23 nov. 2010

28 N

I a ua frase dera escriptora francesa Margerite Yourcenar que ditz: “Mès enlà dera alegria, mès enlà deth dolor, i a era dignitat d’èster”. Dignitat. Aguesta ei era prumèra emocion que voleria transméter. Era dignitat de poder díder ben clar quin a estat eth resultat d’aguesti 8 ans de govèrn de quèrres. Creigui qu'ei eth moment d'auer eth cap ben naut e explicar clarament quina a estat era òbra deth govèrn deth president Montilla e comparar-la damb es 23 ans de govèrn de convergéncia. E non cau anar massa luenh, quedem-mos en Aran: er Institut d'Aran, era escòla de Vielha, inversion en carretères, residéncia dera gent grana, era digitalizacion de totes es escòles araneses, era lei der aranés…e mès causes que me descuedi segur, mès en tot cas es donades e es hèts son aquiu, son reaus e toti ac comprovam dia darrèr de dia ena nòsta vida, enes nòsti pòbles e se demòstre ena despena en politiques sociaus qu’eth govèrn Montilla a amiat a tèrme. Pr'amor qu'era principau diferéncia deth PSC, dera quèrra dauant dera dreta ei qu’era quèrra met per dauant as persones.

Entà jo existissen fòrça motius entà votar PSC eth dia 28 de noveme.Totun vos vau a díder dues des mies rasons entà dar supòrt ath projècte deth PSC:

Era prumèra rason ei que coma hemna non sabi trapar un partit ne uns candidats que defenen e prebotgen es politiques d’igualtat, era igualtat d’oportunitats coma ac a hèt aguest partit, non n’i a cap! En tot escotar es paraules deth senhor Duran i Lleida en un acte de campanha de CiU enes que didec qu'ua des accions que vòlen amiar a tèrme ei era de "potenciar era natalitat autoctona", en tot dar incentius as hemnes catalanes entà qu'agen "hilhs catalans", pr'amor que se non sonque auie hilhs es hemnes inmigrants e atau metiem data de caducitat a Catalonha.

Francament, me preocupen afirmacions coma aguestes, enes qu'eth papèr dera hemna quede relegat ath de procrear e ath delà dividís as ciutadans entre "boni" e "mali" catalans....o "boni e mali aranesi", que tanben n'auem en casa des que pensen atau. E jo me demani: “s’aguesta gent, se CiU artenh a governar en Catalonha…qué va a passar damb era igualtat d’oportunitats? Jo voi ua societat ena qu'es mèns hilhs e hilhes poguen créisher sense pensar que i a ciutadans de prumèra o dusau classe e qu'es hemnes auem es madeishes oportunitats qu'es òmes . Non voi ua societat classista , damb ua mentalitat mès pròpria de cinquanta ans endarrèr.

E era dusau rason entà votar PSC vo’la plantegi coma aranesa. 23 ans de govèrns convergents en Catalonha, 12 ans de governs nomentadi nacionalistes en Aran, d’aqueri que s'emboliquen ena bandèra e se vanten d’èster nacionalistes, de deféner era lengua e era cultura coma elements d’identitat exclusiva, aguesti aueren 23 ans entà protegir, amparar e promocionar era nòsta lengua pròpria…totun….a estat aguest govèrn, entestat peth president Montilla eth que, per prumèr còp ena istòria, a aprovat ua lei entar aranés. Un aute còp hèts e non paraules. Qui mès e melhor a comprenut a Aran a estat eth Psc, e ua auta pròva l’auem enes listes entad aguestes eleccions, Amador Marqués e jo madeisha, ath delà de dus militants mès d’UA: Quim Llena e Mònica Lafuente. Campatz guairi aranesi van enes listes de CiU…jo vos ac digui: 1, eth darrèr dera lista.

Sigue coma sigue, quauquarrés ei capable de trobar ua melhor manèra de reconéisher a un pòble coma eth nòste qu’eth de reconéisher ,per lei, era sua lengua? E encara vau a anar mès enlà…eth simbolisme dera aprovacion d’aguesta lei ei tremendament important. Era lengua d’un pòble ei eth sòn signe d’identitat mès prigond, ei aquerò qu’estaque as persones damb eth sòn entorn. Parlar de lengua, parlar d’aranés, deth nòste occitan en aguest cas, vò díder parlar de sentiments, des sentiments des persones d’aguest país, des sues emocions, des sòns sònis e ilusions…un aute còp es persones per dauant. E parlar de lengua vò díder tanben parlar d’identitat, parlar de coesion sociau, de voler bastir ua societat integradora, a on era identitat sigue quauquarren que some, non pas que rèste. Non dividim, coma eth sr. Duran Lleida, entre catalans, en aguest cas aranesi, e non aranesi, non credem ena discriminacion ne enes classes sociaus.

