11 de febr. 2010

LEI DER ARANÉS

Ager siguec admetut a tràmit peth plen deth Parlament de Catalonha eth projècte de lei der aranés. Ja n'è parlat en bèth aute moment, totun es pròplèu setmanes ne seguiram parlant fòrça. Aguest ei un pas de gegant entara nòsta lengua qu'a en aguesta lei ua grana oportunitat, dilhèu era darrèra, entà sajar de subervíuer.
Eth procès parlamentari totun s'encetèc ager damb eth refús dera cramba ara esmenda ara totalitat que presentaue eth PPC e que compdèc damb eth vòt favorable de Ciutadans. Dera postura des populars ne parlarè enes pròplèu dies, totun òc que voleria poder díder ara, que non me susprenec era sua argumentacion: era dreta s'ampare, per n-èssim viatge enes drets e enes libertats individuaus en tot díder, per exemple, qu'es familhes poguen escuélher era lengua d'escolarizacion des sòns hilhs. Demagògia de baisha volada, sustot quan en Aran era escòla aranesa, qu'ei plurilingüe (es nòsti mainatges aprenen aranés, catalan, castelhan, anglés e francés) hè 25 ans que practique era immersion lingüistica damb uns resultats que l'avalen e la justifiquen, sense cap de dubte.
En tot cas, auem encetat un camin d'esperança entar aranés, entath nòste occitan, qu'a de portar-mos un shinhau mès enlà. Voi per tant, arregraïr qu'eth govèrn catalan age dat aguest pas, un pas que pendent vint ans de govèrns convergents en Barcelona non s'auie ne plantejat. Auançam donc.

11 de febr. 2010

LEI DER ARANÉS

Ager siguec admetut a tràmit peth plen deth Parlament de Catalonha eth projècte de lei der aranés. Ja n'è parlat en bèth aute moment, totun es pròplèu setmanes ne seguiram parlant fòrça. Aguest ei un pas de gegant entara nòsta lengua qu'a en aguesta lei ua grana oportunitat, dilhèu era darrèra, entà sajar de subervíuer.
Eth procès parlamentari totun s'encetèc ager damb eth refús dera cramba ara esmenda ara totalitat que presentaue eth PPC e que compdèc damb eth vòt favorable de Ciutadans. Dera postura des populars ne parlarè enes pròplèu dies, totun òc que voleria poder díder ara, que non me susprenec era sua argumentacion: era dreta s'ampare, per n-èssim viatge enes drets e enes libertats individuaus en tot díder, per exemple, qu'es familhes poguen escuélher era lengua d'escolarizacion des sòns hilhs. Demagògia de baisha volada, sustot quan en Aran era escòla aranesa, qu'ei plurilingüe (es nòsti mainatges aprenen aranés, catalan, castelhan, anglés e francés) hè 25 ans que practique era immersion lingüistica damb uns resultats que l'avalen e la justifiquen, sense cap de dubte.
En tot cas, auem encetat un camin d'esperança entar aranés, entath nòste occitan, qu'a de portar-mos un shinhau mès enlà. Voi per tant, arregraïr qu'eth govèrn catalan age dat aguest pas, un pas que pendent vint ans de govèrns convergents en Barcelona non s'auie ne plantejat. Auançam donc.