu'era sua preséncia en Aran responie ath compromés dera Generalitat d’amiar a tèrme actuacions importants en matèria culturau en nòste país, atau coma melhorar-ne eth finançament, hèt que, en paraules deth conselhèr "ei de justicia entà reparar un deute istoric".
Entre d’auti ahèrs eth conselhèr se comprometec a desvolopar un plan director deth patrimòni aranés, e a possar definitivament eth desvolopament des esquipaments culturaus en Aran atau coma velhar pera preséncia der aranés enes mieis de comunicacion catalans. Totun, tanben afirmèc que d’auti tipes d’actuacions e projèctes an de demorar supeditades ath barrament des negociacions sus eth finançament damb er Estat.
Ua visita per tant un shinhau agredoça, qu'en tot cas mos hè a demorar, damb esperança resignada qu'es tempsi melhoren rapidament, entre d'autes causes, entà qu'eth Conselh Generau posque desvolopar per complèt es politiques culturaus qu'Aran merite e a de besonh.

3 comentaris:

Paco Gallart ha dit...

Felicitats pera iniciatiua, demoraram tamb impaciència es escrits en blog. Sus tot aquera get que hem dehòra dera Val e tamben mos agrade estar en contacte tamb era nòsta lengua e cultura.

CRISTINA mare de dus mainatges qu'estudien en aranés ha dit...

Sò totaument a favor deth foment e impols dera nòsta lengua e cultura, mès cau èster realistes e dilhèu abantes de gastar mès sòs en d'auti ahèrs e projèctes serie covenient e plan important tàs que mos agrade parlar escriuer era nòsta lengua, e sustot tàs qu'auem mainadèra qu'estudie aranés e en aranés, que per part deth Conselh se publiquèsse dejà un diccionari coma Diu mane,e que pogam hèr-lo anar dera madeisha manèra qu'es catalans hènt a anar eth Pompeu.
Me demani perque era OFEA non a estat capable encara d'editar quauquarren tan de besonh.
Se volem conservar era nòsta identitat coma pòble, cau començar pera lengua, e sense un diccionari non vam entà enlòc.
Per tanh dilhèu convierie invertir mès en açò e mens en prèmis, ja que de qué mos servissen es prèmis literaris se non auem un diccionari que mos permete escriuer corrèctament entà poder-i participar? Ja qu'evidentament ei totument illògic presentar ua òbra literaria damb faltes d'ortografia.

Maria Vergés ha dit...

Òla Cristina,
en prumèr lòc è de dider-te que sò d'acòrd damb tu en besonh d'auer un diccionari d'aranés de referéncia, sustot quan, coma ben dides, es pairs e mairs auetz d'atier es trabalhs dera escòla des vòsti hilhs en aranés. Totun eth problèma ei fòrça mès complèxe. Pendent es darrèri dotze ans, eth Conselh Generau a recebut ua dotacion economica entara cultura e lengua deth país qu'eth passat 2008 artenhe'c sonque es 300.000 euros. Aguesti sòs s'an de destinar ath patrimòni, as musèus, ara promocion culturau e ara lengua. Coma ben compreneràs, non n'i a ne tà començar. Totun, enguan auem artenhut, dempús d'ua longa negociacion, era signatura d'un convèni de 100.000 euros annaus damb era Secretaria de Politica Lingüistica dera Generalitat que demori ajuden ath Departament de Cultura e Politica Lingüistica deth Conselh a atier besonhs coma eth que tu planteges.
Ei cèrt que mos manquen fòrça causes per hèr, mès pensi qu'eth darrèr an e miei auem auançat fòrça: condes infantils, volontariat per aranés, festivau de teatre ena escòla... E dèisha-me que non siga d'acòrd damb tu en ua causa: es prèmis literaris tanben mos definíssen coma país e servíssen entà qu'er aranés guanhe qualitat e prestigi sociau. Son un petit motor tara nòsta lengua e pròva d'aquerò ne son es sòns 15 ans d'istòria.
Preni nòta donc dera tua demana e gràcies pera tua aportacion