27 abr. 2009

Pèira, papèr o ...

Aguestes darrères setmanes an estat fòrça intenses per çò que hè as ahèrs deth departament de cultura deth Conselh Generau.

Era Comission d’Auviatge aprovaue eth projècte de reabilitacion dera Mòla de Betren, un projècte qu’auie demorat pendent ans enes calaishi e ara, gràcies ara volontat deth govèrn e damb era revision deth projècte iniciau, s’an podut redusir es còsti en un 10% e abantes der ostiu començaràn es òbres tant reclamades pes vesins de Betren. Uns vesins qu’an vist an darrèr d’an coma aqueth edifici, cargat dera istòria recenta deth pòble, perdie es parets a bocins e, damb eres, bocins tanben dera memòria des mortièrs.

Uns dies dempús, presentàuem ena sedença deth Conselh eth recuelh de tèxtes literaris en aranés “De bon liéger” qu’a editat eth departament de Cultura e Politica Lingüistica deth Conselh damb motiu dera celebracion deth dia de Sant Jòrdi. Siguec un acte fòrça agradable e compdèc damb era participacion de bèri uns des autors.

È de díder, en tot prener-me era libertat de prescindir per un moment dera modèstia, qu’ei reconfortant comprovar dempús de lèu dus ans en govèrn d’Aran, e a despièch dera desesperant e injusta manca de recorsi, era quantitat tanplan remercabla de publicacions en aranés que s’an amiat entà deuant: era colleccion de condes infantils, “Pepita Caubet”, dera que portam dus numèros publicadi e dera qué, en brèu, gesseràn ara lum tres numèros mès; era colleccion de classics reviradi deth catalan “Solitud”, e “Ací que repòse Navares, e d’autes narracions mexicanes” que gràcies ara Editoriau Pagès e ara Institucion des Letres Catalanes lèu compdarà damb ua auta nauetat; era colleccion de literatura juvenil que premanim e que veirà era lum abantes dera tardor; era publicacion des òbres guanhadores des XIVau e XV Mn. Condò Sambeat e Vau e VIau Aran de literatura; era edicion deth recuelh de poesies d’autors deth país “Aran en vèrs” que se publiquèc damb motiu dera Hèsta d’Aran 2008 e d’auti libres e recuelhs, coma eth catalòg dera exposicion “Aran clavis regni” o era revista infantila “Papagai”. E ara fin dera setmana ua plan bona noticia: ua aranesa, Tòni Escala, recebec eth VIIIau Prèmi Raconte en Occitan pera sua òbra “Hered”, per tant en pòc de temps auram un aute libre en aranés en mercat.

Era presentacion deth Festivau de Jazz de Sant Gaudens en Aran, en tot encetar ua dinamica de collaboracion damb Comenges en matèria culturau, o era lectura populara ena plaça deth monument ara lengua qu’amassa damb eth collectiu Lengua Viua organizèrem eth dia de Sant Jòrdi, son ua pròva dera grana activitat que desvolope eth Conselh Generau d’Aran en cultura e lengua. Totun, semble, qu’encara n’i a que non son contenti, inclús n’i a que diden qu’aguest Govèrn sonque è causes “tara cultura”. Serà que jamès plò a gust de toti. En tot cas, vos pogui assegurar que nosati seguiram trabalhant damb era madeisha illusion e eficàcia, e vosati poderatz hèr “era pròva deth coton” en pògui mesi, un viatge artenhudi es dus ans de govèrn e comprovar alavetz qué s’a hèt, de mès e de mens, peth país e pera gent que i demore.

27 abr. 2009

Pèira, papèr o ...

Aguestes darrères setmanes an estat fòrça intenses per çò que hè as ahèrs deth departament de cultura deth Conselh Generau.

Era Comission d’Auviatge aprovaue eth projècte de reabilitacion dera Mòla de Betren, un projècte qu’auie demorat pendent ans enes calaishi e ara, gràcies ara volontat deth govèrn e damb era revision deth projècte iniciau, s’an podut redusir es còsti en un 10% e abantes der ostiu començaràn es òbres tant reclamades pes vesins de Betren. Uns vesins qu’an vist an darrèr d’an coma aqueth edifici, cargat dera istòria recenta deth pòble, perdie es parets a bocins e, damb eres, bocins tanben dera memòria des mortièrs.

Uns dies dempús, presentàuem ena sedença deth Conselh eth recuelh de tèxtes literaris en aranés “De bon liéger” qu’a editat eth departament de Cultura e Politica Lingüistica deth Conselh damb motiu dera celebracion deth dia de Sant Jòrdi. Siguec un acte fòrça agradable e compdèc damb era participacion de bèri uns des autors.

È de díder, en tot prener-me era libertat de prescindir per un moment dera modèstia, qu’ei reconfortant comprovar dempús de lèu dus ans en govèrn d’Aran, e a despièch dera desesperant e injusta manca de recorsi, era quantitat tanplan remercabla de publicacions en aranés que s’an amiat entà deuant: era colleccion de condes infantils, “Pepita Caubet”, dera que portam dus numèros publicadi e dera qué, en brèu, gesseràn ara lum tres numèros mès; era colleccion de classics reviradi deth catalan “Solitud”, e “Ací que repòse Navares, e d’autes narracions mexicanes” que gràcies ara Editoriau Pagès e ara Institucion des Letres Catalanes lèu compdarà damb ua auta nauetat; era colleccion de literatura juvenil que premanim e que veirà era lum abantes dera tardor; era publicacion des òbres guanhadores des XIVau e XV Mn. Condò Sambeat e Vau e VIau Aran de literatura; era edicion deth recuelh de poesies d’autors deth país “Aran en vèrs” que se publiquèc damb motiu dera Hèsta d’Aran 2008 e d’auti libres e recuelhs, coma eth catalòg dera exposicion “Aran clavis regni” o era revista infantila “Papagai”. E ara fin dera setmana ua plan bona noticia: ua aranesa, Tòni Escala, recebec eth VIIIau Prèmi Raconte en Occitan pera sua òbra “Hered”, per tant en pòc de temps auram un aute libre en aranés en mercat.

Era presentacion deth Festivau de Jazz de Sant Gaudens en Aran, en tot encetar ua dinamica de collaboracion damb Comenges en matèria culturau, o era lectura populara ena plaça deth monument ara lengua qu’amassa damb eth collectiu Lengua Viua organizèrem eth dia de Sant Jòrdi, son ua pròva dera grana activitat que desvolope eth Conselh Generau d’Aran en cultura e lengua. Totun, semble, qu’encara n’i a que non son contenti, inclús n’i a que diden qu’aguest Govèrn sonque è causes “tara cultura”. Serà que jamès plò a gust de toti. En tot cas, vos pogui assegurar que nosati seguiram trabalhant damb era madeisha illusion e eficàcia, e vosati poderatz hèr “era pròva deth coton” en pògui mesi, un viatge artenhudi es dus ans de govèrn e comprovar alavetz qué s’a hèt, de mès e de mens, peth país e pera gent que i demore.