Er enemic a combàter en aguestes eleccions non ei CiU, non ac creigui, auem era rason de costat, e tà jo un enemic ei aqueth que, aumens, se trape enes madeishes condicions que tu e que per tant pòt competir damb tu, e aqueth non ei eth cas, ja’c auem explicat. Er enemic d’aguestes eleccions ei era abstencion. Per tant jo vos demani qu'eth pròplèu 28 de noveme anegatz a votar.

Coma ditz era cançon, que siguec himne deth movement occitanista “Volem viure al país”, coma ditz: “que seram çò que bastiram”. E ei atau, aguestes paraules segurament se desbrembaran, mès eth resultat deth 28 de noveme condicionarà eth nòste futur, eth futur d’Aran e d’aqueth resultat, de toti nosati depen que poscam seguir garantint progrès entà Catalonha, progrès entà Aran o ben tornar endarrèr dera man dera dreta. Per tant, ànims, auem era rason de costat!

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Maria, no siguis hipocrita: saps perfectament que amb la proposta de llei d'Aran el càrrec de parlamentari es incompatible amb el de Sindic d'Aran

Maria Vergés ha dit...

Anònim,
disculpa però no entenc el teu comentari...la veritat és que en el meu post no he parlat en cap moment de la compatibilitat de càrrecs, en tot cas estàs en el teu dret de fer palesa la teva opinió. Només voldria puntualitzar-te alguna cosa: en primer lloc, és cert que la proposta de llei d'Aran diu que el càrrec de Sindic és incompatible amb qualsevol altre càrrec públic (no només el de parlamentari),i jo hi estic d'acord (t'he de recordar que la proposta es va consensuar entre les forces polítiques araneses).
I finalment només dir-te què és possible que tots lluitem i treballem per l'Aran i la seva gent, lamentablement no tots fem servir els mateixos mètodes. Salut!

23 nov. 2010

28 N

I a ua frase dera escriptora francesa Margerite Yourcenar que ditz: “Mès enlà dera alegria, mès enlà deth dolor, i a era dignitat d’èster”. Dignitat. Aguesta ei era prumèra emocion que voleria transméter. Era dignitat de poder díder ben clar quin a estat eth resultat d’aguesti 8 ans de govèrn de quèrres. Creigui qu'ei eth moment d'auer eth cap ben naut e explicar clarament quina a estat era òbra deth govèrn deth president Montilla e comparar-la damb es 23 ans de govèrn de convergéncia. E non cau anar massa luenh, quedem-mos en Aran: er Institut d'Aran, era escòla de Vielha, inversion en carretères, residéncia dera gent grana, era digitalizacion de totes es escòles araneses, era lei der aranés…e mès causes que me descuedi segur, mès en tot cas es donades e es hèts son aquiu, son reaus e toti ac comprovam dia darrèr de dia ena nòsta vida, enes nòsti pòbles e se demòstre ena despena en politiques sociaus qu’eth govèrn Montilla a amiat a tèrme. Pr'amor qu'era principau diferéncia deth PSC, dera quèrra dauant dera dreta ei qu’era quèrra met per dauant as persones.

Entà jo existissen fòrça motius entà votar PSC eth dia 28 de noveme.Totun vos vau a díder dues des mies rasons entà dar supòrt ath projècte deth PSC:

Era prumèra rason ei que coma hemna non sabi trapar un partit ne uns candidats que defenen e prebotgen es politiques d’igualtat, era igualtat d’oportunitats coma ac a hèt aguest partit, non n’i a cap! En tot escotar es paraules deth senhor Duran i Lleida en un acte de campanha de CiU enes que didec qu'ua des accions que vòlen amiar a tèrme ei era de "potenciar era natalitat autoctona", en tot dar incentius as hemnes catalanes entà qu'agen "hilhs catalans", pr'amor que se non sonque auie hilhs es hemnes inmigrants e atau metiem data de caducitat a Catalonha.

Francament, me preocupen afirmacions coma aguestes, enes qu'eth papèr dera hemna quede relegat ath de procrear e ath delà dividís as ciutadans entre "boni" e "mali" catalans....o "boni e mali aranesi", que tanben n'auem en casa des que pensen atau. E jo me demani: “s’aguesta gent, se CiU artenh a governar en Catalonha…qué va a passar damb era igualtat d’oportunitats? Jo voi ua societat ena qu'es mèns hilhs e hilhes poguen créisher sense pensar que i a ciutadans de prumèra o dusau classe e qu'es hemnes auem es madeishes oportunitats qu'es òmes . Non voi ua societat classista , damb ua mentalitat mès pròpria de cinquanta ans endarrèr.

E era dusau rason entà votar PSC vo’la plantegi coma aranesa. 23 ans de govèrns convergents en Catalonha, 12 ans de governs nomentadi nacionalistes en Aran, d’aqueri que s'emboliquen ena bandèra e se vanten d’èster nacionalistes, de deféner era lengua e era cultura coma elements d’identitat exclusiva, aguesti aueren 23 ans entà protegir, amparar e promocionar era nòsta lengua pròpria…totun….a estat aguest govèrn, entestat peth president Montilla eth que, per prumèr còp ena istòria, a aprovat ua lei entar aranés. Un aute còp hèts e non paraules. Qui mès e melhor a comprenut a Aran a estat eth Psc, e ua auta pròva l’auem enes listes entad aguestes eleccions, Amador Marqués e jo madeisha, ath delà de dus militants mès d’UA: Quim Llena e Mònica Lafuente. Campatz guairi aranesi van enes listes de CiU…jo vos ac digui: 1, eth darrèr dera lista.

Sigue coma sigue, quauquarrés ei capable de trobar ua melhor manèra de reconéisher a un pòble coma eth nòste qu’eth de reconéisher ,per lei, era sua lengua? E encara vau a anar mès enlà…eth simbolisme dera aprovacion d’aguesta lei ei tremendament important. Era lengua d’un pòble ei eth sòn signe d’identitat mès prigond, ei aquerò qu’estaque as persones damb eth sòn entorn. Parlar de lengua, parlar d’aranés, deth nòste occitan en aguest cas, vò díder parlar de sentiments, des sentiments des persones d’aguest país, des sues emocions, des sòns sònis e ilusions…un aute còp es persones per dauant. E parlar de lengua vò díder tanben parlar d’identitat, parlar de coesion sociau, de voler bastir ua societat integradora, a on era identitat sigue quauquarren que some, non pas que rèste. Non dividim, coma eth sr. Duran Lleida, entre catalans, en aguest cas aranesi, e non aranesi, non credem ena discriminacion ne enes classes sociaus.

Er enemic a combàter en aguestes eleccions non ei CiU, non ac creigui, auem era rason de costat, e tà jo un enemic ei aqueth que, aumens, se trape enes madeishes condicions que tu e que per tant pòt competir damb tu, e aqueth non ei eth cas, ja’c auem explicat. Er enemic d’aguestes eleccions ei era abstencion. Per tant jo vos demani qu'eth pròplèu 28 de noveme anegatz a votar.

Coma ditz era cançon, que siguec himne deth movement occitanista “Volem viure al país”, coma ditz: “que seram çò que bastiram”. E ei atau, aguestes paraules segurament se desbrembaran, mès eth resultat deth 28 de noveme condicionarà eth nòste futur, eth futur d’Aran e d’aqueth resultat, de toti nosati depen que poscam seguir garantint progrès entà Catalonha, progrès entà Aran o ben tornar endarrèr dera man dera dreta. Per tant, ànims, auem era rason de costat!

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Maria, no siguis hipocrita: saps perfectament que amb la proposta de llei d'Aran el càrrec de parlamentari es incompatible amb el de Sindic d'Aran

Maria Vergés ha dit...

Anònim,
disculpa però no entenc el teu comentari...la veritat és que en el meu post no he parlat en cap moment de la compatibilitat de càrrecs, en tot cas estàs en el teu dret de fer palesa la teva opinió. Només voldria puntualitzar-te alguna cosa: en primer lloc, és cert que la proposta de llei d'Aran diu que el càrrec de Sindic és incompatible amb qualsevol altre càrrec públic (no només el de parlamentari),i jo hi estic d'acord (t'he de recordar que la proposta es va consensuar entre les forces polítiques araneses).
I finalment només dir-te què és possible que tots lluitem i treballem per l'Aran i la seva gent, lamentablement no tots fem servir els mateixos mètodes. Salut!